El passat dijous 14 de novembre l’emblemàtic Auditori de Barcelona va acollir un acte sobre identitat, pertinença i religió, guiat pel ritme i la bona música.
Rafael Fajardo, Jelen Amador i Mariví Cortés, membres de la comunitat gitana i de l’Església Evangèlica Filadèlfia van ser els encarregats de dirigir l’acte, guiats per la moderació del doctor en etnomusicologia i professor de l’ESMUC, Horacio Curti.
En Rafael és graduat del seminari bíblic de la missió de Filadèlfia i pastor des del 2008, mentre que la Jelen és advocada i doctora en Sociologia. De fet, va ser la primera dona gitana doctorada en aquest grau de tota Catalunya, rebent, a més a més, diversos premis per la seva tesi doctoral sobre l’Església de Filadèlfia i el paper que juguen les dones gitanes en la superació de les desigualtats de gènere. La Mariví, membre d’aquesta casa, és mediadora intercultural i comunitària, exercint de mestra i formadora a l’Escola Dominical Undebel, a banda de conduir el programa de ràdio ‘Dicen’ a La Marina FM.
L’acte, que es va desenvolupar com una conversa entre ponents, mediador i audiència, forma part del cicle ‘Trànsits’, impulsat pel Museu de la Música de Barcelona, que posa l’accent en la diversitat cultural i de ritus religiosos a la ciutat.
“Es van posar en contacte amb nosaltres per conèixer des de dins el que són les esglésies evangèliques gitanes, com és la nostra música i com ho fem nosaltres particularment. És interessant perquè creiem que tot plegat és desconegut per la gran majoria de la ciutadania”, explicava Fajardo.
“Alguns d’ells van venir a un culte que vam celebrar i van quedar fascinats, motiu pel qual va néixer la iniciativa de fer aquesta xerrada, perquè més gent hi pugui participar”, afegia el pastor.
L’objectiu de la trobada era també conèixer i comprendre com funciona una església evangèlica Filadèlfia, com és, quins rols hi ha dins d’aquestes organitzacions, de quina manera es viu i el paper de la dona dins d’aquestes, contradient l’estigma masclista amb el qual sovint s’assenyala a la comunitat gitana.
“Les dones gitanes estem fent una tasca feminista molt important, silenciosa i moltes vegades silenciada”, va declarar Jelen en aquest sentit. Això és perquè en el culte de les esglésies Filadèlfia les dones juguen un rol vital.
“Hi ha la visió que les comunitats gitanes són patriarcats, quan realment som matriarcats”, va assenyalar en Rafael. “A més a més, a les esglésies evangèliques la dona prega i participa lliurement, cosa que no passa en totes”, va afegir Cortés.
“Som esglésies molt familiars, també en el sentit literal de la paraula, perquè entre gitanos sempre resulta que un és cosí o cosí segon d’un altre”, va dir rient en Rafael. “Però, també perquè en els cultes és molt freqüent veure a les mares amb els nadons a braços, o amb els cotxets, mentre la quitxalla també juga lliurement per l’espai”. “Tots ens protegim i intentem crear un espai segur i de germanor en el qual tothom es pugui sentir totalment lliure per expressar-se i, en definitiva, obrir al seu cor davant la resta mitjançant l’oració”, defensa en Rafa.
En aquestes reunions, la música és el vehicle per aconseguir aquesta sensació de comunió, comunicant-se i relacionant-se amb els centenars de persones que s’apleguen als cultes. “Som molt passionals, en tot el que fem, quan ballem, quan cantem i també quan estimem. El gitano sempre s’ha expressat mitjançant la música, és el que ens uneix”, van declarar els protagonistes.
Tanmateix, van voler trencar amb altres estereotips que s’associen amb la comunitat gitana. “No som només flamenc”, va continuar Mariví. “També som rumba catalana, jazz, pop i, fins i tot, una mica de reggaeton”, va afirmar.
Amb la música com a fil conductor, l’acte es va tancar amb una interpretació de la cançó ‘Lléname de ti’ del cantautor Marcos Vidal, de la mà, i veu, d’en Rafael, que va fer esclatar els sonors aplaudiments de les persones que s’havien apropat.
