Georgina Lázaro Fontanet
De 28 anys, a punt de fer 29. Jurista. Soltera
Religió: Catòlica
Pensament polític: Socialdemòcrata
Text: Yohany Limpias
Ha estat quatre anys de consellera, i ara repeteix mandat com a portaveu de Junts per Catalunya a Sants-Montjuic, prenent el relleu del Sergi Sarri. Forma part d’una generació al si del seu partit que ha mamat, s’ha format i ha abraçat la perspectiva de liderar espais polítics i institucions als barris i ciutats. “Volem canvis i ens hi posem per fer-los possibles”, diu Georgina quan li preguntem sobre el desafiament que té al davant. Parlem sobre diversos temes des de la seva triple condició de jove, dona i política!
Com arriba a la política?
És curiós, perquè començo en política al món del lleure. Quan era petita els meus pares em van apuntar a un esplai que es deia Ítaca, un nom utòpic, i on em van ensenyar l’esperit de servei, a fer alguna cosa per canviar aquest món. Amb aquesta idea vaig arribar a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, amb ganes de proposar i de canviar les coses. Com a veu jove que era, el partit va decidir donar-me una oportunitat de contribuir al Districte… Per a mi, la política municipal és la política en essència, és estar a peu de carrer, escoltant directament al veí o les entitats.
Quin repte li planteja liderar JuntsxCat al Districte?
Una de les coses més interessants del Districte és la diversitat. No té res a veure Poble Sec amb Hostafrancs o La Marina. Com a portaveu em proposo el repte de conèixer les necessitats de cadascun dels barris. La situació socioeconòmica d’un veí d’un barri és molt diferent a la d’un altre i és un punt molt important a tenir en compte a l’hora d’aplicar-hi polítiques públiques. Un altre és no perdre de vista que hi ha barris que tenen una manca d’equipaments molt gran, com ara aquest nou barri de La Marina on els equipaments han de ser puntals.
Malgrat alguns projectes d’urbanisme que han canviat els barris dotant-los una mica de serveis, els indicadors socioeconòmics no milloren gaire. Quina és la vostra mirada? Què hi ha mancat?
A nivell de Districte, dos punts importants: sempre parlem de generar ocupació, i l’Ajuntament i el Districte hem d’ajudar a crear-la. Això suposa lligar la formació amb les necessitats laborals. A La Marina, per exemple, l’Institut de la Mercè és un referent a la ciutat en cursos de formació professional. A les polítiques que hem d’aplicar hem de saber trobar quina és la necessitat ocupacional que hi ha; avui dia tot gira molt ràpid amb les noves tecnologies, així que tenim el desafiament d’enllaçar aquesta necessitat laborals amb la formació dels nostres joves. Aquest és un tema important.
I després, també considero cabdal el comerç de proximitat. El Districte necessita un pla de xoc. Estem veient, a Hostafrancs, per exemple, com estan baixant moltes persianes. A més de l’impacte econòmic que això pot tenir al barri i en les persones que hi treballen, el comerç de proximitat fa barri i no ens podem permetre barris sense comerç de proximitat, perquè llavors perdrem la nostre essència.
Quines altres prioritats a La Marina creu vostè que no s’estan abordant?
A més de l’ocupació, l’habitatge i el comerç, crec que la mobilitat continua sent un tema important. A La Marina som un barri de muntanya i tenim certs problemes de mobilitat. El metro ha estat un encert, però hi ha altres temes de mobilitat que s’haurien de començar a tractar. Per exemple, fora bo comunicar-nos amb Ciutat Vella pel litoral. També està pendent a més llarg termini la línia 2 de metro, que és la que portarà el veïns i veïnes al centre. Eren temes per abordar una vegada acabada la xarxa ortogonal. I ara que s’ha acabat hauríem de mirar de reajustar els busos del barri i saber què passarà amb les línies 125, 13 i 150.
El govern s‘ha compromès a enllestir el projecte per la futura remodelació del Passeig de la Zona Franca. Que hi donareu suport?
Hi donarem suport i a més ho hem portat com a iniciativa al plenari. Hi ha una demanda de veïns i de comerciants. El passeig de la Zona Franca ni és passeig ni és de la Zona Franca. Té un nom equivocat. Per tant, el que crec que s’ha de fer és obrir un procés participatiu i consultar com volem que es digui. Suport? Segur. Perquè és un tema que l’hem capitanejat nosaltres.
És jove, dona i política. Com viu l’ascens de VOX?
Personalment, i és una opinió compartida per la resta de dones del meu partit, veiem amb certa por les tesis d’un partit com Vox. A més a més, crec que malauradament alguns mitjans de comunicació, conscients o no, els han blanquejat fent veure que no van en contra de les dones. Home! Amb la problemàtica que tenim avui dia amb la violència de gènere, voler carregar-se la llei que ens protegeix i garanteix igualtat d’oportunitats!…
A què atribueix que hagi pujat tant?
Les seves tesis han arrelat per la situació actual de desafecció cap a la política. Han fet creure que tot és un malbaratament dels recursos per argumentar així el seu discurs contra les autonomies. El que no expliquen és que la descentralització possibilita la proximitat en la gestió de molts serveis, com salut i educació, i garanteix la qualitat i agilitat en el funcionament. Fan el mateix quan assenyalen els immigrants de causar alguns dels nostres mals, no hi diuen la veritat i ha mancat desmentir-los amb més rotunditat.
Tot i el descontentament de la política, el discurs independentista no ha calat en barris més de treballadors, sobretot.
Jo crec que el tema de la independència és un procés molt llarg on han anat entrant diferents factors. El primer és el sentiment independentista de tota la vida en una part de la població. Però un altre, que hi ha sumat moltes persones, és la lluita per millorar les seves condicions de vida. I la conclusió, davant de tantes gestions que no porten enlloc, de què si volem un bon estat del benestar el primer que hem de fer és construir un estat.
Són temps d’incerteses, encoratgi els més joves.
Gran part de la meva vida l’he dedicada als nens, adolescents i joves. Sempre que tinc la oportunitat dic el mateix: “els joves participen”. El que passa és que participen però d’altres espais que no són els espais formals. També crec que en temes de participació hem d’adobar la llavor abans. És a dir que, si parlem de joves a partir dels 18 anys, penso que s’ha de fomentar la participació abans que la gent pugui votar. A les escoles s’hauria d’escollir el delegat de l’escola, fer un projecte i votar-lo entre tots. Sembla una bestiesa, però d’aquesta forma, eduquem des de la infància a generar consensos entre tots.
