Andrea Bello
Entrevista amb la Regidora d’habitatge de l’Ajuntament, Lucia Martín González
El de La Marina del Prat Vermell és un projecte molt ambiciós. Com diríeu que avança?
Des de l’Ajuntament en aquest barri en transformació que és La Marina del Prat Vermell, estem construint molt habitatge públic. Perquè el que cal no és només habitatge, sinó habitatge a preus assequibles que la majoria de la gent pugui pagar.
En concret, si sumen el cohabitatge i les promocions de lloguer, hi estem fent més de 400 habitatges. Podran anar a viure-hi unes 1.000 persones.
Que hi ha cap calendari en ferm?
Els edificis que estan més avançats, uns 108 pisos, entregarem claus l’any vinent. I la resta en els dos anys següents, per tant com a màxim d’aquí 3 anys estaran tots acabats.
Una de les preocupacions veïnals és que l’arribada de tants veïns i veïnes nous també ha d’anar acompanyada de nous serveis. Què se n’ha previst, en aquest aspecte?
Dins de la reorganització urbanística hi ha destinat sòl a equipaments que s’hauran d’anar construint. Que caldrà un CAP o una escola? doncs caldrà dir-li a la Generalitat que ho necessitem. L’Ajuntament el que fa és posar a disposició el sòl per construir aquests equipaments.
D’antuvi es va qüestionar a Barcelona en Comú perquè no es va assolir al primer mandat el nombre d’habitatges públics que s’havia promès. Perquè aquest ball de xifres?
Es deu a que abans d’entrar a governar la ciutat preveiem un nombre més alt d’habitatges buits que l’Ajuntament podia comprar o aconseguir.
Però si parlem d’habitatges que s’estan construint, des del mandat anterior i fins ara, en diferents fases, estem parlant d’un paquet de 7 mil habitatges en construcció, de lloguer assequible. Mai no hi havia hagut tant habitatge de lloguer públic construint-se a Barcelona.
El problema és molt greu, i per tant, no n’hi ha prou i cal més. Cal que aquesta política es mantingui els pròxims anys per poder revertir la situació que tenim ara.
Quant s’ha invertit en la construcció de nou habitatge?
És un gran esforç en recursos i en diners, estem parlant de 700 milions d’euros mobilitzats per fer aquest parc d’habitatge públic, que encara no és acabat. Una part la posa l’Ajuntament i l’altre l’anem a buscar a Europa o al mercat financer tradicional.
Sobretot cal destacar que és habitatge de lloguer, que surt menys a compte que de venda a l’hora de recuperar la inversió econòmica. Durant anys s’ha dedicat diners a fer habitatge de venda, que al cap d’uns anys desapareixen del parc públic i després és quan no en tens suficient per cobrir les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. El lloguer permet mantenir en mans públiques el parc públic.
En la partida dels pressupostos de l’Ajuntament d’enguany, quants diners s’han compromès per habitatge?
S’han acordat 50 milions a política d’habitatge, sobretot per a comprar-ne i posar en lloguer, perquè per ampliar el parc d’habitatge no només has de construir sinó també fer servir d’altres estratègies, entre les quals la compra.
Quin paper haurien de tenir les empreses privades en la construcció d’habitatge assequible a Barcelona?
És evident que si volem aconseguir un parc públic de lloguer assequible d’entrada ha d’haver un esforç públic molt important. En altres països a més molt habitatge assequible es fa en col·laboració amb cooperatives, de veïns i veïnes, que s’organitzen per construir els seus edificis, com ara l’exemple de La Chalmeta o de fundacions comunitàries o privades sense ànim de lucre.
Evidentment cal també incorporar les constructores convencionals i amb ànim de lucre. En aquest sentit, des de l’Ajuntament ja hem impulsat un projecte per incorporar-los en aquesta nova manera de fer, en que el sòl públic no es ven sinó que es cedeix. El projecte més gran en aquest àmbit és l’Operador Municipal d’Habitatge – Habitatge Metropoli Barcelona.
Cal fer una reflexió important dels privats tradicionals. Tot l’esquema normatiu li ha posat molt fàcil al sector privat fer habitatge de compra a preus desorbitats. Després de la bombolla cal fer un canvi de mentalitat, els privats han de participar en fer lloguer assequible i que no es devaluï, per mantenir un parc de lloguer.
A nivell legislatiu en matèria d’habitatge, quins avenços s’han fet?
Hi ha hagut canvis, que haurien d’haver estat més profunds, però tenint en compte d’on veníem crec que son importants.
A Catalunya teníem la Llei d’Emergència Habitacional, del 2015, i fa un parell d’anys es va aprovar d’anar una mica més enllà en la exigència de coresponsabilitat als grans tenidors per fer front a aquesta emergència. Que ha passat? Que el Partit Popular ha portat aquest decret al Constitucional i l’han anul·lat.
Però això hem de poder revertir-ho a nivell estatal ara que es prepara l’esborrany de la Llei Estatal d’Habitatge, i allà hem de ser capaces de incloure-hi moltíssimes més demandes. La més evident, la regulació de preus de lloguer, que a Catalunya està aprovada, però necessitem el suport de la normativa estatal. També el tema de la fiscalitat: com pot sortir més a compte especular amb l’habitatge que fer lloguer assequible? Perquè hi ha hagut una concepció de l’habitatge diferent a la que necessitem, que és pensar-hi per garantir un dret de la majoria.
Quins reptes té Barcelona en matèria d’habitatge?
En primer lloc, cal que a llarg termini es mantinguin i consolidin les polítiques que estem fent: d’ampliació brutal del parc públic, que el ritme de construcció es mantingui per arribar a les xifres de 10 i 15% d’habitatge assequible respecte del total d’habitatges. Continuar la lluita contra l’emergència habitacional i l’assetjament i les males pràctiques de grans propietaris. Mantenir la col·laboració amb operadors privats i comunitaris per fer lloguer assequible sense perdre la titularitat del sòl.
En segon lloc, calen canvis normatius a la Generalitat i a l’Estat que garanteixin el dret a l’habitatge i que l’Ajuntament de Barcelona no sigui l’única administració que fa polítiques valentes en aquesta matèria, i que s’hi impliquin a fons.
Destacats:
“Cal fer una reflexió important dels privats tradicionals. Tot l’esquema normatiu li ha posat molt fàcil al sector privat fer habitatge de compra a preus desorbitats”
“El problema és molt greu. Cal que la política de lloguer assequible es mantingui els pròxims anys per poder revertir la situació que tenim ara”
