L’esgotament emocional: quan l’ànima demana descans

Últimament, sembla que totes estem una mica cansades, no només de treballar o anar corrents d’un costat a l’altre, sinó també de “sentir massa”. Cansades de preocupar-nos, de mantenir-nos a un món que no deixa d’exigir-nos. A la societat actual cada cop ens exigim més, assumim més responsabilitats i realitzem un major nombre d’activitats al llarg de la nostra rutina diària. No és estrany trobar-nos cada cop amb un major nombre de persones que se sentin sobrepassades davant del ritme de vida habitual.

L’esgotament emocional es pot definir com un estat d’extenuació al que arribem quan ens sentim sobrepassades per una sèrie de circumstàncies, i no es pot solucionar amb uns dies de descans o dormint com fem amb l’esgotament físic. Es tracta d’un cansament que no es nota des de fora, però se sent per dins: falta d’energia, apatia, irritabilitat, sensació difusa de buidor. No existeix una causa única, però si sabem que es tracta del resultat de viure permanentment en “mode alerta”, intentant donar resposta a totes les demandes de feina, família, xarxes i l’autoexigència.

La ment se sobrecarrega d’estímuls i preocupacions, el cos es troba constantment activat i arriba un moment en què tot pesa. A vegades apareix la tristesa, altres l’ansietat, i la major part dels cops es tracta d’una barreja a la qual no sabem ni posar nom. Entenem aquest esgotament com una desconnexió prolongada de les nostres necessitats reals, fruit d’exigir-nos en comptes de preguntar-nos com estem en realitat.

L’esgotament emocional conté un missatge: ens convida a parar. A replantejar-nos el ritme i reconnectar amb allò que és essencial. No és debilitat, és el nostre cos dient prou! Alguns canvis senzills ens poden ajudar a començar a recuperar l’equilibri:

En primer lloc, tenir cura de les necessitats bàsiques, dormir bé, menjar equilibrat i de forma tranquil·la, utilitzar tècniques de respiració per relaxar-nos i activar el nostre Sistema Nerviós Parasimpàtic per sortir del mode alerta i entrar en el mode descans. En segon lloc, reduir el temps a les pantalles, les converses esgotadores o els compromisos que no ens sumen, sinó que ens treuen energia. Tanmateix, reduir el nostre nivell d’exigència, ja que no tot ha de sortir perfecte, a vegades, “prou bé”, també està bé. Finalment i també molt important, tornar a la part humana: escoltar, compartir, riure, demanar ajuda. Som éssers socials, no hem de poder amb tot a soles.

Probablement, aquest esgotament generalitzat no és només un problema individual, sinó el reflex d’una societat que ha oblidat el descans. Recuperar l’equilibri passa també per canviar la cultura del “més i més ràpid” per la cultura de “parar i respirar”. Per què avui en dia cuidar d’un mateix s’ha convertit en un acte de resistència.

Ester Callado Español
Psicòloga – Referent de Benestar Emocional
Cap Doctor Carles Ribas