Un artista amb un llarg recorregut que fa que la gent que veu el seu espectacle acabi cantant les cançons i rient una llarga estona. Un artista que, mitjançant la seva vocació, busca fer feliç a la gent. Un artista que, assegura que una persona com a més senzilla més maca pot ser. Un artista que afirma que ningú és una estrella i tots estem al món pels valors que tenim i fem. Així és el “showman” més conegut del barri, Martín Gallardo Vives, de 56 anys, veí de la colònia Bausili de la Zona Franca.
Va començar molt jove, amb 16-17 anys com a ballarí. Els seus inicis es remunten al Rock’n’Roll acrobàtic. Un dia va decidir apuntar-se a un concurs decant perquè també l’hi agradava. Va ser en aquells inicis de cant a un programa de ràdio amb la cançó “Un beso i una flor” de Nino Bravo que Martín es va adonar que la gent gaudia d’aquests moments.
Martín declara que porta a l’ànima això de l’espectacle. L’hi ve de família. El seu avi era un personatge molt divertit i l’hi agradava molt el teatre. Per la seva part, a la seva mare sempre l’hi ha agradat ballar. Ell ens afirma que fer de “showman” és una vocació i ho fa perquè el fa feliç i veu que la gent també està feliç amb els seus espectacles. “Em sento molt d’aquest barri i veig que la gent gaudeix i això em motiva molt. L’hi tinc molt que agrair a La Marina” ens diu Martín.
Que és un “showman”?
Un “showman” és un noi que treballa a l’espectacle del Music Hall, fa de cantat, d’animador, balla… El que més importa és fer la gent feliç. És fer un espectacle molt divertit. És el món de quan hi havia el Molino, tota la història del Paral·lel, el temps de les vedettes, els showmans i els transformistes.
Com va començar tot?
Vaig començar de ballarí, ballava el rock’n’roll acrobàtic. Hi havien discoteques que feien programes de concursos i de cantar. Un dia em vaig apuntat a cantar perquè també m’agradava. Un dia un home que feia un programa famós a la ràdio em va cridar per cantar-hi. La primera cançó que vaig cantar va ser la del Nino Bravo “un beso i una flor”, vaig veure que la gent trucava, l’hi agradava.
M’agradava molt anar al paral·lel, veure aquesta vida. I vaig pensar que volia fer alguna cosa diferent i vaig pensar en fer de “showman”. Vaig veure que m’agradava baixar al públic interaccionar amb ells, vaig veure que funcionava i em vaig preparar un número i vestuaris i fins la data d’avui he estat fent treballs per tota Catalunya, Festes Majors, Associacions, restaurants i Centres Cívics, entre d’altres.
Vaig començar a fer shows al barri a la Bàscula i a la Casa del Rellotge que feien les terrasses d’estiu, un dia em van cridar per si tenia algun espectacle i vaig començar així. Com que al barri em coneixien vaig començar a fer coses fins que les associacions també em van començar a cridar per col·laborar. Em sento molt d’aquest barri i veig que la gent gaudeix i això em motiva molt. L’hi tinc molt que agrair a La Marina.
Com fas perquè la gent s’impliqui en els shows?
És molt fàcil. Explicar un acudit, baixar amb el públic, fer contacte, la gent quan s’ho passa bé col·labora i no es talla. Jo demano homes i dones a ballar amb mi a l’escenari i no s’ho pensen pugen sense cap problema. Fins ara no m’ha costat mai fer participar la gent. En els shows veus com la gent canta clàssics, ploren al recordar les seves coses, riuen, s’emocionen… El més bonic es veure a la gent gaudir de l’espectacle i fer-la feliç.
D’on treus la inspiració?
La majoria de vegades l’espectacle surt de tu, no em preparo els espectacles. Simplement improviso. M’agrada recordar cançons antigues. Puc cantar coses de tota la vida: el Nino Bravo, el Duo Dinámico, Els Diablos… En definitiva, música dels anys 60.
L’humor cura les penes?
L’humor ajuda a vegades a oblidar una mica els problemes. La gent si et ve a veure, s’ho passa bé, riu i acaba aplaudint. Això significa que ha passat una estona distreta oblidant-se de les penes.
Un showman acaba mai la seva carrera?
Un “showman” es retira, com tothom. Tot acaba, jo espero continuar més temps perquè això em dona molta vida i molta felicitat. Hi han molts artistes a La Marina. M’agrada que en el meu barri i hagi gent que l’hi agradi l’espectacle. Jo mai he cregut que soc una estrella, ningú ho és. Jo crec que una persona com a més senzilla més maca pot ser. Tots estem al món pels valors que tenim i que fem. Aquí en el barri de La Marina les coses continuen, es lluiten i no moren.
