Jesús Martínez
A la paret, cites del líder pels drets humans Nelson Mandela.
No és aquesta frase cèlebre la que està penjada, però podria ser-ho: «La pobresa no és natural: és creada per l’home i es pot superar i eradicar mitjançant accions dels éssers humans. I eradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia».
Reduïdes dependències de Càritas Diocesana de Barcelona («A tan sols dos metres de tu») per a una impetuosa demanda d’ajuda.
Poc després del passat Nadal, en un dia de pluja, va agafar el seu nadó en braços l’Erika Dayana, la noia que ocupava l’antiga sucursal número 0636 de Catalunya Banc, al carrer Mare de Déu de Port, 415.
Va picar al timbre de Càritas de la zona de La Marina, a Mare de Déu de Port, 348, a tocar de l’església de Sant Bartomeu.
Li va atendre la treballadora social Anna Falcón (Barcelona, 1962), una de la dotzena de professionals que atenen les famílies més desfavorides.
«Ens venen moltíssimes persones, a vegades fins i tot des dels ambulatoris, i nosaltres sempre els facilitem el dret d’anar a Serveis Socials», il·lustra l’Anna, l’arquetip d’una «infermera social»: realitza un examen dels vincles, brinda assistència als empobrits i administra l’epinefrina de l’amor propi.
A l’Erika la van derivar a Serveis Socials.
«Ara mateix ha augmentat la pobresa. Ho podem intuir, fins i tot, pel nombre de trucades, que s’han multiplicat, més de dos mil… Donem servei a més de dues-centes famílies. Durant el confinament vam muntar un centre d’atenció telefònica. Després es va anar atenent de manera presencial. El que fem és intentar conèixer cada cas i donar la resposta adequada», explica l’Anna, amb tres dècades d’experiència en l’acció social. «No tots els casos els derivem, perquè hi ha situacions molt concretes i difícils, com persones sense cap tipus de document legal, sense permís de residència, sense padró, sense res…, que ni tan sols tenen un compte corrent i que no poden gestionar res. Llavors intervenim per cobrir les necessitats bàsiques, sent realistes.»
Ser realistes és garantir la subsistència, i això inclou l’allotjament.
A tots els exclosos, se’ls obre expedient.
A tots els exclosos, se’ls escolta.
A tots els exclosos, se’ls prenen les dades, noms en una pluja de Perseids.
En alguns casos, i prèvia entrevista, s’atorga una «targeta moneder» o bé una «targeta prepagament» dels establiments del supermercat Bon Àrea («Economia circular»).
En alguns casos, ocasionalment, es paga el relloguer.
En alguns casos, els ajuts són en efectiu.
En algunes casos, es dona un servei d’orientació laboral i, fins i tot, per tramitar una subvenció.
«L’Ajuntament de Barcelona ha obert oficines per tramitar l’ingrés mínim vital. Pensa que hi ha gent que no té ordinador. I tot i tenint-ne un, la paperassa és aclaparadora», sosté.
Exemple per signar un contracte, de Reporter Jesús: «1. descarregar el document; 2. signar-lo digitalment amb un certificat digital vàlid; 3. carregar-lo a l’aplicació, i 4. quan el cap de l’àrea hagi signat el document rebreu un correu electrònic i ja us el podreu descarregar des de l’aplicació» (!).
«La situació és dolenta. Van perdre la feina els treballadors precaris (senyores de la neteja, cangurs, cuidadors de gent gran…). Ara estem en un moment d’incertesa. És difícil perquè no sabem si anirem cap endavant o cap enrere. Si l’economia no es reactiva, anirà a pitjor», preveu, conscient de la gravetat que l’envolta i que l’obliga a mesurar els passos.
El sil·logisme:
Durant la pandèmia, es va cuidar als col·lectius més vulnerables.
Els més grans formen part d’aquest col·lectiu.
Els voluntaris solen tenir edats avançades.
Els voluntaris són vulnerables.
Com tantes organitzacions del tercer sector, Càritas s’ha vist desbordada per l’emergència sanitària.
«Per a mi, personalment, ha estat molt dur. L’anterior crisi, la de 2008, va ser diferent, potser més greu, perquè molta gent va fer fallida, però hi havia una oportunitat de reciclatge, amb cursos de formació, d’activitats grupals. Ara tot s’ha deturat. No es pot avançar. Els ertos han alleujat la gravetat de la situació, però n’hi ha que els han cobrat tard, i alguns que encara esperen cobrar-ne l’import», manifesta la treballadora social de Càritas Anna Falcón, que esmenta també el «col·lapse» del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats.
I té unes paraules per al tancament de la factoria Nissan («La força d’una nova era»), al polígon industrial, el suport de nombroses famílies.
«Per això molts ja s’estan buscant la vida com poden, amb la venda ambulant, amb idees originals també: una noia ven cupcakes pel seu compte…», percep, i resumeix en poques frases la trencadissa provocada pel coronavirus: «El que ha fet el virus és tensar la societat, i fer aflorar realitats ja presents. Al desgavell de la no demanda no oferta se li ha sumat la pobresa. Més l’impacte emocional, amb episodis d’ansietat i de por als espais tancats, cosa que ha minvat la salut dels nens i dels ancians, habituats a la rutina».
L’Erika, la noia que vivia en un banc, és una de les persones desateses per un sistema que privilegia la possessió de documents segellats, títols i likes.
En Càritas, al costat de l’església de Sant Bartomeu, la van tractar com el que és: una dona resolta, amb més coneixement que alguns consellers i amb una indestructible voluntat de seguir, persistir i aprendre.
Nelson Mandela: «Després d’escalar una muntanya molt alta, vam descobrir que hi ha moltes altres muntanyes per escalar».
DESPIECE
Els serveis de primera resposta al covid 19 de Càritas Diocesana de Barcelona han atès 579 persones entre abril i juny de 2020 a l’arxiprestat de Sants-La Marina, el doble que al mateix període de l’any anterior. A més, les famílies que per primera vegada s’acosten a Càritas Diocesana de Barcelona en aquesta zona es multipliquen per dos.
De les 579 persones ateses, 332 han rebut aliments en espècie (l’any 2019 van ser 65), i 280 ajudes econòmiques per comprar aliments o pagar despeses relacionades amb l’habitatge (l’any 2019 van ser 40).
El covid 19 ha exposat les famílies que ja vivien al límit a una situació molt complexa. Moltes d’elles tenien feines sense contracte, de poques hores i amb sous precaris, i durant l’estat d’alarma han vist com aquestes feines desapareixien. Aquesta desprotecció ha suposat no rebre cap tipus d’ajuda de l’Administració, i per aquest motiu moltes d’elles s’han vist obligades a demanar ajuda a Càritas Diocesana de Barcelona per primera vegada.
A escala global, els serveis de primera resposta de Càritas Diocesana de Barcelona han atès a 13 195 persones entre abril i juny de 2020, el doble.
