El tamborí és un esport minoritari, però amb arrelament als barris de Barcelona i, especialment, a la Marina. A finals de 2024, diversos pavellons del districte van acollir el Campionat d’Europa indoor, una mostra del creixement d’aquesta disciplina. Tot i això, darrere les competicions internacionals s’amaga una realitat molt menys visible; la dificultat de fer sostenible el projecte esportiu a casa nostra.
El passat mes de desembre, els representants barcelonins, el Club Tamborí Marina i el Farola Ibersport Club Tamborí, van competir pel campionat continental que es va disputar a Brussel·les.
Un dels presents va ser en Pau Pompas, jugador del C.T. Marina i de la selecció catalana, que recentment també va disputar un torneig amistós a Poussan (França), en un seguit de competicions que han de servir de posada a punt de cara al Mundial que se celebrarà a Roma del 26 de febrer a l’1 de març.
“De mica en mica, altres països van organitzant competicions, que és quelcom que celebrem. De tota manera, al desembre vam participar del torneig organitzat per la Federació de Bèlgica, creada a principis de l’any passat, i es notava que encara estaven arrencant”, va comentar Pompas.
Al nostre barri el tamborí té més trajectòria, el que no és sinònim que sigui més senzill. “Per entrenar tenim una hora fixa cada dimarts. Els problemes venen quan hem d’organitzar partits els caps de setmana, quan també es disputen els de bàsquet o voleibol, per exemple, que són esports que tenen prioritat”, va assenyalar Yolanda Gutiérrez, secretària de la Federació Catalana de Tamborí (FCT).
Amb el mundial a tocar, els esportistes busquen preparar-se per fer un bon paper. De nou, trobar pistes on fer-ho s’està convertint en una odissea. “Hem demanat poder entrenar a diversos pavellons al llarg del mes que queda fins al campionat. El màxim que ens han ofert han estat un parell d’hores a la setmana, en les franges horàries que queden disponibles, és a dir, les que ningú més vol”, lamenten. La solució fins ara ha estat la disputa de tornejos amistosos arreu d’Europa per entrar en rodatge.
Tot i estar emparats per una federació, l’estructura, el personal i, especialment, els recursos econòmics no són suficients per assumir les despeses. “Cada campionat suposa un trajecte de moltes hores, normalment en cotxe, amb la despesa de benzina corresponent, a més a més de pagar un hotel. Tot això surt de la butxaca del jugador”, assenyala en Pau Pompas.
La recerca de finançament per fer que sigui viable és un maldecap per a la Federació i els seus integrants, tal com explica Gutiérrez. “De la mà de l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament fem algunes formacions a escoles, la qual cosa ens aporta un ingrés mínim i també donar-nos una mica a conèixer. Però clar, nosaltres hem de pagar als monitors que s’encarreguen de fer aquests tallers, el que provoca que el poc que ens ha entrat, surti per fer front a aquestes despeses”.
“Cada campionat comporta despeses que assumeixen els jugadors, però per nosaltres és innegociable ser-hi”
Com poden, van trampejant per subsistir. El Mundial, tot i ser una competició internacional on participen representants d’arreu del món, tampoc aportarà cap benefici a la delegació catalana, ans el contrari. “Per formar-ne part s’ha de pagar una inscripció, de la qual n’assumirà l’import la Federació, però ja no podem fer front al pagament dels bitllets d’avió ni de l’allotjament”, es resigna la secretària de l’organisme.
Les comparacions són odioses, diuen, però precisament a Itàlia el tamborí és una disciplina professional, amb bons sous i grans marques al darrere, tal com corroboren els entrevistats. “És un esport afiliat al Comitè Olímpic Italià. L’equip romà té una marca com Decathlon de patrocinador, per exemple. Vas a les botigues de Roma i et pots fer amb el seu equipament i comprar material per jugar a tamborí. En termes de publicitat i capacitat de creixement ens porten anys d’avantatge”, assegura Gutiérrez.
“En canvi, jo m’he trencat les banyes per cercar un patrocinador per a nosaltres. Des de grans empreses fins a comerços locals, sense massa èxit en cap dels casos”, afegeix la secretària de la FCT.
“A banda, han volgut que la competició també sigui professional, motiu pel qual es disputen els enfrontaments de dijous a diumenge. Això significa que hem de sortir de Barcelona dimecres a la nit, i en molts casos, gastar dies de vacances per poder ser al campionat”, afirma Pompas. “Nosaltres no volem faltar-hi, això és innegociable. Intentes mirar la part positiva i, al final, passaràs uns dies a Roma, amb amics i jugant al que t’agrada al màxim nivell, però no hauria de ser així”, considera el jugador.
Amb el Mundial de Roma a tocar, els representants catalans –Pau Pompas, Jordi Pompas, Marc Solsona, Marc Satorra, Álvaro Ratia, Marc Parra i David Alsina– ultimen la preparació amb més il·lusió que mitjans. Del 26 de febrer a l’1 de març, setze països es reuniran a la capital italiana en una competició que es podrà seguir en directe per plataformes d’estríming.
Amb França i Itàlia com a grans favorites, l’objectiu dels de casa és clar: competir al màxim nivell i lluitar per la tercera posició. Un repte esportiu majúscul per a un equip que, malgrat les dificultats, continua demostrant que el tamborí també es juga –i es defensa– des dels barris.
