Els carrers de la Marina ja són escenaris d’anades i vingudes d’infants i adolescents. Les escoles bressol, els centres d’educació primària o els instituts reben les generacions més joves del barri durant els primers dies d’aquest curs 2017-18. Tot i això, aquesta tornada a l’escola no és igual de fàcil per a totes les famílies. Les administracions han de garantir l’accés a una educació primària i secundària obligatòries i gratuïtes. Però el material escolar, el menjador, les sortides o les activitats extraescolars són un mal de cap per a diversos veïns i veïnes d’un barri que té nombrosos problemes econòmics i socials.
Els baixos ingressos per família o l’alt índex d’atur són dos factors que impedeixen que alguns pares o familiars no puguin fer front a totes les despeses escolars i, per tant, hagin de demanar ajudes. Aquesta situació afecta els adults i, de retruc, petits i joves: el fracàs escolar colpeja els barris més pobres de la ciutat.
”Des de l’institut intentem que cap nen es quedi sense material escolar o sense fer alguna sortida”
La difícil situació econòmica i social que té una família pot veure’s reflectida en la manera de ser o de fer de l’alumne. Eva Corton és integradora de l’INS Montjuïc i té un contacte assidu amb els escolaritzats. “Es nota en l’actitud de l’alumne què és el que té a casa. Des de l’institut intentem que cap nen es quedi sense material escolar o sense fer alguna sortida”, ha dit. Això s’aconsegueix sobretot amb subvencions. Alhora, l’institut compta amb un servei de préstec de llibres. “L’objectiu és intentar facilitar el màxim possible l’escolarització a les famílies més necessitades”.
Menjadors per a tothom
Un cop comença el curs educatiu, també s’ha de fer front al pagament del menjador. A l’Escola Ramon Casas, per exemple, el preu del dinar és de 6,05 euros al dia. Tenint en compte que el dia té una mitjana de 20 dies lectius, el cost de deixar el nen al menjador augmenta fins als 120 euros mensuals. Alguns pares paguen íntegrament aquest import perquè no disposen de cap ajuda, però d’altres sí: d’acord amb el grau de vulnerabilitat de la família, el Consorci d’Educació de Barcelona cobreix de tres a sis euros diaris amb les beques menjador. Això vol dir que, en alguns casos, es cobreix gairebé el 100% de les despeses dels àpats a l’escola.
Cal afegir que l’alimentació a l’escola és, de vegades, l’únic àpat decent per a alguns nens, sobretot en els casos en què viuen en unitats familiars desestructurades, en risc d’exclusió social i/o amb dificultats econòmiques. Per això, tant des de les administracions com des dels mateixos centres educatius tracten de garantir les beques menjador a alguns veïns i veïnes.
Manca d’oferta d’escoles bressol
Les escoles bressol són un altre escenari de complicacions per alguns pares. L’EBM Bellmunt, per exemple, acull realitats ben diverses: gent vinguda del Poble Sec, del centre de Sants, de la Gran Via, de la Zona Franca, de la Marina…: un centre de contrastos. Ara bé, el dia a dia de les famílies que porten els infants a l’EBM Collserola és més complicat: allà, gairebé totes les famílies estan becades amb gairebé el 100%.
Diversos professionals d’escoles bressol municipals del barri demanen un augment de l’oferta d’aquests centres a la zona, ja que consideren que no n’hi ha suficients. Eva Jansà és directora de l’EBM Bellmunt. “El districte de Sants-Montjuïc és molt gran i no cobreix la demanda real que hi ha, sobretot d’infants de 2 a 3 anys”, apunta. De fet, explica que les escoles millor comunicades del barri tenen molta demanda. “Cal poder-ho compensar-ho creant més escoles i ampliant l’oferta”. Penjar el cartell de “complet” en algunes escoles bressol fa que les famílies que necessitin deixar el seu fill d’urgència perquè han de treballar no tinguin cap altra alternativa que portar-lo a escoles privades, fet que suposa una despesa encara més elevada per la família.
Tot aquest context de dificultats econòmiques en escoles bressol però, sobretot, en centres d’educació primària i instituts influeix en el desinterès en l’escola per part dels pares. Així ho apunten des de l’AMPA El Polvorí, una associació que només té dos anys de vida, però que ja ha notat aquesta tendència. Lourdes Santos, la seva presidenta, creu que actualment “la majoria de pares no s’impliquen en la formació escolar dels seus fills”, fet que lamenta.
El material escolar, el menjador, les sortides o les activitats extraescolars són un mal de cap per a diversos veïns i veïnes d’un barri
La poca implicació en les extraescolars
En quins àmbits es nota més aquesta manca d’implicació per part dels pares? Sobretot en les activitats extraescolars, tal com explica Lourdes Santos. “Hi ha nens els pares dels quals sí que veuen que poden aportar confiança, fomenten la relació amb altres persones… però molts no i, per tant, prefereixen portar els seus fills al parc o a la plaça”, diu. De vegades, és una opció que els pares decideixen escollir, però sovint ho és per necessitat.
Portar el nen al parc o deixar-lo a casa és una alternativa menys enriquidora, expliquen els centres, però és menys costosa per a la família: apuntar-lo a extraescolars requereix una inversió econòmica més. Tot i això, Santos recorda que, perquè el nen pugui gaudir d’extraescolars, les llars més necessitades poden demanar i rebre subvencions d’entre 10 i 15 euros mensuals.
Targeta d’emergència social
A diverses famílies de la Marina els costa arribar a final de mes i no només per les despeses directes de l’escolarització: els pares també han de cobrir les necessitats bàsiques de subsistència dels seus fills, uns costos dins de la llar que se sumen al material, al menjador o a les extraescolars. Aquí és on actua de nou Serveis Socials.
L’Ajuntament de Barcelona vol evitar que cap infant o adolescent no tingui les necessitats més bàsiques cobertes. Per això, actualment el govern municipal concedeix una ajuda extraordinària d’emergència social per a les famílies més vulnerables. Consisteix en una ajuda de 100 euros al mes per fill o filla fins a un màxim de 900 durant l’any. En el cas de les famílies monoparentals, s’afegeix un complement de 100 euros. Els beneficiaris d’aquesta targeta poden pagar productes d’alimentació, roba, material escolar, àpats… per al menor.
”No hi ha cap família que no pugui escolaritzar el seu fill a la Marina per manca de recursos”
“Històricament, l’atur ens ha afectat moltíssim”, explica Esther Pérez, consellera de la Marina. Assegura que actualment l’Ajuntament i la Generalitat ofereixen ajudes per als veïns amb dificultats econòmiques i que els veïns ja disposen de la informació d’on poden trobar-les. De fet, deixa clar quin és l’objectiu del govern municipal en aquest àmbit. “En cap cas no hi haurà cap família que no pugui escolaritzar un infant o adolescent al barri de la Marina per manca de recursos i, de fet, actualment no n’hi ha cap”, conclou.
La tornada a l’escola pot ser fàcil -o almenys sense complicacions- per a algunes famílies, però cal no oblidar que és difícil per a unes altres. Les administracions, els centres educatius, les AMPA i altres entitats treballen perquè sigui el més fàcil possible i perquè els infants i els adolescents puguin accedir a les aules amb tots els recursos possibles. L’escola és l’espai de formació dels més petits, dels més joves: representa les primeres pedres del camí cap al futur. Per això, tracten de garantir que tots, independentment del seu nivell adquisitiu o de la seva situació social, puguin accedir-hi amb totes les garanties.
