Paco Marín Andreu
Abans de començar, prego que em perdoneu. Avui escric amb el cor i amb una reguera de records, de situacions i de persones entranyables, que encara que mai els van posar la famosa “catifa vermella”, van dedicar tota la seva vida a rodar pel·lícules, moltes pel·lícules.
He esperat desitjós que arribés el dissabte 25 de juny, el dinar de companys i amics a Roda de Ter. Celebrem el bon resultat final obtingut després del rodatge del documental sobre el director de fotografia Tomas Pladevall, doctor, mestre, científic i especialista en crear llums, ombres, blancs, negres i grisos… Vaig tenir la sort de, en els seus inicis, d’haver treballat amb ell en diverses pel·lícules i de gaudir de la seva amistat.
Dono les gràcies de pertànyer a un món fantàstic com és l’audiovisual. Aquest m’ha permès viatjar, viure històries increïbles, conèixer actors com Orson Welles, actrius importants com Carol Baker, escriptors com Marse, pintors com Tapies, esportistes com Di Estefano o Kubala (en pau descansi), directors com Marsillach i un llarg etc.
Però el meu escrit no va de donar “glòria” als “gloriosos”, el cinema, que ha estat la meva vida, el meu món, m’ha permès compartir treball, experiència i amistat amb centenars de professionals (maquillatge, perruqueria, decoració, vestuari, so, muntatge, tècnics de laboratori, fotografia, electricistes, maquinistes…), que amb el seu bon ofici han col·laborat des de les seves respectives parcel·les a millorar el resultat final de les tantes pel·lícules que han treballat.
El meu record emocionat per a Simón (maquinista), per a Antonio Felices (electricista) per a Santiago Rodríguez (operador de càmera) Antonio Piñero..(operador de càmera) Juan Gelpi, Domingo Solano, Fernando Arribas i Raul Artigot (directors de fotografia), Julito Burgos, Julito Leyva (il·luminació) Maia Frigola, Luis Marin, Isidro Prous i Quique (producció), Joaquin Navarro, Carmen Menchaca, Elisa Espachs i Paquilla (vestuari i maquillatge ), Juan Alberto (decorador) Eamiro Sabate, Fuentes, Viçens, Pla, Robles. Mariano Cardenas, Bretos, Carlos, Lajara, Hernandez, Antonio “el torero” (electricistes) Sergi Neach… i un llarg i llarg i molt llarg etcètera de noms de companys que van viure i van treballar amb la màxima professionalitat i que el sector els ha arraconat en el més absolut ostracisme.
La majoria ja no hi són, però encara queda alguns dels que en els seus inicis només rodaven pel·lícules en blanc i negre. Els encarregats d’il·luminació feien proves de càmera després de cada pla, les grues i els tràvelings eren de ferro, Max Factor encara no havia aterrat a Espanya i les maquilladores feien miracles amb maquillatges i sangs misterioses.
Entenc que el bon aficionat del cinema només conegui els actors importants i a algun cap de departament (fotografia, direcció, muntatge…) però la indústria, a través d’associacions, escoles de formació professional cinematogràfica… l’Acadèmia no hauria d’ignorar la nostra història, i als pocs que queden vius se’ls ha de tenir en compte. Adjunt, com gairebé sempre, estranys objectes que diuen que servien per imprimir imatges en moviment que només es veia si ho mullaves en uns líquids molt rars que oloraven d’una manera especial.
