Entenem per insuficiència la incapacitat d’un òrgan per complir les seves funcions. En el cas del cor implica no poder bombar sang al nostre sistema circulatori per aportar oxigen a les nostres cèl·lules, teixits i òrgans.
La sensació d’ofec en fer activitats que prèviament és feien amb normalitat, la incapacitat d’estar tombat al llit i tenir necessitat d’estar més incorporat i les cames inflades, són probablement els símptomes i signes clínics que amb més freqüència porten al pacient a la consulta del metge.
Al centre d’atenció primària i davant de la sospita, disposem de forma recent, de la possibilitat de sol·licitar una determinació en sang del pèptid natriurètic, un paràmetre que en cas ser negatiu exclou la sospitat i en cas de ser positu ens permetrà continuar amb el procés diagnòstic.
El següent pas seria demanar una ecografia cardíaca que ja ens permetria confirmar la sospita i determinar enfront de quin tipus d’insuficiència cardíaca estem. Són molts el camins que porten a la insuficiència del cor i l’estudi de la causa seria el pròxim pas, destacant com a causes més freqüents, la hipertensió arterial i la cardiopatia isquèmica.
Respecte al tractament, en els últims anys, s’han desenvolupat nous fàrmacs. La seva implantació s’ha convertit en un repte pels metges d’atenció primària, donats els beneficis que tenen en aquests pacients. Per un altre banda, la coordinació entre els centres d’atenció primària i les unitats especialitzades en l’àmbit hospitalari ha millorat de forma molt important.
En el nostre territori la unitat d’insuficiència cardíaca del Hospital Clínic s’ha convertit en un recurs real amb cardiòlegs i infermeres de pràctica avançada a l’abast de l’atenció primària, permetent un accés ràpid dels nostres pacients en cas de descompensacions que no puguin ser solucionades a l’Atenció Primària o la necessitat de completar l’estudi de la causa de l’insuficiència cardíaca.
També disposem, com sabeu, de cardiòleg de referència al CAP, que per descomptat participa en aquest procés. El protagonisme del personal d’infermeria, com sempre, és cabdal, i cada vegada més important, pel que fa al seguiment del pacient, la seva educació sanitària i la detecció de les descompensacions i fins i tot el seu tractament. De forma molt important els pacients cada vegada s’implican més en la seva autocura, rebent educació sanitària i sent capaços de detectar les descompensacions de la seva patologia i consultar de forma ràpida als seus professionals de referència.
Respecte a l’educació sanitària, recordeu la importància de la nostra dieta mediterrània, tan beneficiosa per moltes patologies. Tingueu en compte que a vegades s’ha de limitar la ingesta de líquids i que com sempre és molt importat promoure l’activitat física, però sempre que el pacient estigui estable.
Per descomptat, hem de continuar avançant, però crec que infermeres i metgesses d’atenció primària, unitat d’insuficiència cardíaca hospitalària i pacients, ja constituïm un equip amb moltes garanties per fer millorar el pronòstic d’aquesta patologia.
CAP La Marina
