Fem l’entrevista al programa “Sintonia amb els barris” de La Marina FM (102.5), on la regidora participa cada primer dimecres de mes de 17 a 18 h, Raquel Gil fa balanç del seu pas per la Regidoria del Districte de Sants-Montjuïc quan ja s’ha superat l’equador del mandat.
A més del Districte, Gil és també la cinquena tinenta d’alcaldia i atén les àrees de Comerç, Restauració, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes, Memòria Democràtica, Acció Social i Immigració a l’Ajuntament de Barcelona.
Al llarg de l’entrevista, aborda qüestions clau per als barris: l’habitatge, la transformació urbanística, la convivència, la seguretat i la situació de les persones sense llar. Una conversa per entendre millor què s’ha fet, què falta i com afronta el que queda de mandat.
Quins projectes urbanístics destacaria aquesta primera meitat de mandat?
Un dels més rellevants és el desenvolupament de la Marina del Prat Vermell. Aquesta transformació ha de contribuir a pal·liar el problema de l’habitatge. En el que portem de mandat, s’han lliurat més de 1.500 claus d’habitatge a la ciutat, moltes de lloguer social i s’han d’entregar unes 1.600 més abans d’acabar el mandat. A la Marina, hem entregat unes 450.
Destaco també el parc de les Tretze Roses, una inversió importantíssima en l’espai públic i el parc del Tren de la Potassa que connecta Can Clos amb la resta del barri.
La Guàrdia Urbana ha posat en marxa una manera diferent d’actuar a la Marina: més presència preventiva i major visibilitat a les zones que concentren problemes de convivència o inseguretat
Igualment important són les obres de canalització de l’aigua freàtica al passeig de la Zona Franca, una infraestructura nova, pensada per millorar la resiliència del barri tant en episodis de sequera com en cas de pluges intenses. Aquesta xarxa connectarà amb un nou dipòsit a la muntanya de Montjuïc i permetrà reaprofitar l’aigua freàtica —no potable però neta— per a usos com el reg o la neteja viària.
I en quin punt es troba el projecte per a la transformació del passeig de la Zona Franca, una demanda històrica del veïnat?
Tenim el compromís de tenir el projecte executiu enllestit abans d’acabar aquest mandat. Això vol dir que, en el proper mandat, ja es podran licitar les obres i començar-ne l’execució. Mentrestant, en el marc del Pla Singular de la Marina es preveu reprendre les sessions participatives per acabar de definir el projecte. La reforma vol superar la visió del passeig com una “cicatriu” que divideix el barri, i obrir una mirada més àmplia, que entengui la Marina com un tot. No es tracta només de transformar un carrer, sinó de repensar la connectivitat i la mobilitat de tot l’entorn, tenint en compte les noves urbanitzacions i els diferents usos de l’espai públic.
El Pla Singular és el que abans coneixíem com a Pla de Barris?
No exactament. A la Marina, pels indicadors actuals, no li hauria correspost un nou Pla de Barris, però vam considerar que tenia prou singularitats com per tenir una mirada específica. El barri creixerà fins als 50 o 60.000 habitants i cal anticipar-se: serveis, equipaments, urbanisme i cohesió social.
És, per tant, una estratègia a llarg termini?
De llarg i de curt termini. El Pla Singular vol cosir el barri existent amb el nou, reforçar equipaments i planificar millor la mobilitat i l’oferta educativa. Ja compta amb 12 milions d’euros i ha de permetre tenir projectes executius a punt per començar a construir en el proper mandat.
En el cas del Passeig de la Zona Franca la sensació és que repetim un procés participatiu que ja s’havia fet.
Es va voler anar a corre-cuita i ha estat un error, justament per això, volem aprofitar el que s’ha fet per fer-ho millor, dins d’aquesta mirada més àmplia. L’administració no és ràpida, però treballar amb projecte executiu fet ens permetrà avançar més de pressa.
Deixant els projectes urbans, què s’ha fet en l’àmbit social?
En educació, cal remarcar la transformació de l’escola Enric Granados en institut-escola, que garanteix continuïtat educativa, i les millores a l’escola del Polvorí. També hem celebrat la primera fira d’ocupació al districte, a la Sala Pepita Casanellas, connectant entitats i empreses amb persones en cerca de feina. Pel que fa a serveis socials, el CAI de la Marina és un equipament de referència a la ciutat. Aplica una mirada més comunitària i proactiva: no només atén qui arriba, sinó que surt al territori i es vincula amb la resta de serveis per fer una atenció més propera i integrada.
Estem incidint sobretot en els punts detectats amb majors incidències: Jardins de la Mediterrània, la plaça de la Marina —sobretot al voltant d’un supermercat de 24 hores— i alguns conflictes de convivència a Plus Ultra
Parlem de les inquietud veïnals. Tot i que les dades oficials indiquen una davallada dels delictes, al barri la sensació d’inseguretat ha crescut. Com ho interpreta?
És cert: totes les estadístiques, tant de Mossos com de Guàrdia Urbana, indiquen una reducció dels actes delictius des de la pandèmia. També les dades judicials ho confirmen. Però la percepció al carrer no sempre coincideix amb els números. I no es pot ignorar aquesta sensació.
A la Marina hi ha hagut episodis greus, com el de Can Clos, que generen alarma i malestar. Per això hem volgut reforçar la feina amb Taula de Civisme del barri, on participen la majoria d’entitats veïnals —Sant Cristòfol, Can Clos, Estrelles Altes, Eduard Aunós, la Marina Viva, entitats esportives, la Unió d’Entitats, entre d’altres—. Ja ens vam reunir en el marc de la presentació del Pla Singular i hi hem continuat treballant després de l’estiu.
S’hi han pres mesures concretes?
Sí. A la reunió del setembre, vam explicar que la Guàrdia Urbana ha posat en marxa una manera diferent d’actuar a la Marina: més presència preventiva i major visibilitat a les zones que concentren problemes de convivència o inseguretat. També s’han reforçat operatius com l’operació Ferro, per retirar del carrer armes blanques o elements potencialment perillosos.
Pel que fa a la convivència, els equips de prevenció del districte estan identificant espais on cal intensificar les actuacions. I hem acordat amb la Taula de Civisme fer un seguiment mensual de la situació, compartint dades i accions, per mantenir el diàleg amb el veïnat i actuar amb transparència.
En quins punts del barri s’hi està intervenint?
Estem focalitzant esforços en punts com els Jardins de la Mediterrània, la plaça de la Marina —sobretot al voltant d’un supermercat de 24 hores— i alguns conflictes de convivència a Plus Ultra. No tot són problemes de seguretat, però sí situacions que generen malestar veïnal.
Als Jardins de la Mediterrània fa anys que s’hi intervé, però reconeixem que no s’ha resolt del tot. La configuració de la plaça, amb dormitoris en façana i bars amb llicència, ho complica. La Guàrdia Urbana ha intensificat la presència els caps de setmana i es fan inspeccions per garantir els horaris de tancament. Estem treballant també amb els restauradors i valorant, tot i les dificultats legals, la possibilitat de tancar parcialment la plaça en horari nocturn.
A més, s’ha aplicat una limitació de terrasses per normativa i es reforcen les inspeccions als establiments que incompleixen. Escoltem el veïnat i sabem que hi ha motius legítims de malestar. No minimitzem la situació i treballem per millorar-la.
S’havia plantejat un pla d’usos per a la zona de Mediterrània. En quin punt es troba?
Tècnicament, un pla d’usos no es pot aplicar només a una plaça tan petita; caldria ampliar l’àmbit. A més, els locals amb llicència actual no se’n veurien afectats, i no hi ha espais nous on concedir-ne de noves. La suspensió de llicències que implicaria afectaria el comerç de proximitat en un moment en què cal incentivar-lo.
Sí que s’ha aplicat una limitació de terrasses, amb criteris que han reduït el nombre de taules i han evitat que tots els bars en tinguin automàticament. Estem explorant mesures més contundents, com possibles reduccions de llicències o tancaments parcials en horaris nocturns, però tot dins del marc legal vigent, que no sempre ens dona totes les eines desitjables.
Tot i les dificultats, s’hi han fet actuacions: millores en neteja, accessos, parterres, equipaments i seguiment del parc infantil.
També s’han viralitzat situacions relacionades amb problemàtiques socials i salut mental. Com s’estan gestionant?
En alguns casos concrets —com el d’una persona amb greus problemes de salut mental que generava conflictes— s’ha activat el seguiment des de Serveis Socials i els cossos de seguretat, tot i que les intervencions estan condicionades pel marc legal. Sense autorització judicial, no es pot fer un ingrés forçós en un centre.
S’està treballant per aconseguir aquest permís judicial, i en paral·lel s’ha contactat amb la família del país d’origen, que està disposada a col·laborar. Entenem la preocupació veïnal, però cal explicar que aquestes situacions són complexes: hi ha el dret a la llibertat individual, i només en cas de perill justificat un jutge pot autoritzar mesures com l’ingrés. Estem seguint el cas amb Mossos i Guàrdia Urbana.
També es denuncien fets com furts o estrebades, i una sensació de deteriorament de l’espai públic en general.
S’han intensificat les accions de prevenció i la coordinació amb les entitats veïnals. Ara bé, cal recordar que la responsabilitat directa en temes de delinqüència és dels Mossos d’Esquadra. La Guàrdia Urbana col·labora, però no pot intervenir en casos que no són de la seva competència.
Mossos ens han confirmat que tenen constància d’alguns fets, com furts i ocupacions. Sempre cal tenir present que, en espais privats, l’Ajuntament no pot intervenir si no hi ha denúncia del propietari, i que el procés judicial requereix temps i proves sòlides per arribar a una resolució efectiva.
En altres situacions, ens hem trobat que el que es percebia com una ocupació era, en realitat, un habitatge llogat per persones que simplement viuen allà. Tot i això, fem seguiment actiu de tots els punts detectats, i demanem comprensió amb els tempos legals, perquè si es vol una resposta efectiva als jutjats, cal actuar amb rigor.
Hi ha rumors que generen alarma al barri. Com ho gestionen?
És comprensible que el veïnat es preocupi i faci denúncies, i no les menystinc en cap cas. Ara bé, també cal ser curosos amb la informació que circula. Aquest estiu, per exemple, em va arribar un avís d’un suposat assassinat a la plaça de la Marina. Vam indagar per posar en marxa tot el dispositiu i no hi havia cap indici ni constància de res. També s’ha donat el cas que una ambulància generava alarma quan, en realitat, només atenia una persona a casa seva.
Les xarxes socials són útils, però també amplifiquen rumors, i això pot augmentar la sensació d’inseguretat. Per això demanem contrastar la informació i treballar plegats amb els canals oficials i veïnals per actuar amb responsabilitat.
Al polígon de la Zona Franca s’ha format un assentament de persones sense llar. Com s’està abordant aquest cas concret?
La realitat del sensellarisme a Barcelona no es pot atribuir només als serveis socials, tot i que sovint es tendeix a pensar-ho així. Actualment, la ciutat comptabilitza prop de 1.600 persones vivint al carrer, una xifra que inclou múltiples realitats: persones amb feina però sense habitatge, persones amb problemes de salut mental, d’addiccions, o en alguns casos, perfils delinqüencials.
En el cas del campament a la Zona Franca, part dels qui hi viuen aprofiten la proximitat del Centre d’Atenció per a Persones Sense Llar (TPA), que ofereix dutxes, àpats i serveis socials. Aquesta infraestructura actua com a pol d’atracció, també per a persones que no confien encara en els recursos institucionals, però que coneixen el seu entorn.
Des del districte es fa seguiment actiu dels casos mitjançant equips d’educadors socials que treballen “a peu de carrer”, establint vincles i buscant sortides individualitzades segons cada situació. Els casos més greus, com els que impliquen delictes, s’aborden amb col·laboració amb Mossos d’Esquadra.
Tot i les dificultats, es treballa per evitar cronificar assentaments i garantir una resposta digna per a les persones afectades i tranquil·litat per al veïnat que conviu amb aquesta realitat.
Un projecte que li faci especial il·lusió deixar enllestit?
El poliesportiu CEM la Marina, va ser on vaig fer el meu primer míting com a candidata. També m’il·lusiona el projecte urbanístic de Magòria, llargament esperat pels veïns.
Com li agradaria ser recordada com a regidora?
Com una persona pròxima. Que s’ha avingut a escoltar i que ha intentat fer que les coses sortissin bé.
