Montjuïc ha estat des de l’antiguitat un lloc prestigiós per a controlar tot el perímetre territorial de Barcelona. Abans del Castell de Montjuïc hi havia el Castell de Port, una fortificació planejada precisament per a controlar la ciutat medieval, i sobretot la xarxa comercial i el territori del Llobregat.
Tot i que tenim poques dades sobre les intervencions patrimonials i històriques arran del Castell de Port, és del nostre interès comú conèixer la importància dels vestigis que composen part del passat de la nostra història veïnal.
Per això, ha estat primordial l’accés als arxius patrimonials de la Generalitat i del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Imprescindibles, per tant, les aportacions històriques de Pedro Voltes Bou; la ponència de Carme Miró i Alaix, Iñaki Moreno i Jordi Ramos; les col·laboracions de Josep Maria Vila, Gemma Hernández i Joaquim Folch; a més de les adients consultes virtuals.
Actualment el Castell de Port es troba en unes condicions força lamentables degut a causes que després exposarem, ja que es va tornar en un monument oblidat. cheap albion gold Sembla curiós que darrerament parlem d’infraestructures i d’arquitectures arraconades, de rècords esvaïts en una memòria col·lectiva.
A través de l’arqueologia hem constatat que molts enclavaments de fortificacions o poblats medievals estan assentats sobre estructures de l’època ibèrica o romana, perquè segueixen un mètode de distribució i localització de forma semblant a la finalitat antiga: vigilar la ciutat. En el cas del Castell de Port, es situa a la banda septentrional d’unes grans sitges ibèriques i a prop del Fossar de la Pedrera, antigament conegut com a pedrera Moragas de gres, molt important durant l’època romana i fins i tot, ben entrada l’etapa contemporània.
Les primeres notícies escrites que constaten l’existència del Castell de Port són al 1020 quan el noble Mir Gibert decideix comprar els terrenys i establir la seva segona residència a Montjuïc. albion silver 10 anys més tard i a 300 m del fort es construeix l’Ermita de Nostra Senyora de Port.
Anys més tard, aquestes possessions són comprades per Ramon Berenguer II, més tard heretats per Ramon Berenguer III, comprenent la doble funció de residència temporal i fortificació de defensa contra la ciutat. Tot i que després, el Consell de Cent, va decidir reforçar la utilitat del castell construint la Torre del Farell.
El castell va ser sempre un edifici susceptible a l’enderroc. cheap albion gold Al voltant dels arxius històrics s’ha anat comprovant que hi ha hagut diverses restauracions i reedificacions del monument, i inclòs l’ús de l’edifici per a diferents utilitats.
Al 1460 es comencen a fer aquestes rehabilitacions a l’edifici on paral·lelament aprofiten per a construir les esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Bartomeu. Més tard, durant la Guerra del Segadors, al 1640, va servir com a fort militar. albion gold Per tant, entre els segles XVI i XVII de la situació del edifici ja se n’encarregava el Consell Municipal de la seva utilitat i manteniment.
A principis del segle XX sols es preservava la torre, les restes de la infraestructura varen desaparèixer de manera gradual des que començaren les obres de la carretera de Can Tunis, la via fèrria del ferrocarril i l’actual avinguda dels Ferrocarrils catalans.
No obstant això, fou durant aquest últim segle que el castell torna a utilitzar-se com a fort durant la Guerra Civil, i malauradament, a les proximitats del mateix, en concret al Fossar de la Pedrera, va servir com a fosa comuna de 1.700 militars anarquistes que varen combatre durant la disputa al Camp de la Bota, actual zona del Fòrum de les Cultures. buy albion silver Cal dir que, al 1985 amb la presidència de Jordi Pujol a la Generalitat i amb l’alcaldia de Pasqual Maragall, es va inaugurar al Fossar de la Pedrera un conjunt monumental que homenatgen les víctimes de la repressió de la Guerra Civil espanyola i de l’ètnia gitana, les víctimes dels camps de concentració de l’Alemanya nazi, els immolats per la llibertat catalana, com també, la tràgica mort de Lluís Companys.
Avui dia trobem un monticle de terra i pedres amb una placa commemorativa del que fou l’essència d’aquest monument. No s’ha pres la importància suficient per promocionar l’adequada preservació d’aquest castell per tal de potenciar visites que proporcioni a la gent conèixer més detalls.
Mentre el cor del centre de la ciutat batega amb els seus vestigis passats, aquells que estem més retirats de l’urbe ens trobem de nou oblidats. Cada dia escrivim una història, La Marina és història, i l’hem de conèixer i prendre cura d’ella.
