Text: Yohany Limpias Fotografia: Alejandro Flores
Carmen Asensio Pascual. 61 anys. Divorciada. 2 filles, Carmen i Laura.
Oftalmòloga i docent universitària. Religió? Catòlica. Política? Apolítica, estic molt decebuda de tots els polítics.
La Dra. Asensio, com es coneix la Carmen al barri, és salmantina de naixement i barcelonina de cor. Veïna de La Marina de fa ben bé 30 anys quan, amb una mirada humanista de la medicina, i atreta per l’estil de veïnatge “amable i comunicatiu” i per “la gent treballadora”, va establir el seu consultori d’oftalmologia al carrer Foneria, 33.
Assegudes al despatx on passa consulta i entre aparells que tant s’estima la doctora com estranys em semblen a mi, xerrem dels seus inicis i del contrast que havia de notar tot venint d’una ciutat petita a una altra de gran com ara Barcelona. La vocació li ve del pare, metge especialista en cor i pulmó i ara, una de les seves filles i un cosí segueixen les seves passes. A més de les seves opinions sobre temes de l’actualitat, miraré de demanar-li consells per tenir cura dels nostres ulls, que de tot se n’ha de treure profit.
Com arriba vostè a La Marina?
En acabar els estudis de Medicina, vaig venir de Salamanca a fer l’especialitat d’oftalmologia a la Clínica Barraquer i m’hi vaig quedar a fer la tesi doctoral i a treballar. Al 1989 ens vam establir a La Marina amb el meu marit, que és dentista, i vam muntar cadascú un consultori de la respectiva especialitat.
Per què va escollir la medicina dels ulls?
Jo tenia clar que volia una especialitat quirúrgica. Cardiologia m’agradava però té molt risc vital i és estressant. Oftalmologia, en canvi, és una cirurgia molt precisa, minuciosa, neta i bonica.
Com es decideix a instal·lar el seu consultori al barri, i com ha viscut els canvis des que va arribar-hi?
Ens va agradar que era (i segueix sent) un barri de gent treballadora i sobretot molt comunicativa. Aquí encara ens coneixem i ens saludem pel carrer amb facilitat i naturalitat. No és habitual en altres barris de Barcelona o en qualsevol altra ciutat gran. Quan vam arribar, encara no hi havia el mercat ni alguns blocs de la plaça Marina. Hem vist molts canvis i a millor perquè ara està fenomenal, tot i que quan vam arribar ja estava molt bé…
En engegar el consultori, com us va anar?
Els inicis van ser curiosos. Mira que portem d’anys aquí i encara hi ha gent que no sap que hi ha una oftalmòloga! Moltes vegades, no te n’adones d’una cosa fins que no la necessites, encara que hi passis cada dia pel davant. El que més ens funciona és el boca a boca per la comunicació que tenim al barri. Ens captenim com un petit poble en molts sentits. Mercat, botigues, som un barri molt veïnal.
Vostè té família fora, com es viu al seu entorn tot el tema del procés?
És un tema molt important que ens afecta a tots. Barcelona és una ciutat molt acollidora amb tothom, amb tots els treballadors. Vivim aquí persones de diferents llocs i sempre ens hi hem trobat molt bé. Ara tenim un tema polític que potser ens ha enfrontat.
Li ha passat?
És un tema que segons amb quines persones prefereixo no tocar. Tinc amistats d’ambdues bandes i segons quins comentaris poden molestar algú. Així com mai havia tingut cap problema en absolut, ara, segons a quines converses, em sento una mica incòmoda. Quina pena! Tinc la sensació que a vegades els polítics per donar-se importància ens creen o aguditzen un problema, ens mereixem uns bons gestors.
Vostè també fa cooperació, expliqui’ns.
Col·laboro amb la Fundació Barraquer, fem periòdicament expedicions a l’Àfrica per operar de cataractes. Enllà, la major part de casos de ceguera es deuen a què els pacients no se les han pogut operar, les cataractes. Aquí això és impensable i per mi és molt gratificant retornar-los la vista.
Però a vegades no cal anar lluny per ajudar.
Aquí també podem fer molta tasca: una vegada a l’any faig una campanya de detecció gratuïta de cataractes. Trobo que hi ha moltes persones grans soles, i que moltes vegades no tenen els fills a prop perquè els acompanyin al metge. Llavors hi ha molts pacients que no saben si tenen cataractes o no, i si les tenen no saben si ja es poden operar. A la consulta gratuïta m’ofereixo a dir-los en quina situació estan i em prenc el temps necessari amb cadascú perquè ho entenguin.
Ara el tema de les pantalles comença a preocupar perquè entre la televisió, el mòbil i l’ordinador poden ser massa hores. Què podem fer?
L’aconsellable és que les persones que treballen molt amb l’ordinador facin pauses cada hora, que descansin 3 o 5 minuts i que mirin lluny perquè l’ull es relaxi, ja que quan mirem a prop hi ha un muscle que es contrau i aquesta contracció si és prolongada pot provocar fatiga ocular. Només el fet de mirar lluny cada hora ja produeix un descans que fa que arribem en millors condicions al final del dia.
I els petits? Ara també estan exposats a passar moltes hores davant de les pantalles.
Això és realment així i és inevitable, és el que els ha tocat viure als nens. És una tema més d’educació. Els pares i mares han de controlar els horaris perquè els nens no estiguin tota l’estona mirant una pantalla. I vigilar la connexió de la mirada amb la gent que els parla. Si tenen molèsties, llavors els horaris de pantalla s’han d’ajustar.
Deia vostè que la majoria dels seus pacients al consultori són de La Marina. Quines són les afeccions més freqüents?
Potser la conjuntivitis en nens petits de les llars d’infants. És molt freqüent perquè és fàcil d’encomanar-se. Però hi ha una mica de tot.
Parlant de nens, una curiositat: ells també han de portar ulleres de sol?
Sí, també les han de portar. Hi ha les que s’adapten als nens, i si són molt petits i no necessiten graduació, és possible resoldre-ho amb una visera. Però és important protegir-los perquè l’interior de l’ull té melanina, com la pell. Hi ha qui necessita més o menys protecció, igual que la pell morena o la menys morena.
Cada quant de temps cal consultar l’oftalmòleg o l’oculista?
Una vegada l’any, encara que no tinguem cap molèstia. Cal fer revisions perquè existeix una malaltia silenciosa que no presenta cap simptomatologia fins que ha causat un dany sever i irreversible: el glaucoma.
Què és el glaucoma?
La tensió alta de l’ull. Quant un pacient el té, el seu camp de visió es va reduint fins a quedar-se cec o només li queda el camp visual central. Això el limita molt a l’hora de d’agafar un autobús, moure pel carrer o esquivar obstacles. Per això és important detectar-lo i tractar-lo a temps. Els oftalmòlegs podem veure l’ull sense necessitat de fer cap maniobra invasiva, només dilatant la pupil·la.
I als nens, quan cal portar-los a revisió?
És important veure’ls als tres o quatre anys encara que no hagin tingut cap molèstia, per advertir si tenen ojo vago, que és com se’n diu de l’ull que no desenvolupa la seva visió. En aquesta edat es pot actuar. Per sobre dels 5 o 6 anys es recuperen menys i és una pena que passi desapercebut quan, si es fa abans, es pot detectar i revertir fàcilment. També cal parar atenció als casos d’ametropies, que es la necessitat o no de portar ulleres. I si pateixen cefalees cal descartar que l’arrel sigui un problema visual.
Què sol costar una consulta?
60 euros, on es mesura l’agudesa visual, es valora si se necessita portar ulleres o no, la tensió als ulls, i es fa una exploració de cataractes, de retina i del nervi òptic, una exploració completa.
Quin consells donaria als nostres lectors per gaudir d’una bona salut als ulls.
A banda que hem de tocar els ulls sempre amb les mans netes per a no generar infeccions, la protecció del sol i la detecció del glaucoma, el tema de l’alimentació i l’exercici físic va bé per a tot el cos i també per als ulls. A la retina tenim uns vasos molt petits que irriguen la zona macular, que correspon a la visió central de l’ull. Si hi ha bona circulació, aquesta zona la tenim molt ben irrigada. Si no és així, la zona pateix molt.
