El passat dissabte 29 de juny, el barri va viure una jornada d’aquelles que ha d’entrar en les cròniques que expliquen un moment polític i social. La plaça de l’Orgull, batejada amb aquest nom en honor al col·lectiu LGTBIQ+, va acollir la primera celebració de La Marina Orgullosa.
Al llarg del temps, el nom dels carrers ha estat un element de gran importància per la representació política i el control de la memòria. En conseqüència, el nomenclàtor s’ha anat modificant en sincronia amb els distints poders municipals. Durant el mandat l’anterior, i a iniciativa d’un grup de joves del barri, l’indret del davant de la Sala Pepita Casanellas es va dedicar al col·lectiu LGTBIQ+.
La diada va començar a les sis de la tarda, amb un programa en directe d’El Color Morado del Arcoíris, espai radiofònic quinzenal que s’emet a l’emissora local, La Marina FM (102.5) L’Ana, l’Enrique i la Míriam, conductors d’aquesta emissió, es van encarregar d’amenitzar la jornada, acompanyats de música i convidant a l’escenari a diversos representants veïnals, associatius i polítics, entre els quals els consellers del PSC a Sants-Montjuïc, Eudosio Gutiérrez i Maria Conesa, com també a Lucia Sanjuán, de Dona’t Més i Mónica Tolmo, de La Nova Barcelona.
Totes elles van reflexionar sobre diverses matèries, com ara el feminisme i la realitat del col·lectiu LGTBIQ+ que, malgrat certs avenços i victòries en els darrers anys, encara continuen lluitant per aconseguir la igualtat plena. Tant és així, que durant l’acte es va destacar un fet discriminatori que va ocórrer durant la celebració del Dia de l’Orgull al barri de la Trinitat Vella, quan es va cremar una bandera del col·lectiu. També, en aquestes darreres setmanes han generat força polèmica les declaracions de l’alcaldessa de València, María José Catalá, que va declarar que aquest any no col·locaria la bandera del col·lectiu al balcó de l’Ajuntament amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull, perquè en cas de fer-ho “també hauria de penjar la de l’ELA, l’Alzheimer o el càncer”.
A la Marina, per desgràcia, tampoc estem exemptes de situacions d’aquesta mena. La plaça de l’Orgull és moltes vegades objecte del vandalisme, donat que en reiterades ocasions, els bancs, decorats amb motius LGTBIQ+, han aparegut guixats i pintats per tapar la seva simbologia. Un comportament que també es produeix amb la cartelleria que pengen arreu del barri les entitats feministes, va declarar la Lucia Sanjuán.
La ubicació oberta i privilegiada de la plaça de l’Orgull, situada al bell mig de la principal artèria de la Marina, va propiciar que molts curiosos s’afegissin a la celebració al llarg de la tarda, atrets per la música i el conglomerat de gent que es va situar entorn l’escenari i els diversos estands.
I mentre es duien a terme aquestes converses, les assistents podien gaudir d’un refrigeri, disponible a preus assequibles a la barra solidària de La Nova Barcelona, comprar els productes oferts per l’associació Arcoíris Barcelona o entretenir-se amb els tallers de Dona’t Més. Un cop finalitzada la transmissió del programa radiofònic, la festa va ascendir a una nova dimensió amb l’arribada de Daniel Borrell, artísticament conegut com a Dj Pam Pool. El discjòquei va reproduir un seguit de cançons que van fer ballar i vibrar a tot el públic, com ara ¿A quién le importa? de Fangoria, Y.M.C.A de Village People o La revolución sexual de La Casa Azul, en una marató de dansa sense fre que es va allargar fins a les deu de la nit, endolcida pels deliciosos mojitos que també s’hi servien.
Enmig de la festa, també va haver-hi temps per debatre i posar en comú perspectives, ja que tot i la sensació i el sabor de celebració, el rerefons era de lluita i reivindicació de drets. En aquest sentit, en Layo, president de Arcoíris Barcelona, considerava que les institucions i el govern de Barcelona han fet un esforç per donar suport i oferir oportunitats al col·lectiu LGTBIQ+. Els membres de la comunitat “no acaben de ser conscients que existeixen aquests avantatges, en part, a causa de les divisions i per la desconfiança cap a les institucions dins el mateix col·lectiu”, assegura.
Tot i reconèixer que la conjuntura és més favorable que en altres ciutats o països, va assegurar que encara queda “molt treball” per eliminar totes les agressions i actes discriminatoris envers el col·lectiu, tal com reflecteix l’actual conjuntura en què diversos ajuntaments i institucions han tornat a polemitzar sobre l’ús de la seva bandera als balcons.
Un pensament compartit per la Judit i la Trini, una parella LGTBIQ+ que estava gaudint de la celebració. “Hem avançat moltíssim, però encara hi ha molt d’odi”, van declarar. “Aquestes situacions desagradables han minvat força en els darrers anys, però no s’han erradicat”, concloïa la Judit.
En definitiva, una jornada que, festiva i engrescadora, portava amb si un important sentiment i voluntat de protesta, assentant a la vegada un precedent i convertint-se en la primera de moltes celebracions de La Marina Orgullosa.
Una trobada de germanor, gaudi i reivindicació organitzada per la Unió d’Entitats de la Marina, amb la col·laboració de La Nova Barcelona, l’Esplai Spai-T, el Centre Cultural Estrelles Altes, l’associació Arcoíris Barcelona, l’agrupació feminista Dona’t Més i L’Orgull de la Trini.
