Text: Yaiza Sánchez
Tot i que fa menys d’un mes que han començat les classes després de les vacances de Nadal, la fatiga ja s’acumula als centres educatius. L’òmicron, la variant més contagiosa de la Covid-19, ha estat la protagonista estrella dels darrers mesos i ha posat en la corda fluixa la gestió pandèmica de les escoles: baixes de professors positius, mainada contagiada, famílies que s’autoconfinen per prudència… El 2022 arrenca pels docents enmig d’un clima d’abatiment i sobrecarrega.
Quina és la situació a la qual s’enfronten els centres educatius?
Amb xifres que superen els 45.000 positius diaris, el coronavirus ha assolit el màxim històric des de l’inici de la pandèmia. Així i tot, les conseqüències no són tan greus com en un principi. A banda que l’òmicron provoca menys símptomes, la vacunació és un punt clau per evitar conseqüències més alarmants. D’acord amb el Ministeri de Sanitat, les persones amb la pauta completa al territori espanyol representen el 80,64% i un 39,50% ja té administrada la dosis de reforç.
No obstant això, els positius continuen en augment i, per tant, les quarantenes són cada cop més habituals. Una situació especialment sensible per les escoles, quehan de gestionar baixes laborals del personal docent i administratiu i confinaments de l’alumnat sense deixar de posar al centre l’aprenentatge de l’estudiant.
Davant el context, el Departament d’Educació va anunciar a finals de gener que permetria que professors i professores de secundària fessin classe a la canalla de primària si fos necessari. Per entendre-ho, cal tenir en compte les dades: en tan sols nou dies, Educació ha nomenat més de 8.000 substitucions, una xifra que apunta com són de delicades les circumstàncies de les escoles a Catalunya.
Com ho viuen les escoles de la Marina?
Els centres educatius del barri no han estat una excepció. “La situació que ens toca viure és molt complexa. La sisena onada ens ha afectat de ple“, sentencia la cap d’estudis de l’Escola Can Clos, Pilar Hernández. L’afectació ha arribat amb la tornada del Nadal. Explica que trobar l’equilibri enmig de baixes i confinaments és complicat, però que ho gestionen de la millor forma possible. La cap d’estudis declara que, especialment, han tingut problemes amb les substitucions. “Venien persones que es trobaven malament i s’entrava de nou en la roda”, narra.
La mestra de l’Escola Enric Granados, Ariadna Peiró, coincideix en el fet que són moments desafiants per la comunitat educativa. Adverteix també d’un dels principals obstacles que descobreixen els centres: els protocols. “Canvien constantment i és difícil estar al dia. Hauríem de tenir una persona només pendent d’això, però és inviable”, informa. Pilar Hernández assenyala que, a més, són confusos i alguns aspectes són recomanacions, fet que en dificulta l’aplicació.
La normativa intenta adaptar-se a les xifres de contagis. Tanmateix, com la situació s’altera contínuament, s’actualitzen amb molta freqüència i provoca que les escoles mirin amb lupa les decisions. Per exemple, abans de Nadal les classes es confinaven si un alumne donava positiu. Ara, però, ha d’haver-n’hi de cinc o més, de persones contagiades. Per tant, la direcció no pot posar en quarantena una classe si no s’ha assolit el mínim. Això no obstant, hi ha més aspectes dins el protocol que obstaculitzen el funcionament dels centres educatius.
Què passa amb les famílies?
És clar que el context, a part de posar entre l’espasa i la paret a la comunitat educativa, encén els ànims i la preocupació de pares i mares. Per la Pilar Hernández, cap d’estudis de l’Escola Can Clos, el principal problema és com els hi arriba la informació, a les famílies. És per això que, aprofitant que són un centre més petit, únicament amb una línia, compten amb el suport d’una integradora social. S’encarrega d’acompanyar les famílies per tal que no hi hagi males interpretacions d’allò que es difon a través d’un número telefònic.
“Ens ajuda molt la comprensió de les famílies i anem de la mà amb elles. Això afavoreix la comunicació i, ara per ara, no hi ha hagut cap conflicte entre els pares i mares i el centre”, explica la cap d’estudis. Destaca, així mateix, que solen tenir una actitud responsable i, si ho veuen necessari, apliquen l’autoconfinament en casos de risc per la Covid-19, fet que millora el bon funcionament del col·legi.
La Covid-19 estreny la soga que ofega els centres educatius: les absències per positius entre el professorat i l’alumnat, així com el protocol confús i canviant que s’aplica des de la Generalitat, són una prova de la batalla diària del personal docent. Encara que no pot preveure’s com serà la situació en un futur, les escoles Can Clos i Enric Granados confien en l’efectivitat de la gestió i en què, amb la col·laboració del personal dels centres i les famílies, podran sortir endavant sense oblidar allò essencial: la salut i l’educació.
