Ildefons Cerdà i Sunyer va ser un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, que va exercir com a Enginyer de Camins de l’Estat Espanyol, títol que va obtenir l’any 1841.
A més a més, és l’autor d’un dels estudis fonamentals en la història de l’urbanisme, titulat Teoría general de la Urbanización. Sigui com sigui, la seva obra més reconeguda no va ser fruit de la seva capacitat escriptora, sinó de l’arquitectònica. L’any 1859, enmig de la transformació de la ciutat amb l’enderrocament de les muralles que l’envoltaven, neix el Pla Cerdà, un projecte de reforma i construcció de la nova Barcelona, que preveia una trama ortogonal de carrers de 20 metres d’amplada, amb les cantonades aixafades que resultaven en els xamfrans que caracteritzen l’Eixample de la ciutat comtal.
En el projecte inicial, Cerdà també va estipular que els edificis havien de tenir una alçada màxima de 16 metres, equivalents a una casa amb quatre plantes. Al carrer, l’espai entre vehicles i vianants es distribuïa de manera equitativa, amb voreres de cinc metres i calçades de deu. Tot i el rebuig de l’administració municipal i dels propietaris dels terrenys en els quals incidia aquesta reforma, el govern central va ratificar, l’any 1860, el Pla Cerdà com a model urbanístic per l’eixample barceloní.
Cerdà a la Marina
Al barri, la memòria de l’enginyer és ben viva, ja que a la cruïlla entre la Ronda del Mig, la Gran Via i el Passeig de la Zona Franca s’ubica la plaça batejada amb el seu cognom.
Un indret en el qual, fa unes dècades, s’erigia també un peculiar monument en honor a Ildefons Cerdà. L’any 1957, l’alcalde d’aleshores, Josep Maria de Porcioles, va encarregar-ne la construcció a l’arquitecte i paisatgista Antoni Maria Riera Clavillé. En tornar a Madrid, Clavillé va declarar que l’havien fet inaugurar “una mamarrachada” a Barcelona, indici, potser, de l’estranyesa d’aquesta obra.
Finalment, l’any 1971, amb la construcció del primer cinturó de la ronda, que va donar lloc al famós “Scalextric”, el monument es va retirar. Una de freda… i una altra de freda també.
Quan, finalment, el gran entramat d’asfalt i formigó va desaparèixer cap a l’any 1999 no es va recuperar el monument que s’ubicava a la plaça Cerdà, que ha continuat deserta fins avui en dia.
“S’ha de disposar d’un monument a Cerdà a la que serà la Capital Mundial de l’Arquitectura l’any 2026”
El projecte de monument
Ara, veus veïnals s’aixequen per reclamar que es torni a ubicar una peça d’homenatge a Ildefons Cerdà en el lloc que porta el seu nom i on anteriorment ja existia un tribut a la seva persona. Concretament, l’Aleix Diz ha presentat una proposta basada precisament en la forma octogonal que presenten les illes de cases de l’Eixample, resultat del Pla Cerdà.
Una de les bases d’aquest treball és la idea de conferir a la ciutat de Barcelona i al Pla Cerdà una projecció de futur, que quedaria representada en donar-li una tercera dimensió a aquesta figura plana, derivant en un cub en 3D amb les arestes bisellades.
Diz considera que el material més adient per dur a terme aquesta construcció hauria de ser principalment l’acer, tot i que l’alumini o “alguna mena de tubs transparents” també serien opcions que s’ajustarien al monument plantejat. Aquests materials, lluents i renovats, representarien el present, mentre que el ferro rovellat ja existent a la base de la plaça, evocaria al passat.
El legat de Cerdà, tot i ser eminentment palès a l’Eixample, també és present a la Marina, on moltes illes de cases presenten espais verds interiors, com ara els Jardins de la Mediterrània, el parc de Can Sabaté o la plaça de Sant Cristòfol, tal com ell presentava als seus plànols.
L’Aleix, que deixa en mans del consistori els detalls d’instal·lació i configuració de l’obra per tal que la seva construcció sigui viable, assenyala com seria d’important “disposar d’un monument a Cerdà a la que serà la Capital Mundial de l’Arquitectura l’any 2026”, sobretot tenint en compte que la plaça homònima està ubicada a una de les entrades de la ciutat.
aehajo