Patricia Mampel
El pròxim diumenge 14 de febrer se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. Marcades per la crisi sanitària, l’econòmica i social i el retorn de l’exministre Illa com a representant dels socialistes catalans, les pròximes eleccions tindran lloc en plena onada del virus, fet que podria influir en la intenció de vot.
La desconfiança entre electors i representants polítics creix i les campanyes electorals, iniciades el 29 de gener, no estan exemptes de crítiques. La preocupació pel risc de contagis i la permissivitat il·lògica de poder-se saltar el confinament municipal per assistir a mítings polítics no fan sinó augmentar el malestar social i l’esgotament ciutadà per la situació actual.
Segons Aran Soler, expert sociòleg, més enllà dels programes electorals, la decisió de vot està condicionada per la situació extraordinària que estem vivint i els ciutadans “prioritzen la gestió de la pandèmia”. Aran ho relaciona amb l’anomenat “efecte Illa” i explica que “és una persona que ha estat al capdavant del ministeri més difícil en moments de crisi sanitària i això fa que la gent li atorgui confiança”. La darrera enquesta del CIS situa al PSC com a preferit, encara que només 4 punts per sobre d’ERC.
Molt s’ha especulat sobre la decisió del TSJC d’anul·lar el decret de la Generalitat que ajornava els comicis al 30 de maig. Una data que presentava una escena sanitària més tranquil·la amb la qual la majoria de formacions estaven d’acord. Soler creu que si s’haguessin endarrerit les eleccions, hauria canviat la decisió de vot dels ciutadans, “són gairebé tres mesos i mig i en política és una eternitat. El programa electoral varia molt en funció de com estigui la situació en aquell moment. La pandèmia és molt volàtil de per si perquè va mutant i això fa que també la gestió del govern muti.”
Tot i que la perspectiva electoral continua sent gruix independentista contra gruix constitucionalista, la vacuna i la recuperació econòmica guanyen força en totes les propostes polítiques. Però, quins són els principals partits amb representació parlamentària?
Partit Socialista Català (PSC) – Salvador Illa
La prioritat d’Illa continua sent la vacunació del 70% de la població abans de l’estiu. En referència al conflicte català, el PSC analitza els últims deu anys de política catalana i proposa fer un esforç d’oblit amb l’objectiu de retrobar-se en un “diàleg dintre de la llei”.
La resta de programa es divideix en: cogovernança federal, serveis públics, feminisme, ecologisme, desenvolupament econòmic i indústria.
Ciutadans (Cs) – Carlos Carrizosa
El programa de Carrizosa agrupa deu punts que se centren en posar fi al procés, la recuperació econòmica i la problemàtica de l’ocupació d’habitatges. Entre d’altres, proposen una baixada generalitzada d’impostos a les classes mitjanes i reduir el nombre de conselleries de la Generalitat per “estalviar en despesa pública”.
La gestió sanitària l’afrontarien augmentant la inversió en Sanitat per revertir les retallades realitzades a l’última dècada i treballar en la gestió i els recursos a les àrees on sigui necessari.
Partit Popular Català (PPC) – Alejandro Fernández
L’objectiu prioritari dels populars implica millorar la gestió de la pandèmia designant un equip d’experts, realitzant més rastreigs i tests i impulsant la vacunació.
Si governen, proposen una baixada de tributs (com l’IRPF o l’impost de successions), expulsar els ocupants d’habitatges en menys de 24 h i fer una auditoria de la gestió de les residències durant la pandèmia.
Esquerra Republicana (ERC) – Pere Aragonès
Paral·lelament a la defensa de l’autodeterminació i l’amnistia, els republicans fixen com a principal objectiu el doble repte de fer front a l’emergència social i econòmica derivada de la crisi sanitària. La formació d’Aragonès proposa el referèndum com a única solució democràtica i un programa la lluita contra la corrupció, l’emergència climàtica i el rellançament de la cultura i la llengua i eliminar l’IBEX-35 “dels serveis públics”.
A més, ERC vol crear un comissionat pel pla de reconstrucció europeu i una conselleria d’Igualtat i Feminisme.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) – Dolors Sabaté
La CUP recull les seves propostes en tres blocs, un dels quals és impulsar una “confrontació democràtica per la independència”. El programa inclou un pla nacional per al referèndum i l’amnistia, una renda bàsica universal de 735 euros al mes i “recuperar” els pisos buits de bancs, grans tenidors i fons voltor.
En relació amb la pandèmia, la CUP aposta per la creació d’una “Taxa Covid” sobre l’1% més ric de la població, amb l’objectiu que en deu anys es financi el total de la despesa derivada de la pandèmia.
Partit Democràta europeu Català (PdeCAT) – Maria Àngels Chacón
Escissió de varies famílies en que s’ha atomitzat l’espai post-convergent, les seves propostes inclouen proves massives amb una col·laboració publicoprivada dirigida pel departament de Salut per controlar l’evolució de la pandèmia, ajudes directes des del fons europeu pels establiments que han tancat i allargar els ERTE fins al 31 de desembre.
També volen crear un fons extraordinari per a la infància i l’adolescència i millorar l’estat de diverses carreteres de Catalunya.
En comú Podem (En Comú) – Jèssica Albiach
Aposten per la “reconstrucció” dels serveis públics, el model econòmic i l’autogovern de Catalunya. El programa recull projectes entre els quals es troba garantir l’accés universal al sistema sanitari a totes les persones que viuen a Catalunya, incrementar el nombre de psicòlegs a l’atenció primària, impulsar una declaració política per reconèixer Catalunya com a nació i doblar la inversió en polítiques d’infància i famílies.
A més d’aquestes set candidatures existeixen dos altres grups considerats “grups polítics significatius” i que s’han inclòs en els debats televisats:
Junts per Catalunya (Junts) – Laura Borràs
El nou partit que Puigdemont lidera telemàticament des de Bèlgica presenta unes polítiques socials que ocupen gran part del programa, amb xifres multimilionàries d’inversió. Entre d’altres, presenta mesures per la cohesió social, l’economia i la “nova governança”.
Es comprometen a crear el Banc Nacional de Catalunya i a potenciar l’Agència Tributària de Catalunya, així com moderar la fiscalitat del treball i millorar les condicions dels treballadors sanitaris.
Puigdemont va aclarir que si guanyava Junts fora Laura Borràs l’investida com a Presidenta del Govern.
VOX – Ignacio Garriga
La formació pretén destinar més diners a l’emergència sanitària amb la intenció de fer tests massius, reforçar l’atenció primària i repartir mascaretes gratuïtes per tothom.
D’altra banda, proposen “aturar el cop d’estat que continua actiu a Catalunya”, denunciar l’últim govern de la Generalitat i expulsar “de forma immediata” els “immigrants il·legals”, així com una “reducció dràstica” i generalitzada dels impostos.
A part dels candidats amb representació parlamentària i dels grups “significatius”, s’hi presenten també sis llistes més. Minoritàries i considerades sense drets electorals, entre d’altres trobem:
Primàries per la Independència de Catalunya
És el moviment ciutadà auto organitzat que treballa per fer efectiu el mandat del referèndum de l’1-O que consideren vigent i vinculant. Volen impulsar el català com a idioma oficial, potenciar el consum de serveis i productes catalans i reprendre les relacions internacionals “congelades pels governs Puigdemont i Torra”.
Encapçalen les llistes Laura Ormella González per Barcelona, Marc Rossinyol Casals per Girona, Sergi Torrente Justribó per Lleida i Carles Prats Cot per Tarragona.
Retallades Cero – Grup Verd
Considerat un moviment social, cultural i polític de “lluita solidària contra les retallades”, defensen la redistribució de la riquesa per a fer front a la crisi sanitària i econòmica, i deixar enrere la divisió i l’enfrontament. Proposen dedicar una part dels recursos que concentra la Generalitat i els beneficis d’un petit grup de bancs i monopolis per a sortir de la crisi “en benefici de la majoria”.
Encapçalen les llistes Nuria Suárez per Barcelona, Estefanía Pérez per Girona, Pascuala Gómez per Tarragona i Natalia Vara per Lleida.
Més de nou partits que acaparen la carrera per guanyar les eleccions al Parlament català en una edició que, segons les enquestes, podria marcar una participació ciutadana dràsticament inferior a la de les eleccions del 2017. La por al contagi ja ha propiciat que gairebé un 20% dels cridats a constituir les meses electorals hagin presentat al·legacions contra el seu nomenament.
