El Club d’Escacs La Cadena es troba en un petit local que comparteix escala amb l’Associació de Comercials La Marina. Quatre taules ajuntades, els taulers d’escacs a sobre, i silenci; no és que no hi hagi ningú al local: estan tots concentrats en les seves partides, i només parlen de tant en tant per compartir coneixements. Carlos Fernández és el president d’aquest petit club que es va fundar l’any 1992 i que és el centre dels veïns del barri aficionats a aquest joc de taula. Un dels grans assidus al club i un dels seus millors jugadors és José Luis Ayala, amb qui també parlem en aquesta entrevista que ens permet conèixer de més a prop aquest club. “Intentem donar-nos a conèixer pel barri, però és una mica complicat”, explica Carlos Fernández. Es lamenten, també, de la poca ressonància que té l’esport als mitjans. “Tu sabies que s’acaba de jugar el Campionat del Món?”, em pregunta un dels qui es troba jugant al local. “No, no ho sabia”.
Quines activitats fan per donar-se a conèixer?
Carlos Fernández: Fem un taller per nens a La Cadena i participem a les activitats del barri, l’any passat vam participar a l’Olimpíada a La Bàscula. I aquest curs, l’any que ve, es farà un tastet d’iniciació de les entitats esportives a les vuit escoles del barri: hi haurà futbol, bàsquet i també escacs.
Té èxit el taller a La Cadena?
C: Ara només tenim un nen. Hi ha hagut èpoques en què en teníem quatre o cinc, però arriba una edat en què els agraden més les activitats més mogudes, la veritat. Sí que ve gent que no és del club, convidada, i que juga normalment. Pot venir qui vulgui.
Vostès estan federats i participen a tornejos.
C: Sí, els socis federats juguem el campionat per equips, que començarà el 25 de gener. Tenim dos equips, un a primera provincial i l’altre a tercera.
Com funcionen els escacs per equips?
C: A cada ronda jugues contra un altre equip, a vuit taulers o a quatre, depenent de la categoria. El primer d’un equip s’afronta al primer d’un altre, i així tots, perquè quedin equiparats. També s’alternen els colors perquè no hi hagi desavantatges: si el primer de l’equip juga amb blanques, el segon amb negres. Al final, es sumen tots els resultats individuals, i l’equip que guanya la ronda suma un punt.
Quin objectiu tenen en el torneig que comença el dia 25?
C: El primer equip aspira a mantenir-se a la categoria, quedar tercers o quarts, sense patir, hi ha equips més potents. El segon equip és perquè jugui tothom. Hi ha hagut anys en què només érem un equip de dotze o catorze i hi havia gent que només jugava una partida, així se’n juguen sis o set. I com és a la categoria més baixa, sense pretensions.
Ha parlat de clubs més potents. Com veu el panorama?
C: Ara hem acabat un torneig individual el Javier, el José Luis i jo, i el Javier ha guanyat el tram, el José Luis ha quedat sisè i jo he fet un campionat discret. El criteri de puntuació, que es diu Elo, t’orienta més o menys en el nivell del rival. I segons guanyes, competeixes contra gent més potent.
Quant dura un torneig normalment?
José Luis Ayala: Depèn, n’hi ha de vuit o nou dies a ronda diària, que exigeixen molta concentració i força. El torneig que hem jugat era els dissabtes per la tarda, hi havia més temps per preparar-se les partides.
C: La gent no creu que els escacs siguin cansats, però hi ha el desgast d’estar concentrat en la partida, calculant possibilitats i combinacions durant hores. Això, si és un dia descanses i ja està, però cada dia… A l’estiu vam jugar l’Open de Sants, que és diari: cada dia, una partida dura.
J.L.: L’Open de Sants aglutina jugadors de tot el món, és un torneig obert molt important. Les partides són sempre fortes encara que portis una puntuació discreta.
Quins resultats van tenir a Sants?
J.L.: Vaig jugar bé, 5,5/10 punts contra rivals forts, algun d’internacional bo. Tot i que de vegades jugues contra nois i la partida és tan difícil com contra algú amb un Elo respectable. Els nois avui dia juguen millor que abans: amb la informàtica, la preparació és millor.
El joc d’escacs és popular a les cases. Creuen que el nivell de complexitat dels tornejos és el que tira la gent enrere a l’hora de federar-se?
J.L.: No, el nivell de federats a Catalunya és el més alt d’Espanya.
C: Hi ha uns 8000 federats. El futbol i el bàsquet en tenen més, però són molts. Però com no tenim ressonància popular, no es retransmet, surt poc a la premsa.
J.L.: El joc d’escacs passa molt desapercebut. Fa poc que s’ha jugat el campionat del món i pràcticament no s’ha donat als mitjans. Ningú se n’ha assabentat.
C: I el campió actual [Magnus Carlsen] és jove, mediàtic, seria fàcil que es fes conegut. Al seu país és un ídol de masses.
El joc d’escacs a casa és intuïtiu, vas provant. L’avantatge d’entrar en un club és que et donen uns principis de joc, jugues amb gent diferent i aprens.
Por últim, què destacarien dels escacs per cridar l’atenció de la gent?
J.L.: Que és una activitat intel·lectual important, t’enfrontes a situacions en què has de prendre decisions. I dins del joc existeixen el risc i altres situacions que, d’alguna manera, es poden donar a la vida. El joc d’escacs no és només un joc, va més enllà en el pla competitiu, en l’artístic i en el científic, perquè s’estudia. I és fa més atractiu a mesura que el coneixes més, per això convido a tothom a què el conegui més.
C: Té elements d’autocontrol de previsió, de càlcul, de reflexió. Educa emocionalment i intel·lectualment. És una disciplina bastant enriquidora.
