Dijous 16 de desembre del 2021, la planta de Nissan a la Zona Franca fabricava l’últim exemplar de la seva furgoneta pick-up Navara després de 40 anys de producció de models automobilístics a les plantes de Barcelona. És el tancament d’una etapa on milers de persones han treballat en l’assemblatge de milions de vehicles de la marca nipona, convertint Catalunya en un dels nexes més importants de la companyia a tot Europa. Ara, prop de 3.000 treballadors i treballadores, alguns dels quals han feinejat a l’empresa gairebé tota la vida (i, molts d’ells, essent la segona generació que ho feien), ja han deixat de formar part de Nissan. Només quedaran uns pocs centenars de persones, que s’encarregaran d’ultimar les tasques per al seu tancament definitiu, oficialitzat el 31 de desembre de l’any passat.
Fa temps que els mitjans informen que les negociacions pel futur de la Nissan estaven en un punt mort. Al mercat hi havia prop d’una desena d’empreses amb interessos a les plantes de Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, una taula rodona on també hi intervenia la Generalitat. Semblava que la multinacional xinesa Great Wall Motors (GWM) ubicaria la seva producció europea a les plantes de Nissan emplaçades a Barcelona, però va estar en l’últim moment de la recta final quan es va retirar del pla de reindustrialització que tenia previst. Un dels motius ha estat els incentius que demanava, entre els que destacaven les ajudes públiques de fins a 200 milions d’euros (en el cas que GWM invertís 500 milions) i una reducció del lloguer del complex de la Zona Franca, planta principal de tota la producció.
Sobre la taula queden QEV Technologies, el hub català que té la intenció de fabricar furgons elèctrics (en un volum menor de fabricació que el registrat amb les de Nissan), la proposta de Silence (empresa de motocicletes) i la immobiliària australiana Goodman, que preveu la reconversió dels terrenys de Zona Franca i Montcada en espais per a l’activitat logística, industrial i centres de dades (amb una inversió de 550 milions i la creació de 3.200 llocs de treball). Sembla que totes les ofertes, o almenys la majoria, segueixen en la línia de mantenir la industria elèctrica-ecològica amb la que va tancar Nissan a Barcelona, un punt a favor i pels quals les administracions públiques estan apostant en l’intent de no perdre més indústria.
I, per descomptat, la motivació de mantenir els milers de llocs de treball directes i indirectes que ha creat la companyia a Catalunya. Nissan va començar a produir i assemblar a Barcelona l’any 1979, quan va adquirir les instal·lacions d’Ebro. Més de 40 anys en què s’ha superat la producció de més de 3,3 milions d’unitats de vehicles com el Patrol, el Terrano II, la famosa Pathfinder, el Pulsar o la més recent, la Navara i l’e-NV200, entre molts altres models.
L’onada de protestes el maig del 2020 a totes les plantes barcelonines i després d’any i mig que s’anunciés la marxa de l’empresa de Barcelona, els esforços de la Taula de Reindustrialització han estat clau per buscar una solució el menys nociva possible. Els comitès d’empresa continuen amb les negociacions, i sembla ser que malgrat la retirada de GWM del mercat, altres com la belga Punch (una de les favorites i de les primeres que va mostrar interès en el projecte) tornen a apostar per la continuació del pla de reindustrialització, clau per a la conservació de milers de llocs de treball a tot Barcelona i que serà també una prova per la dinàmica econòmica que puguin generar els fons europeus pel rescat d’aquesta pandèmia, els Next Generation.
El final de Nissan a Barcelona ha estat tot un maldecap per a l’empresa, en especial pel que fa a la gestió dels milers d’acomiadaments que s’han anat produint durant els últims mesos. En aquest sentit, el govern espanyol aprovava fa poques setmanes la nova reforma laboral que, entre d’altres mesures, derogava la prevalença dels convenis d’empresa i donava protagonisme als convenis col·lectius, a més de limitar la temporalitat. En el cas de Nissan, ara ja és tard per establir una relació (o massa d’hora, en funció de com esdevinguin els fets), i caldrà esperar a veure com la nova reforma laboral afectarà els treballadors i treballadores del país.
Alejandro Flores
