Les imatges del Regne Unit amb cues quilomètriques de gent intentant fer-se amb combustible, l’aturada obligada que han hagut de fer algunes empreses per l’escassetat de matèries primeres, la manca d’alguns tèxtils i materials electrònics que arribaven des de la Xina i el flux dels quals la pandèmia ha alentit, són alguns elements que ens conviden a preguntar-nos si cal veure’ls com peces d’un tot per extreure alguna conclusió.
Alguna cosa està passant al mercat que està precipitant molts canvis. Els experts diuen que té a veure amb l’onada nacionalista i proteccionista que s’ha instal·lat en diversos països després de la pandèmia. De moment al Regne Unit no saben com afrontar-ho i a Boris Johnson li pot costar el càrrec. A més, la geopolítica es complica per la pugna entre EEUU i la Xina per liderar els mercats.
Enmig d’aquesta crisi, que encara no sabem ben bé de què va, la vida continua. La gent intentem aixecar el cap després de la patacada que ha significat la COVID sobretot per empleats i treballadors autònoms, ja tocats amb l’anterior crisi. Les grans empreses, malgrat la caiguda de la demanda en alguns sectors, han mantingut i incrementat els guanys. La tendència és a agreujar encara més les desigualtats. Després de cada crisi no n’hi ha cap mecanisme ni de correcció ni de compensació. Els ERTOs són una política encertada en aquest camí, tot i que del tot insuficient si la situació no millora a la velocitat que s’esperava.
Als barris com el nostre la sensació és de prudència, de prendre-s’ho amb calma i amb esperança, d’una banda. I d’altra hi és la por, la incertesa i la ràbia. Moltes famílies han quedat enfonsades i d’altres continuen amb les seves feines penjant d’un fil, a l’espera de saber com s’aconseguirà tornar al nivell que ja estàvem abans de la COVID. Hi ha por de quedar enrere, de no poder aixecar-se.
I enmig d’aquestes emocions, molt accentuades socialment, se sumen els esdeveniment de la natura. A Palma, l’illa bonica, el magma del volcà no s’atura. Allò que inicialment es va veure com una cosa espectacular ara es viu amb molt de pesar. Son milers de famílies que s’han quedat sense res. El Govern ha promès ajudes, però encara és aviat per saber si realment seran efectives o pal·liaran, almenys en part, tantíssima desgràcia.
Intuïtivament i malgrat l’opinió dels experts, relacionem aquest fet amb el canvi climàtic. Tot plegat configura un estat d’ànim social. Els sondejos electorals canvien amb molta velocitat. En poc temps, el favor de la majoria s’inclina i es regira cap a un altre cantó per tornar-se en contra de qui el gaudia. El temps líquid ha fet curt.
És difícil orientar-se en una conjuntura així, però de ben segur que tenir menys soroll i estridències pot ajudar. Cal alentir els tempos per actuar amb qualitat en tots els àmbits: personal, social o polític. No és fàcil però potser és la primera de totes les tasques col·lectives que tenim al davant. La segona és afrontar-ho amb la consciencia i el consens que no podem tornar enrere en cap dels drets guanyats sobretot per col·lectius com les dones, les persones LGTBI o les migrants.
