Jesús Martínez
Les 6.13 p. m. d’una tarda de sol.
A la cantonada de Mare de Déu de Port amb Ferrocarrils Catalans i Cisell, a l’ombra de la barrera de xiprers al costat de la pedrera romana, dues prostitutes fan fel·lacions a dos nois, i negocien amb ells el preu de la mamada.
Es veu perfectament. S’escolta amb nitidesa.
Davant d’aquesta ubicació, hi ha els equipaments següents: l’escola bressol municipal Collserola, l’institut d’educació secundària Montjuïc, el centre d’educació infantil i primària Bàrkeno i el Grup Asproseat, que persegueix «la qualitat de vida de les persones amb discapacitat».
Així que els nois i les noies fins als 16 anys saben, a la sortida de l’escola, que al sexe del carrer es negocia i es regateja com en qualsevol altre mercat.
«Hi ha un aquelarre de putes, matí i tarda, i s’asseuen a les escales [al costat de l’antiga empresa de marbre i granit Coll, on avui hi ha un descampat] i amb elles hi ha dos o tres paios que les vigilen, deuen ser els seus xulos, i trafiquen amb drogues», protesta un dels veïns de les finques 181 i 183, en què viuen més de cinquanta persones (paguen uns tres-cents euros mensuals). No vol donar el seu nom, per por de les represàlies, i diu que parla en nom d’uns quaranta llogaters. Tres veïnes el secunden i assenteixen.
La promoció d’habitatge de lloguer en règim protegit dels números 181 i 183 –quatre plantes intercomunicades entre si– es va acabar de construir el 2009. En total, 97 habitatges, bona part d’ells destinats als programes Housing First d’Arrels Fundació («Ningú dormint al carrer»), que prioritza que les persones sense llar accedeixin des del primer moment a un habitatge individual.
Fa més de trenta anys, les putes (altres) i els ionquis (morts) formaven part del paisatge de Cisell i rodalies. Al cap de tres dècades, poc ha canviat aquest espai.
Als arrendataris els afecta directament el que passa al seu entorn: «La cosa és que moltes d’aquestes dones tenen sexe amb els seus clients als espais comuns de les escales. A les cambres de comptadors i al terrat, on fins i tot dormen. I forcen l’entrada del pàrquing».
La Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió (REGESA) es va fer càrrec d’aquesta promoció pública fins al desembre de 2023. A partir de llavors, l’administració dels edificis aniria a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB).
La mitja dotzena de veïns consultats coincideix:
«Tot ha anat a pitjor. No tenim president o presidenta d’escala perquè l’Ajuntament és qui ha d’intervenir sempre. Però no contesta les nostres demandes. Els hem dit que posi conserge o bé càmeres de seguretat o que es canviï la llum groga dels fanals per una llum blanca, que il·lumini de veritat, però res, res de res… I ens seguim trobant xeringues i preservatius i les culleretes amb què escalfen la cocaïna. A més ens roben dels estenedors comunals, a la planta tres».
A mitjans d’agost passat els van robar el cablejat de coure, per la qual cosa molts pisos van quedar sense llum.
Als darrers consells plenaris del districte de Sants-Montjuïc s’han exposat les anteriors queixes.
«Els hem dit que la inseguretat és total. A la porteria, a la meva filla li van robar el telèfon mòbil mitjançant la tècnica del matalleó [fer palanca amb els braços que t’escanyen, per l’esquena]. Volem que ens escoltin i ens donin una solució, nosaltres també formem part de Barcelona.»
Un dels representants dels dos blocs ha registrat a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania un manifest recolzat per unes quaranta signatures.
Diu: «…notificar-los importants incidències i inquietuds que posen en risc les nostres cases i la nostra integritat».
Al vestíbul han penjat un full que comença així: «Necessitem unir-nos per fer els reclams per les següents incidències…».
L’Ajuntament de Barcelona no respon els correus d’aquest periodista.
Una de les veïnes: «Aquí no ha arribat el Pla Endreça».
Les respostes d’aquest últim organisme són del tipus:
«Tema inseguretat, incivisme… Podeu adreçar els vostres comentaris trucant al telèfon d’atenció i gestió al ciutadà o bé acudir de forma presencial a les nostres oficines a Aiguader, 36, demanant cita prèvia trucant al 010…».
Per conèixer la seva opinió, aquest reporter va voler parlar amb les prostitutes que aquella tarda de sol havien acabat de xuclar el membre viril de dos nois.
Pels gestos d’un dels homes propers, armat amb un bat, no havia tingut gaire bona idea.
Fa més de trenta anys, quan Jesús Martínez estudiava a l’institut Montjuïc, les putes (altres) i els ionquis (morts) formaven part del paisatge de Cisell i rodalies.
Malament rai, al cap de tres dècades, poc ha canviat aquest espai.
Una de les veïnes: «Aquí no ha arribat el Pla Endreça».
