El cost humanitari de la Segona Guerra Mundial és força complicat de xifrar. En aquest sentit, diverses fonts estimen que el nombre de morts seria pròxim als cent milions, entre civils i militars. La contínua violació dels drets humans estava a l’ordre del dia i es va empresonar o deportar forçosament uns cinquanta milions de persones durant els anys que va durar el conflicte.
Entre els incomptables horrors de la guerra, destaquen les construccions que simbolitzaven la màxima expressió de la maquinària d’holocaust nazi; els camps de concentració. Una eina necessària per assolir la “Solució Final” (el genocidi dels jueus). En total, se’n van construir prop de 25.000 als països ocupats per Alemanya.
Els més coneguts, per la seva brutal naturalesa, són Auschwitz/Birkenau, Chelmno i Treblinka, camps d’extermini que tenien com a única funció l’erradicació de les races i els col·lectius considerats inferiors. «Arbeit macht frei» (“El treball us farà lliures”), recitaven les portes metàl·liques d’Auschwitz. L’entrada de l’infern donava la benvinguda als seus presoners, abans d’extirpar-los una llibertat que molts d’ells no recuperarien mai més.
A Espanya, ressona amb força el nom de Mathausen. Conegut com “el camp dels espanyols”, prop de 7.500 van tenir la poca fortuna d’experimentar la seva duresa. Tots ells, republicans que havien abandonat Espanya en els darrers mesos de la Guerra Civil o poc després que el conflicte acabés. En arribar a França, la gran majoria van ser internats en els camps de refugiats francesos, no gaire més amables, per finalment caure en mans de les tropes nazis quan es va produir la invasió del territori francès mitjançant la “Guerra Llampec” l’any 1940 i ser deportats als camps de concentració.
Un relat cru, fred i gens amable que és la més fidel representació de la brutalitat que van experimentar totes aquelles persones que es van veure involucrades en aquest conflicte
Sens dubte, però, Gusen, un camp depenent de Mathausen, va ser el principal escorxador d’espanyols durant la Segona Guerra Mundial. Ser enviat allà era sinònim de ser condemnat a mort. El treball a la pedrera o en la construcció d’un gran molí per picar pedra van ser la perdició de milers dels republicans empresonats. L’esgotament físic, la falta d’higiene, les baixes temperatures, i les malalties com el tifus i la tuberculosi van causar la mort a molts d’ells. Això, si no els havien afusellat, cremat o gasejat abans. Uns 5.000 van perdre la vida en aquestes instal·lacions.
Al llibre “Deportación: Guerra, Exilio, Muerte. Valencianas y valencianos en los campos de exterminio y concentración nazis”, l’autor Adrián Blas Mínguez Anaya recull l’experiència, vivències i condicions de diversos dels presoners de Mathausen – Gusen.
El passat dilluns 21 d’octubre, Anaya, que a més a més és delegat de l’Amical de Mathausen a la Comunitat Valenciana, va presentar la seva obra a la Biblioteca Francesc Candel, acompanyat per Lourdes Vidrier, neta de deportat i voluntària de l’Amical.
Durant l’acte, l’autor va conversar amb els assistents sobre les atrocitats que van viure els presoners valencians als camps d’extermini nazis, tot relatant les vivències d’alguns d’ells i mencionant les dificultats amb què s’havia anat topant al llarg de la seva investigació, i com les havia superades en la gran majoria de casos.
Un relat cru, fred i gens amable que és la més fidel representació de la brutalitat que van experimentar totes aquelles persones que es van veure involucrades en aquest conflicte. A vegades, diuen, la història és cíclica. També, l’afirmació “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra” és força oportuna.
En aquest sentit, en el torn de paraules a la presentació de “Deportación”, una veïna va qüestionar, indignada, com és possible que amb tota la documentació, fotografies i, en definitiva, evidències que existeixen de l’holocaust i de les seves conseqüències, gairebé un segle després es “continuïn amb les mateixes pràctiques genocides a indrets com ara Palestina”.
Dècades d’apartheid que han derivat en un enfrontament armat a gran escala, que ha comportat la mort de milers de civils, així com la destrucció de ciutats senceres i de la realitat del poble palestí, davant els ulls de la resta del món, que s’ho mira des de lluny.
La història serveix per conèixer d’on venim i, de vegades, també on no volem tornar.
