Els grups a favor i en contra de la independència organitzen actes durant l’onze de setembre per reivindicar-se socialment
Aquesta jornada marcarà l’etapa política i social en les pròximes setmanes
En aquests últims anys, Catalunya està vivint un candent debat sobre la possibilitat d’una independència del seu territori vers la res-ta d’Espanya. Els anys 2009 i 2010, amb les consultes populars, van marcar l’inici d’un procés que plasmava de forma pacífica una voluntat general que començava a lluitar per fer-se eco socialment. Aquesta voluntat va culminar el 2012 amb una gran manifestació a la ciutat de Barcelona i el 2013 amb l’organització d’una Via Catalana que va travessar tota Catalunya, les quals demana- ven la possibilitat de celebrar una consulta a nivell català per decidir el futur de Catalunya. Més enllà de la pervivència d’un nacionalisme i d’un independentisme polítics d’arrels historicoculturals, el ressorgiment del discurs nacionalista espanyol i la pràctica centralitzadora del govern de Rajoy, han provocat un augment de la tendència i vots independentistes.
La crisi econòmica
I és que a més de les iniciatives polítiques que els independentistes qualifiquen contràries a les costums catalanes, com és el cas de la llei d’Educació de Wert, el principal motiu del moviment independentista és l’econòmic. La precarietat que pateix Catalunya amb la crisi i el deute amb la resta d’Espanya, han provocat que moltes persones vegin la independència com l’únic camí de sortida de la situació actual.
Se sol dir que “Espanya roba a Catalunya”i que amb els diners “espoliats” es podrien prestar nous serveis o evitar retallades. Aquests arguments tenen la seva causa en el famós ‘dèficit fiscal’ de 16.000 milions d’euros. Però, exactament, en què consisteix?Es parla de dues fases. Una primera té lloc al període 2006-2009 quan l’Estat central va passar a deure 792 milions d’euros.En una segona etapa, situant-nos al 2009, ja en plena crisi econòmica i amb l’Estat central endeutat, el dèficit es va situar en més de 15.000 milions d’euros. Aquesta xifra, sumada a la de la primera etapa, és el que forma el polèmic ‘dèficit fiscal català’.
Les iniciatives populars reivindicatives
Sota aquesta situació, tant política com econòmica, ha portat a la reivindicació massiva de gent, que culminarà aquest 11 de setembre per demanar o anul·lar la convocatòria de consulta.Enguany, entitats de caire independentista,han preparat un acte multitudinari. La iniciativa, que neix de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) conjuntament amb Òmnium Cultural, pretén construir una V humana amb els colors de la senyera. L’acte s’ha organitzat als carrers de Barcelona ja que “la imatge que podem aconseguir reunint-nos tots els catalans a la capital del nostre país serà més potent que si ens dividim pel territori”,comenta Jaume Marfany, vicepresident del’ANC. Amb el lema Ara és l’hora, el projecte pretén omplir els dos carrers més llargs de la ciutat, la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona per formar aquesta V que “simbolitza votar, via i victòria”, afirma Marfany. Igual que l’any anterior, l’acte tindrà lloc just a les 17:14 hores en homenatge al tricentenari dels fets del 1714 durant la guerra de Successió. A més, es dedicarà un petit homenatge als joves de 16 anys, per la qual cosa, l’ANC convida en especial a tots aquells nois i noies que el 9N facin 16 anys a apuntar-s’hi i situar-se els primers del vèrtex de la V humana per simbolitzar aquest desig de votar per primer cop.
A pocs dies de la Diada, ja hi ha més de 470 mil participants, una xifra que ha augmentat en aquests primeres setmanes de setembre, i que ja supera el nombre d’inscrits a la Via Catalana del 2013. Altres grups en contra de la independència opinen, però, que la Diada és un dia de tots aquells catalans que també se senten espanyols. Per això, l’entitat Societat Civil Catalana (SCC), constituïda el passat mes d’abril, ha preparat un acte festiu a Tarragona, la principal ciutat durant una etapa de la Hispania romana, per reivindicarla Diada, la bandera de Catalunya i l’espanyolitat de Tarragona perquè “creiem que la Diada és una festivitat de tots els catalans i no només dels espanyols”, comenten membres de l’entitat. A més, SCC està recollint firmes a favor del seu manifest fundacional, que reclama una “Catalunya oberta en una Espanya de tots”. De moment, ja compta amb el compromís de més de 15 mil persones, que han donat suport a aquest manifest.
Tant si la població es manifesta a favor o en contra de la independència, una qüestió és clara: aquesta Diada serà un fet decisiu que marcarà el futur polític en els propers mesos.
Però es podrà efectuar aquesta petició el 9-N? Veus en contra de la ruptura del territori català amb Espanya ho neguen argumentant que “la Generalitat no té les competències per convocar el referèndum independentista perquè estaria al marge de la legalitat i sense autorització del Congrés”, segons SCC. Tanmateix, en aquests darrers mesos el govern català ha insistit en què es tracta d’una consulta legal ja que l’Estatut d’Autonomia reconeix el dret de participació dels ciutadans i atorga a la Generalitat la competència per regular les consultes populars.En aquest context, el Parlament català té previst aprovar el pròxim 19 de setembre la llei de consultes en un ple extraordinari, un dia posterior al referèndum d’Escòcia. Amb aquesta data es pretén aconseguir més dies de marge ja que el govern espanyol no podrà impugnar la norma de forma immediata I és que si la llei de consultes s’aprova un divendres, aquesta no serà oficial fins el següent dilluns, quan aparegui al Diari Oficial de la Generalitat i, per tant, no serà fins aleshores quan el Consell de Ministres es pugui posicionar. En aquest mateix dilluns 22 de setembre, el president de la Generalitat podria firmar la convocatòria del 9-N amb la llei encara vigent. Davant aquestes accions, la presidenta del PPC, Alicia Sánchez Camacho, ja va anunciar a finals d’agost, en declaracions a RAC1,que el Govern espanyol presentarà un doble recurs al TC contra la consulta sobiranista: un contra la llei de consultes que el Parlament preveu aprovar, i l’altre contra el mateix decret de convocatòria de la consulta que presentarà el president Mas.Per això, partits i entitats pro independentistes ja estan contemplant altres possibilitats com unes eleccions avançades ja que “els fets canvien molt ràpidament i és important estar preparats per qualsevol escenari que vingui perquè no ens agafi desarmats”, comenta Marfany. D’altra banda, veus encontra la independència desitgenque si el TC no aprova la celebració d’una consulta, només es canviïn les normes seguint els passos marcats per la Constitució.
-
El districte es volca en la Diada
La força de l’independentisme creix a La Marina
Aquest proper 11 de setembre es convertirà en una data rellevant que marcarà història. No serà una diada qualsevol, sinó una festivitat emmarcada en un context de gran tensió política i social, que simbolitzarà el moment que està vivint Catalunya. Però,es viu l’independentisme de la mateixa manera a totes les zones de Barcelona? És cert que Sants-Montjuïc i, més concretament,els barris de La Marina han estat tradicionalment focus poblacionals d’immigrants d’altres parts d’Espanya. Això pot condicionara que, genèricament, es pensi que uns barris són menys favorables a l’independentisme que d’altres, però el cert és que no és així. Tal i com afirma Jordi Suñé, portaveu d’ERC a Sants-Montjuïc, és veritat que el fet de tenir un fort vincle amb parts d’Espanya “dificulta la presa d’una decisió sentimentalment complicada”. I és que les arrels de cada zona poden condicionar ideològicament més del que es pensa: “per la seva història cada barri té les seves característiques i això afavoreix que hi hagi més persones vinculades a aquesta idea o menys”, opina Suñé. Per un altra part, Albert Deusedes,del PSC, també considera que“per raons històriques, sociològiques i econòmiques, hi ha barris on l’independentisme està més arrelat que a uns altres”. Tot i així, Lluïsa Pahissa, membre de Sants-Montjuïc per la Independència (SMxI), destaca que els fills d’aquestes generacions d’immigrants cada cop se senten més identificats amb la cultura catalana, mai sense perdre de vista els seus orígens i això fa que també es decantin per la independència. Però, al marge d’aquesta realitat, la gent viu de maneres diferents el procés i no necessàriament els orígens tenen perquè condicionar. De fet, “no hem de plantejar-nos el factor de la immigració com a un punt determinant”, assegura Cristòfol Ortolà, portaveu d’ICV al districte, ja que “el sentit de pertinença a un poble no ve fixat exclusivament pels orígens familiars”.D’altra banda, Francesc Xavier, de CiU, considera que la clau per comprendre el moment que s’està vivint no és tant si la gent està a favor o en contra de l’independentisme, sinó el sentiment democràtic de cada persona que impulsa a recolzar certs moviments sociopolítics. “El que ha quedat clar és que cada cop més persones volen dir la seva, volen votar. Aquest sí que és el sentiment majoritari de la gent”, afirma. El PPC, al seu torn, divergeix de l’opinió de la resta i considera que “tot i que s’està vivint amb preocupació el procés”,als ciutadans del districte de Sants-Montjuïc i, concretament,als dels barris de La Marina,“els preocupa més tenir feina,transport públic i seguretat” i eradicar “l´incivisme i la falta d´equipaments” d’aquesta zona.
Els actes de la Diada
Durant la vigília de la Diada, s’ha organitzat la Marxa de torxes de la mà de SMxI, conjuntament amb PSxI. Enguany, aquest acte ha tingut lloc al barri del Poble Sec, on s’hi han sumat altres entitats de Barcelona. A la jornada del dia 11 de se-tembre, està prevista que la V humana passi pel districte. En concret, són 9 trams, del 35 al 43,alguns dels quals corresponenals barris de La Marina.
