JORDI GISPERT|
L’Escola Ángel Pedraza creix exponencialment dos anys i escaig després de la seva fundació
Allò que és una evidència, feia temps que rondava pel cap de quatre amics. Un projecte que no defensava res més que conceptes obvis, però paradoxalment difícils de trobar, va prendre volada després de la dolorosa mort d’un dels companys. L’Àngel Pedraza va jugar i entrenar molts equips, entre ells, el Futbol Club Barcelona, i després d’una curta etapa a l’Hospitalet, la malaltia el va sobrevenir amb el fred d’hivern del 2010. La seva idea de futbol era l’ètica, la integradora, l’educadora. Una idea que no dista gaire dels cànons teòrics que podem veure, escoltar i observar arreu, però que en canvi, se’ns fa força difícil de veure reflectida de manera pràctica. És en memòria seva que tres amics van seguir els seus anhels, i és en memòria seva que han lluitat i lluiten per assolir el que de moment ja és un éxit. Consolidar una escola de futbol que duu el seu nom, al seu barri, La Marina, fer-la créixer en nombre i sobretot difondre aquesta filosofia de joc, d’educació, de respecte i d’aprenentatge més que no pas de competició. I sí, després de dos anys, l’Escola de Futbol Ángel Pedraza acull ja 9 equips federats. Els nens hi comencen amb cinc anys, a l’escoleta, per passar després als benjamins on hi juguen lliguetes ja organitzades per la Federació Catalana. L’escola va sorgir després del primer Campus d’Estiu, el del 2011, que era en principi l’única activitat que volia dur-se a terme. Els nens reclamaven continuïtat, i al setembre ja una cinquantena formaven part del nou projecte. El segon any la xifra es doblava, i aquest de nou. El primer curs eren 3 equips, l’any passat 5 i aquest ja 9. La viabilitat econòmica ja s’ha aconseguit i ara es lluita per mantenir l’estructura i anar omplint, sempre amb la gent que puja de la base, els equips que resten pendents de formar-se a les dues categories de més edat, cadets i juvenils. Es busca que els nens toquin la pilota, que juguin, que aprenguin, i que aprenent, siguin educats i respectin els companys i els rivals. La mateixa conducta que s’exigeix als menuts s’exigeix als pares, i així, si un pare no es comporta, està provocant directament, com ja ha passat, l’expulsió del seu fill de l’escola. Els equips, a més, a nivell d’ensenyament del futbol, funcionen per objectius trimestrals. Cada tres mesos es fixen unes metes a assolir per cada grup d’edat. Els tècnics i directius avaluen al final d’aquest període i corregeixen si alguna cosa no ha sortit com s’esperava. Tots els nens somnien en arribar a dalt, però aquí el que queda clar és que primer han d’aprendre a ser persones, i després a disfrutar d’un esport que sí, podria arribar a ser la seva professió, però que en un principi només és un joc, i per tant s’ho han de passar bé. L’escola, a la pràctica, la duen dues persones. La primera cara visible n’és el seu president, en Guillermo Sáez. Mentre xerrem se’l veu satisfet i apassionat, dues qualitats indispensables per transmetre qualsevol coneixement. I la tercera, és la recerca i el treball constant. La seva ment no para de cavil·lar. Ara els nens de La Marina ja tenen una opció més de qualitat per no haver-se de quedar al carrer. A partir d’aquí, es tracta d’anar-la mantenint i de millorar-la. Hi ha molts espònsors que col·laboren, bàsicament aportant els seus productes, ja siguin de menjar, de roba, etc. També un gran equip com el Barça hi és darrere en tot moment, per oferir acords de col·laboració en sessió de material o xerrades d’alguns dels seus futbolistes als Campus d’Estiu i de Nadal. Els diners ja surten de les quotes dels inscrits i d’algunes beques que es busquen per tirar endavant nous projectes, sobretot projectes socials i solidaris. És cert que el lloguer del Camp de la Bàscula és força car, però al Camp de l’Energia no hi ha espai i al barri no hi ha gaire més oferta. Malgrat tot, els números surten, i quan es tanca l’any amb beneficis, ningú s’embutxaca res, sinó que es reinverteix amb noves activitats que puguin ser profitoses pels alumnes, com la sortida que es va fer aquesta passada primavera a Vilareal, per disputar un seguit de partits amb els nens de les categories inferiors del conjunt de La Plana, amb qui Ángel Pedraza també hi va tenir una vinculació molt especial. Per la resta, dos projectes esperen amatents el seu moment. Una jornada de 3×3 en camps especials desplegats gràcies a la col·laboració de l’empresa Joma, i també la voluntat d’acollir una desena de nens del Senegal en el proper Campus d’estiu, amb la condició que algunes famílies dels nens assistents els acullin a casa seva.
