El passat dimarts 18 de març es va presentar el Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE) de Sants-Montjuïc per al període 2024-2027. Un document de més de 60 pàgines que ofereix una diagnosi rigorosa de la situació socioeconòmica del districte i que estableix línies d’actuació per connectar l’economia local amb les necessitats socials.
Entre els objectius, mencionats com a “eixos de treball”, destaquen el foment de l’ocupació de qualitat i el mercat de treball; la promoció del comerç, els serveis, la restauració de proximitat i els mercats; el suport a l’emprenedoria i al teixit empresarial; i la voluntat d’afavorir el retorn social de l’economia del visitant. Llegits de cop, semblen massa fronts oberts, però és que, al cap i a la fi, aquest és el full de ruta econòmic del districte.
El pressupost inicial és de 23,2 milions d’euros, subjectes a possibles modificacions. Aquesta mena d’informes són útils per als funcionaris i per a algun polític que tingui interès a revisar-los per, teòricament, demanar-ne comptes. Però, com que les accions solen ser continuistes i els recursos no acostumen a créixer —més aviat el contrari—, la seva principal utilitat és oferir una fotografia de la realitat social i econòmica, que després el govern de torn interpretarà segons la seva ambició. En definitiva, és un exercici per situar-nos: on som i cap a on volem anar en termes econòmics.
A més, caldrà parar l’orella, perquè la seva execució depèn de fins a set direccions i àrees municipals. Què diu exactament aquest pla? Destaquem algunes qüestions. I a lamarina.cat teniu el document sencer, és públic.
Hi ha una rotació alta d’activitats, el que posa de manifest una notable capacitat d’innovació, però també una gran volatilitat, on molts negocis no aconsegueixen sobreviure a llarg termini
Un districte amb contrastos: creixement econòmic, precarietat laboral i baixa renda
Sants-Montjuïc és un districte de contrastos. Amb una població de 191.391 habitants, és el tercer districte més poblat de Barcelona i ocupa el 25% del territori de la ciutat. Però més enllà de la seva extensió, la seva realitat econòmica presenta una doble cara. D’una banda, és un territori amb una forta presència empresarial i una activitat econòmica dinàmica, però de l’altra, registra un dels salaris mitjans més baixos de la ciutat.
Segons el PDE, el salari brut anual mitjà dels residents de Sants-Montjuïc és de 29.894 €, un 88,3% del salari mitjà de Barcelona (33.837 €). Així, el districte se situa com el tercer amb el salari més baix, només per sobre de Ciutat Vella i Nou Barris. A més, un 12,3% dels assalariats pateixen pobresa salarial i el 29% de la població està en risc de pobresa o exclusió social (Taxa AROPE), una dada superior a la mitjana de la ciutat, situada en 26,7%.
Emprenedoria i teixit productiu: un districte actiu
Sants-Montjuïc destaca per tenir un teixit empresarial viu i divers. Amb 14.371 agents econòmics registrats el 2023, representa el 7,9% de les activitats de la ciutat i és el quart districte en nombre d’empreses, superat per l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí. El 34,6% dels negocis corresponen a empresaris individuals, una xifra notablement superior a la mitjana barcelonina (24,9%), la qual cosa evidencia un esperit emprenedor fort, però també una estructura empresarial fràgil, amb una alta dependència de petits negocis i autònoms.
Les activitats més nombroses al districte són el comerç (23,9%) i els serveis a empreses i activitats professionals, científiques i tècniques (14,1%). Ara bé, si mirem l’especialització del territori respecte a la ciutat (Barcelona = 1), Sants-Montjuïc destaca especialment en sectors com el transport i l’emmagatzematge (2,0), hostaleria (1,2), indústria (1,2) i activitats artístiques i recreatives (1,2), tots per sobre de la mitjana barcelonina. També sobresurten el comerç i la construcció, tot i que amb menys pes relatiu.
A més, el districte presenta una forta especialització en economia blava, amb el 25% de les activitats d’aquest sector concentrades a la zona, principalment pel pes del Port de Barcelona. També destaca en agroalimentació (11,2% del total de la ciutat), impulsat per Mercabarna. En canvi, sectors estratègics com la salut i les TIC tenen una presència menor respecte al conjunt de Barcelona.
A tot això s’hi afegeix un element clau: la rotació de les activitats econòmiques és molt alta. Al voltant del 76,3% de les empreses del districte s’han donat d’alta després del 2000, i més de la meitat (53,8%) han nascut a partir del 2010. Aquest dinamisme pot indicar una capacitat d’innovació i adaptació, però també posa de manifest una alta volatilitat, on molts negocis no sobreviuen a llarg termini.
El mercat laboral: ocupació, però amb fragilitats
El mercat laboral de Sants-Montjuïc presenta una doble realitat. Tot i tenir una taxa d’ocupació del 74,3% (3,6 punts percentuals per sobre de la mitjana de Barcelona) i una taxa d’atur del 10,8%, aquestes dades amaguen situacions de vulnerabilitat.
L’atur de llarga durada afecta el 41,3% de les persones sense feina i més del 55% dels aturats són majors de 45 anys. Per barris, el pes de l’atur sobre la població en edat de treballar (16-64 anys) és superior a la mitjana del districte (5,6%) en zones com la Marina de Port (7,1%) i la Marina del Prat Vermell (6,6%).
Habitatge i cost de vida: un repte afegit
Un altre factor que incideix en la precarietat és el cost de l’habitatge. Tot i que el preu mitjà de compra (3.731 €/m²) i el lloguer (1.032 €/mes) es mantenen per sota de la mitjana de Barcelona, la renda disponible de les llars al districte (19.103 €) és un 11,7% inferior a la de la ciutat. Això implica que, malgrat un cost d’habitatge relativament més baix, moltes famílies tenen dificultats per assumir-lo.
Vinculació entre les necessitats del territori i les empreses: accions concretes
El Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE) de Sants-Montjuïc inclou diverses accions per reforçar la connexió entre les necessitats econòmiques del districte i les oportunitats laborals. Una de les iniciatives destacades és la posada en marxa d’un programa de connexió oferta-demanda de feina, que busca vincular les empreses del territori amb els perfils professionals del veïnat a través de sessions de networking i accions formatives a mida.
En el marc d’aquest programa, es preveu que almenys 38 persones trobin feina durant el període de quatre anys del pla. Aquest objectiu posa en relleu la importància que els professionals dels barris estiguin sota el radar dels serveis d’ocupació locals per accedir a noves oportunitats laborals.
D’altra banda, es preveu impulsar projectes pilot d’arrelament per formació, especialment al Poble-sec, amb l’objectiu de facilitar la regularització de persones en situació administrativa irregular mitjançant la capacitació en sectors amb alta demanda. Paral·lelament, es reforçaran els programes d’ocupació dirigits a col·lectius vulnerables i es consolidaran espais com Sants-Montjuïc Activa com a referents en l’orientació laboral.
Bloc4BCN: un nou motor per a l’economia social i solidària
El 2024 ha suposat la incorporació al districte d’un nou equipament “d’abast metropolità i nacional”: el Bloc4BCN, un espai de referència en economia social i solidària i, en particular, en cooperativisme a Barcelona. Aquest centre, de 4.500 m², inclou una incubadora i acceleradora de cooperatives, i actualment ja acull entre 30 i 40 projectes.
A més de Sants-Montjuïc Activa, el Bloc4BCN integra una àmplia gamma de serveis de suport per enfortir el teixit empresarial i cooperatiu de la ciutat. Està gestionat en règim de cessió per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i Coopolis. Al mateix espai, també hi ha ubicat l’equip d’economia social i cooperatives de Barcelona Activa, que complementa els serveis i programes del Bloc4BCN.
El fet que aquest centre es trobi a Sants-Montjuïc pot esdevenir una palanca de transformació per al territori, facilitant la creació i consolidació d’iniciatives socioeconòmiques arrelades als barris i amb impacte més enllà del districte. Ara bé, que sigui un motor de canvi o una peça aïllada dins el mapa econòmic de la ciutat no està garantit.
No seria la primera vegada que una infraestructura amb vocació metropolitana acaba convertint-se en un espai desconnectat del seu entorn immediat, com ha passat amb el Districte Administratiu de la Generalitat, el Consorci de la Zona Franca o, en certa mesura, el mateix Port de Barcelona i la Fira. Que el Bloc4BCN irradiï cap al territori o quedi encapsulat en la seva pròpia dinàmica dependrà tant de l’assertivitat municipal com de la capacitat del teixit local per fer-lo seu.
Les Marines: accions sense concretar o amb poca definició
El PDE preveu actuacions a la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port, tot i que amb nivells de concreció desiguals. Al Prat Vermell es planteja el “Pla Singular” per la zona, que hauria de contribuir a impulsar el desenvolupament econòmic local, però no es concreta un detall clar de les accions previstes. Pel que fa a la Marina de Port, una de les actuacions esmentades és la reforma del Mercat de la Marina per millorar-ne les infraestructures.
Les Marines i Poble-Sec exemplifiquen clarament el contrast entre l’activitat econòmica dinàmica i les dificultats socials.
Cal destacar que una de les mesures més reclamades al Prat Vermell és la dinamització de les plantes baixes per afavorir els serveis de proximitat: pa, perruqueries, floristeries…. El document menciona que es potenciarà el comerç de proximitat, de manera genèrica a tot el districte, en el marc de les subvencions a iniciatives dins els barris de l’ “Impulsem el que fas”, però no es preveu una actuació específica per a aquest barri.
En aquest sentit, tot el document evidencia que les Marines i el Poble-sec són els punts de més contrast entre el motor econòmic del districte i les dificultats socials amb les quals han de lidiar els seus veïns i veïnes.
A l’acte de presentació d’aquest pla, realitzat al Bloc4BCN, situat al carrer de la Constitució, van a assistir entitats d’arreu del districte, quatre de les quals van compartir les seves experiències. De la Marina, hi eren Mans a les mans, Unió d’Entitats, Associació de Comerciants, Pla de Desenvolupament Econòmic i l’AMCL.
Obria l’acte la regidora Raquel Gil, que, entre altres responsabilitats, porta la regidoria de Promoció Econòmica, la de Comerç, Restauració i Mercats, i és la responsable del districte, ni més ni menys: “No volem que aquest PDE es quedi en un document molt ben fet, sinó que serveixi per orientar les accions i millorar la situació.” Ja tenim la fotografia del districte. La qüestió és: es mourà alguna cosa o es quedarà en paper mullat?
