No són temps per intimidar-se ni per nedar i guardar la roba; són temps de posicionar-se. I de fer-ho al costat d’aquells que, com a persones demòcrates, hem de defensar. Cal tenir claredat en les idees: la política occidental contra els immigrants és criminal i convé no suavitzar les veritats.
Hi ha un límit per a les tàctiques dels partits polítics, que s’han perdut en la inutilitat que fa anys que practiquen, desacostumats d’atendre la realitat i els desafiaments que aquesta planteja. Ara que tot cau pel seu propi pes —la manca de polítiques reals i intel·ligents en diversos camps com el tecnològic, l’alimentari i el sanitari, per posar-ne tres exemples qualsevol—, els actors polítics tenen la temptació de repetir la fórmula que els ha mantingut al poder i que, a nosaltres com a societat, ens ha abocat a aquesta desigualtat en la qual ens trobem i que ens comença a dividir de manera irreconciliable: més teatre i fer veure als nostres que, si no guanyem, almenys hem fet mal a l’adversari.
Però les tàctiques polítiques són més fàcils de guanyar mitjançant aliances parlamentàries convenients en cada ocasió (Junts–PP, Junts–PSOE, Junts–Aliança Catalana; Junts és actualitat però el joc funciona per a qualsevol partit) que al carrer, on la política perd cada segon que no actua i descuida el benestar de la majoria de les persones.
Convé tenir claredat sobre el moment que estem vivint a Catalunya, a Europa i al món, perquè a ningú no se li escapa que hi ha un fil conductor geopolític marcat pels interessos de les grans tecnològiques. En aquest sentit, les batudes nord-americanes contra els immigrants recorden la Nit dels Vidres Trencats, tot i que ara es fan a la llum del dia i se’n presumeix, perquè bona part de la societat ja considera els immigrants la causa de tots els seus problemes.
Això és fruit d’un racisme arrelat històricament a Europa i E.E.U.U., però també d’un patró que es repeteix per perseguir i estigmatitzar col·lectius: es deshumanitzen fins al punt que una part important de la societat els considera enemics a batre, mentre qui ha provocat aquesta divisió se’n beneficia mantenint-se al poder i fent diners.
És irracional, ho és; perquè, si es miren les dades econòmiques de manera objectiva, Occident, amb una població envellida, necessita immigrants com el camp necessita l’aigua. Cal insistir-hi. Però la defensa i el posicionament al costat d’aquest col·lectiu, i de molts altres que també estan sent atacats, són només un primer pas que ha de traduir-se en propostes concretes i valentes, perquè hem arribat a un punt en què reduir la política només a la teatralització —fer veure que fem sense fer-hi res— ja no funciona. Una actitud que ha caracteritzat sobretot l’esquerra i els partits nacionalistes catalans, i de la qual semblen incapaços de sortir, malgrat l’amenaça que vivim tots, ells inclosos.
El símbol del dret a l’habitatge en què s’ha convertit la Casa Orsola, la gravetat de la frivolitat en la gestió de la DANA, la lleugeresa dels partits parlamentaris en el pacte de les pensions, les tarifes del transport i l’escut social… necessitem intel·ligència!
A aquestes alçades, amb Trump i el seu seguici de milmilionaris intentant atemorir persones i estats per fer-se amb el poder i la bossa gran de tots, cal generar aliances, però d’aquelles que demà no ens avergonyeixin.
El 80è aniversari d’Auschwitz ens recorda que l’extermini dels jueus va començar assenyalant-los com els responsables de tots els mals: primer els van fer fora, després els van prendre les seves pertinences, i moltes famílies veïnes, per por, per ambició del que no els pertanyia o perquè s’havien empassat la propaganda nazi, van acabar denunciant-los. Aprofitem l’any de Paco Candel per reivindicar la manera de fer i de conviure entre diferents.
Per això, en aquest moment és important posicionar-se i dir les coses pel seu nom: una part de la societat ja s’ha contagiat de l’odi als immigrants perquè han deixat de formar part de la classe mitjana i han passat a la cruesa de la supervivència més bàsica. No tenen per menjar ni per pagar un lloguer, mentre els més rics del món acumulen fortunes inimaginables i, des d’aquesta posició, escanyen la resta, perquè entre tots ho hem permès. Caldrà valentia, a tots i arreu!
