Pròsper Puig Brignardelli
Seixanta-cinc anys, soc mestre artesà alimentari, carnisser, cansalader i xarcuter
Religió? Catòlic no practicant.
Política? M’interessa, però no tinc filiació a cap partit, la meva filosofia és viure i deixar viure.
Barcelona Comerç agrupa 23 eixos comercials de la ciutat, i es va crear fa vint anys arran de la necessitat que tenien tots els eixos de la ciutat de ser escoltats per l’Administració. Van arribar a la conclusió que junts era més fàcil. Malgrat el paraigua conjunt, la Fundació s’esforça perquè se sentin totes les veus dels seus associats i defuig la política de veu única.
I és que Barcelona és multicèntrica, i cada indret té una dinàmica singular. En general, però, allà on hi ha una bona renda el comerç de proximitat funciona bé i on hi ha problemes socials els costa més tirar endavant; en aquest sentit són un reflex social. Conversem amb un comerciant amb ofici, visió i opinió sobre l’esdevenir barceloní. Ho fem a la seu de la Fundació que presideix al carrer Ferlandina, 25.
D’on li ve el seu ofici i com arriba a presidir l’entitat?
El meu pare ja tenia un negoci, vaig haver de treballar amb catorze anys i als 21 ja en tenia un de propi. L’associacionisme sempre m’ha interessat, per egoisme, perquè si el carrer i l’entorn milloren, la meva vida també. Sí que tinc un vessant social en el sentit que anhelo que tothom visqui el millor possible, i també soc president del gremi de carnissers, cansaladers i xarcuters de la ciutat. Des de la Fundació entenem els comerços com un servei, més enllà de l’activitat econòmica que representa.
Com l’ha influït la família?
Tinc una botiga que els pares van començar a regentar l’any 1957 que ja en el primer anuari de comercio Español apareix mencionada com a una salchicheria. És un edifici de 1900 i té una bala de canó incrustada en la façana, al carrer Gran de Sant Andreu 147, Cansaladeria Puig.
Per cert, com viviu la conciliació familiar els comerciants?
És un tema força complicat perquè al consumidor tu no li expliquis els teus problemes, li hem de donar facilitats perquè compri. Jo tinc personal contractat, i si no el tingués no podria conciliar i seria una mica esclau.
Té llarga vida assegurada el comerç de proximitat a Barcelona?
Hi ha un model que sí i un altre que no. El model on una sola persona obre i tanca la persiana té i tindrà més problemes. Els meus pares van donar el 100% de la seva vida al negoci, però nosaltres ja no. Evidentment, hi ha d’haver algú que faci de pal de paller perquè si no el negoci no s’aguanta. La pregunta és: està la gent disposada a fer-ho? I l’altra model és el d’inversors. El model del comerciant que és un veí més, si no tenim sort, no podrà sobreviure perquè la competència és bèstia. I després, hi ha el problema de relleu generacional.
Quins oficis es necessiten?
Els de la base. Un peixater, una carnissera, una fornera, un ferreter… els cuiners ho tenen millor, però hi ha molta frustració perquè tots aspiren a ser tres estrelles Michelin i la realitat no és ben bé així. I els salaris no estan gens malament en tots aquests oficis.
Així i tot no trobeu gent?
El problema és que durant molt de temps no s’ha fet formació d’oficis i ara és com llançar l’ham a un mar sense peixos; la gent tampoc no hi veu el seu futur malgrat que hi ha opcions de guanyar-s’hi bé la vida. I s’ha de dir que hi ha molta gent que és feliç atenent un comerç, davant d’un taulell, perquè si no, tampoc no s’aguanta.
Quin és el principal escull pel comerç?
Bàsicament, ha arribat el moment que el preu del lloguer ha fet inviables molts negocis. Ara passa més a zones cèntriques, però es comença a notar arreu. I l’altre problema és la manca de formació empresarial. Es pensa que si s’obre un negoci, ja n’hi ha prou. I no funciona així.
El 9 de maig es va celebrar el Dia Europeu del Comerç de Proximitat. Com va anar la jornada?
És una oportunitat de cara a impulsar la candidatura de Barcelona com a primera Capital Europea del Comerç de Proximitat.
Què ha de passar per aconseguir-ho?
Vam aconseguir que es creés aquesta capitalitat europea del comerç i ara es treballa en els requisits perquè els països s’hi puguin presentar. Estem a l’espera de tenir-los enllestits aquest quart trimestre perquè l’any vinent puguem presentar candidatures.
Quin avantatge té el comerç de Barcelona i Catalunya respecte al de la resta de països europeus?
Precisament, la Generalitat ha fet un estudi i la conclusió és que Barcelona i Catalunya estem molt ben posicionats. Bàsicament, perquè a la majoria dels països d’Europa se’ls ha mort el comerç fora de les zones cèntriques de la ciutat i els pobles. Aquí encara els mantenim.
Cada vegada creixen més les veus en contra de la massificació turística a la ciutat. Com valoreu la situació?
El turisme porta molts problemes al darrere, però no s’ha de perdre de vista que la renda per càpita espanyola és de trenta mil euros i la irlandesa és de cent mil. Si només haguessin de viure de la renda disponible de les nostres famílies seria un desastre perquè dona pel que dona.
Dit això, estic d’acord en el fet que s’ha de treballar per esponjar i per millorar-ho tot, per regular i fins i tot limitar els beneficis, però no és gens fàcil. Hi ha moltes coses que s’han d’ordenar, potser sí que cal limitar els creuers, i pensar si volem o no l’ampliació de l’aeroport en funció del futur que ens plantegem d’aquí a 10 o 30 anys. Pot venir més gent a la ciutat?, posem-ho fàcil. Però si ja no hi caben més, llavors actuem en conseqüència. No tenim un concepte de ciutat que ens alineï a tots plegats.
Ara li demano que contesti amb frases curtes el que primer se li’n ve al cap quan li parlo de… mercat laboral.
Futur, perquè si n’hi ha, pots treballar i tens la vida assegurada.
Precarietat del comerciant.
Fracàs, perquè has fet una aposta amb la qual no t’estàs guanyant bé la vida.
Suport financer de la banca al comerç?
És imprescindible, però aquí la banca no ajuda, només deixen els diners a qui en té. No arrisca gens ni mica, en altres països sí.
Suport de les administracions.
Depèn més de les persones que de les administracions. Però en general ens hem sentit acompanyats per la Direcció General de Comerç de la Generalitat. Amb l’Ajuntament, en canvi, jo diria que necessitem guanyar més fluïdesa per treballar els reptes que tenim, són 10 regidors i sovint ens costa arribar-hi, de totes maneres la voluntat d’acord hi és.
Acabem, us preocupa l’extrema dreta
És clar que sí, tenim memòria, però és una conseqüència de què s’hagi diluït la bona política, en general hi ha hagut una deixadesa de funcions i s’ha fet molta política d’aparador… Al final la gent acaba pensant que tant és qui guanyi perquè tots són iguals.
Ara que venen les eleccions europees animi els lectors a votar. Per què és important anar-hi?
És ben senzill. De tota la activitat legislativa als estats europeus, gairebé nou de cada deu normes són transposicions de directives europees. Això vol dir que la legislació es fa sobretot allà i que és el centre de decisió en molts camps, ho hem de tenir clar.
