La poesia és una de les arts més antigues i nobles de la nostra societat. Mitjançant els versos, milers de poetes han compartit al llarg de la història les seves vivències, romanços, desamors, patiments i, en definitiva, una petita part de si mateixos.
Una pràctica tan melòdica com exigent d’un talent innat per donar sentit a les cantarelles que conformen les seves línies. Al barri, aquesta tradició es manté viva gràcies a grups com Montjuïc Poètic que, liderat per Aleix Diz i Montse Artal, gaudeix d’un espai radiofònic cada dilluns de quatre a cinc de la tarda a La Marina FM 102.5.
Aquesta responsabilitat, però, sovint també recau en individuals que es dediquen en cos i ànima a la poesia. N’és exemple en Nicanor López, veí de la Marina que ha dedicat tota una vida a escriure poemes.
Originari de Gajates (Salamanca), on va néixer l’any 1940, la cruesa de la postguerra el va treure de l’escola per ajudar a l’economia familiar dedicant-se al camp. Tot i estar allunyat de la seva passió, l’escriptura, mai va desistir d’escriure les rimes que havia après en els pocs llibres il·lustrats que havia tingut a les seves mans. Un aprenentatge autodidacta reconegut ara per familiars, amics i companys de la poesia a la Biblioteca Francesc Candel. A la que també és la casa d’un home amb el cor dividit entre la Salamanca natal i la Barcelona que li ha donat tot.
Assegut al costat de la seva ànima bessona i companya de vida, María Ángeles López, en Nicanor va escoltar atentament les paraules que li van dedicar els assistents. Sota la direcció d’Aleix Diz, un per un, els i les presents es van acostar al micròfon per a expressar la seva admiració a l’autor.
Els formats variaven, però el que es va repetir en totes les ocasions va ser la paraula merescut. Un adjectiu que defineix amb excel·lència l’homenatge a un artista amb un talent tan gran com la seva persona. “No parles gaire, tu escrius, i això et converteix en un poeta de cor”, va assegurar una de les presents.
Bona part dels participants van optar per recitar poemes del protagonista de la tarda, com ara El Parque, Las edades del amor o Volverá la primavera. Diz, fins i tot, va voler definir la figura de Nicanor parafrasejant la cançó Niño Yuntero, de Joan Manuel Serrat.
Visiblement emocionat, en Nicanor va agrair la presència de coneguts, amics i familiars que li van retre un sentit homenatge en una de les principals seus culturals del seu barri.
