Fotos: Diari la Marina, i Pere Abelló.
El Pau Abelló s’ha proclamat medalla d’or al Campionat indoor de Catalunya sub20. Amb un triple salt de 14,81m va aconseguir la primera posició. A més, durant el que portem de 2018, Abelló va ser segon a la Copa de Clubs sub 20 i va aconseguir una cinquena plaça al Campionat Absolut de Catalunya.
Són molts els esportistes professionals nascuts al barri. Durant diverses entrevistes els coneixerem i ficarem el focus a tots els esports que practiquen. A propòsit del seu nou assolliment, parlem amb en Pau Abelló, atleta de triple salt i salt de llargada.
Abelló va néixer a Barcelona i ara té 18 anys, des de petit compagina els seus estudis amb l’esport que més li agrada, el triple salt. Actualment estudia Ciències del Mar a la UB, però la carrera universitària no l’ha fet deixar de banda el món de l’esport. Corredor de l’Agrupació Atlètica de Catalunya entrena gairebé cada dia al Serrahima on intenta millorar la marca dia rere dia.
Sempre ha tingut relació amb el barri més enllà de viure aquí i estudiar al Ramón Cases, cada any intenta participar en el Cros de la Marina, carrera que es celebrava al barri per fer participar a tots els nens que ho desitgessin.
Per ell la família és un dels grans pilons, els seus pares li acompanyen a totes les competicions, fins i tot, quan surt de Catalunya.
Com et va sorgir l’afició d’aquest esport? A primària, aquí al Ramón Cases, feia moltes extraescolars esportives típiques com el bàsquet o futbol. Quan tenia nou anys, un amic meu feia atletisme, i en aquell any vaig decidir centrar-me només en un esport. Vaig anar a provar i em vaig enganxar.
Vaig començar fent de tot, velocitat, fons, marxa, i quan vaig créixer, a cadet, em vaig especialitzar en el salt.
Què és el més t’agrada de l’esport? El que més és sentir-te bé amb tu mateix, veure que ho estàs aconseguint. I també les amistats que et deixa, perquè sempre coneixes gent d’altres llocs d’Espanya i al final això és el que et queda.
I el que menys? Les lesions. El triple salt genera moltes lesions. No he tingut cap greu, de moment, però sí que he tingut problemes i molèsties que no m’han permès estar al 100% i, sobretot, perdrem campionats per lesió.
Quina és la teva millor marca? Quan la vas aconseguir? L’any passat vaig aconseguir 14,56m en triple salt, i en salt de llargada 6,52m. Però puc saltar encara més.
Què t’emportes de la temporada passada? El que m’emporto de la meva categoria, de Junior, són les posicions a les quals vaig quedar, segon de Catalunya en triple salt i sisè, en l’àmbit estatal. En la categoria absoluta vaig aconseguir quedar tercer del Campionat de Catalunya.
Però més que res, més que els campionats, el que et queda són les experiències, vaig anar a diversos campionats estatals, que tot i no tenir bona marca i fer-ho molt bé, és on t’ho passes millor.
Prefereixes el triple salt o el salt de longitud? Va a ratxes, però en veritat el triple salt és el que més m’agrada perquè és més difícil i requereix molt més esforç i tècnica. Però el salt de llargada també m’encanta perquè és molt més explosiu. No sabria escollir.
Amb quin dels dos vas començar? Vaig començar amb salt de llargada, com és més petit no fas directament triple salt perquè és molt difícil, i com és més d’impacte hi ha més probabilitat de lesió. Quan tenia 12 anys o així vaig començar amb el triple salt.
Són els entrenadors qui decideixen si estàs preparat per fer-ho o ets tu? Comences fent de tot i vas pujant, tu ets qui va veient les proves que més t’agraden. Però òbviament si ets bo, sí que serà l’entrenador qui et digui que se’t dóna bé.
Quan saltes et fiques la meta de ser el millor, o només arribar a una marca? Normalment és millorar la marca, sempre la tècnica i la marca. Però, sempre està allà el fet de guanyar la Competició i ser el millor. Cada persona té els seus objectius i com millorar, però jo sobretot ho baso a millorar la marca per sobre de tot i si puc guanyar o estar entre els 3 o 5 millors.
“A vegades puc quedar segon i tercer però acabar enfadat perquè no he fet el millor que podia”
Què sents quan guanyes? Doncs és difícil d’entendre però moltes vegades puc quedar segon o tercer i acabar enfadat perquè no ho he fet el millor que podia. I en canvi, hi ha moments, com l’any passat que vaig quedar cinquè d’Espanya a l’aire lliure i vaig acabar satisfet. Està clar que si guanyes una medalla, s’aprecia molt més, però al final, és fer-ho bé i notar-te bé i veure que pots lluitar contra els millors.
Qui és i com et portes amb el teu entrenador? Sebas Conesa, porto amb ell des dels 13 anys i tinc total confiança amb ell, i ell sap el que puc donar. Al final, és una relació mútua i si jo milloro, ell està content.
Com et sents quan entrenes? Entrenes sol? Normalment entreno amb un grup, però a vegades em toca fer-ho sol. Entreno mínim 2 hores o així durant 4 o 5 dies a la setmana, depenent si hi ha competició o no. El meu entrenament es basa en: un dia de tècnica de llargada i alguna sèrie de velocitat curta. Un altre dia de peses al gimnàs. Un altre, de velocitat més llarga. I un altre, de tècnica de triple.
“Entrenar en grup millora molt, perquè així tens algú en qui fixar-te”
En els entrenaments en grup, no és més difícil perquè no es centren en tu? No, és al revés, entrenar en grup millora molt, perquè així tens algú per fixar-te. De fet, així és com aprens més, fixant-te en els altres i veient com millorar.
Després de la teva segona posició als XXVIII Copa de Clubes Sub20 en Pista Cubierta, com et sents a la categoria sub20? Bé, aquest cap de setmana vaig anar a Antequera al Campionat de Clubs i vaig quedar segon, però no és quedar segon d’Espanya en si perquè només van els millors clubs i, per tant, no tothom va. Però aquest any em veig molt bé, estic entrenant molt i espero millorar els resultats de l’any passat.
Et sents preparat per anar als Jocs Tokyo 2020? Sincerament no, tant de bo que sí, però és molt difícil. S’ha d’anar de mica en mica, això sí, per tal de millorar. Però de moment no el tinc en compte; primer desitjo millorar els campionats de Catalunya, després els d’Espanya i d’allà anar a un campionat internacional.
Quin és el lloc on has participat que més t’ha agradat? On més m’ha agradat però a la vegada menys, va ser a Huelva, a l’Estadio Iberoamericano. És un estadi que té grada i és molt professional i maco per competir. Però a la vegada no em va agradar perquè no em va sortir una bona competició, i tinc moltes ganes de tornar per competir allà i gaudir-ho.
I el Serrahima, que està molt bé i és el meu lloc de treball.
Quins models tens a seguir? Jonathan Edwards que té el rècord mundial de triple salt, ho feia molt fàcil i m’encanta la seva tècnica. I actuals, d’aquí d’Espanya, Pablo Torrijos, campió d’Espanya i amb el rècord estatal. Però hi ha molta gent, fins i tot, t’inspira.
Al final, tens més idolatrat a gent que ho fa amb passió i no pas, per la marca que puguin tenir.
