Julio Baños
El Far del Llobregat, projectat per l’enginyer Simon Ferrer, va ser construït al 1852 sobre una torre de defensa de l’any 1664 que hi havia al lloc on avui hi és el far, sent el segon far aixecat a tota la costa espanyola. Aquesta torre, protegida per un petit destacament de soldats i sis canons, es va fer per defensar la costa de Barcelona dels atacs dels corsaris durant la guerra de la corona espanyola contra l’imperi otomà; tot i que estaven al servei de l’imperi turc, n’hi havia que actuaven sense donar comptes a ningú. Esperaven, amagats al Llobregat, l’aparició d’un vaixell per abordar-lo o bé pujaven riu amunt i atacaven pobles de la vora matant i destrossant tot allò que trobaven.
La farola ens recorda èpoques passades en què a l’estiu, gaudíem d’aquella extensa platja que anava des de les instal·lacions de la CAMPSA fins la bocana del Llobregat, uns metres més enllà del far. Estem parlant dels anys 40 al novembre del 1970, quant les famílies, unes 70 que vivien als terrenys del Puerto Franco i les empreses constructores que feien les obres d’ampliació del port van acordar marxar del barri en ser indemnitzats dignament. Només en van quedar algunes que vivien a les Cassetes d’en Grasses, al carrer Balneari i la casa de la Família del pescador Josep Martí Susany, conegut com el tio Nel·lo, envoltada d’aigua, que va ser expropiada la última al 1972. Al 1971 es van iniciar les obres de l’ampliació del Port, i ja no es podia anar a banyar perquè estava prohibit i durant un temps solament podien entrar i sortir els pescadors, però allò va durar molt poc.
Aquella platja tan llarga i bonica, la freqüentaven multitud de famílies, joves, gent gran, i de tot arreu. Al mar baixaven: veïns del Poble Sec amb el tramvia 48. Pel passeig del Puerto Franco, actual Pg. Zona Franca es formaven processons de veïns de la Bordeta, Sants i L’Hospitalet. També s’afegien a aquests grups molts veïns del centre de l’Hospitalet que baixaven per la carretera de la Farola fins el mar, molts d’aquests la consideraven la seva platja, ja que, fins l’any 1920 en que l’ajuntament de Barcelona va expropiar una gran part de la platja que anava des de la Riera Blanca fins al Llobregat, havia estat de l’Hospitalet. L’expropiació es va fer amb la intenció de construir un gran Port Franc que mai es va arribar a fer.
Tota aquella gent omplia la platja amb els seus cobrellits subjectes amb quatre canyes, també amb llençols fen de para-sol o una peça de roba servia per protegir els menjars de tot el dia, alguns es dedicaven a agafar musclos de les roques sobre tot al mur vell; altres intentaven agafar algun peix amb canya, els més petits jugaven a la sorra i altres seien a la vora de la platja o nedaven. S’omplia de gent que gaudia tot el dia d’aquella platja. I al fons, vigilant el bon ritme de la festa a vora de la mar, la imatge sempre present de la farola, on el Sr. Medina el faroner des dels anys 40 fins els 70 tenia un petit lloc per servir diverses begudes als banyistes que passaven el dia a la platja.
Les famílies de pescadors, des del segle XIX ja habitaven part de la platja, en un principi en barraques de canyes i fustes i posteriorment en casetes, algunes aprofitades de les cases dels treballadors de la fàbrica Boada i Buigas, engolida per un temporal el 1911 o com les cases de l’Arsenal, restes d’una gran indústria desapareguda, o les cases del carrer Balneari que van ser les últimes en ser enderrocades.
També hi havia altres barriades del pescadors com la Puda, La Guitarra, Cal Patirem. Els veïns sortien de matinada a pescar i tornaven cap al mig dia, solien fer-ho prop de la costa en els gussis, barca gran de quatre rems i motor i arrossegant alguna xalana, petita barca de quilla plana on portavent caixes de fusta pel peix, xarxes i demés. També hi havia alguna barca gran d’arrossegament com la de la família Marti Ramona, anomenada Aviles.
Les barriades de pescadors van anar desapareixent poc a poc al llarg dels anys, expropiats pel Consorcio del Puerto Franco, però els seus habitants es van quedar a viure prop de la platja, en casetes i moltes famílies es van fer la seva llar a la altra banda de la carretera de la Farola o del passeig Agrícola, a uns cinquanta metres de la platja.
Anècdotes referents al far del Llobregat
El faroner que en tenia cura abans de la guerra civil, Torrandell, donava classes als nens dels pescadors que vivien al costat de la farola. El seu fill Enric feia de mestre a nens fins al 14 anys a l’escola de la Tinència Parroquial de Port i la filla ho feia a les nenes. Aquestes dades me les va proporcionar el Sr Jordi Sales director de l’entitat portuària “ Barcelona, Festa a la mar”, nét del mateix faroner.
Julio Baños Soria
