“Volem denunciar tot el que estem vivint, el calvari d’aquests anys: amb aigua freda, amb factures elevades, amb problemes en la xarxa d’instal·lació plena de fang, amb infants i persones grans patint… Ara som al mes de desembre, venen les festes, i el servei sempre és una incògnita. Portem gairebé 5 anys vivint això, i no podem seguir així.” Són la Chelo Márquez i la Laura Gómez, veïnes de l’edifici de Cal Cisó 50-58, que posen veu al drama d’aquesta comunitat, i després de moltes accions, esperen que comenci a millorar.
Els 68 veïns i veïnes han presentat una denúncia contra el Consorci de la Zona Franca, que és el promotor immobiliari. No obstant això, la preocupació hi és entre el veïnat perquè és un procés que es pot allargar durant molt de temps. Així ho manifestava també l’advocat responsable de la querella, Eulogio Gallego, del Bufet Euroforo Arasa en declaracions a El Periódico. De fet, l’audiència prèvia del judici està prevista per a desembre del 2025.
Com s’arriba fins aquí, i per què un model innovador i ambiciós en sostenibilitat per a la generació d’energia neta s’ha convertit en un malson per als llogaters i propietaris dels nous blocs al Prat Vermell?
Cronologia dels talls del servei i de la manca de respostes al veïnat
La Laura Gómez, presidenta de la comunitat, explica que l’edifici es va lliurar l’any 2016, però els primers veïns no hi van arribar a viure fins al 2020. Durant aquest període, tota la instal·lació va estar en desús i sense manteniment; les canonades es van deteriorar, i els veïns ho van anar descobrint a mesura que sorgien múltiples incidències. “La primera vegada ens van dir que calia fer una neteja, i la derrama ens va costar 5.800 euros”, explica Gómez.
Això només va ser l’inici d’un seguit de deficiències. Als talls del servei d’aigua calenta durant dies, van seguir les fuites d’aigua, una inundació causada per la ruptura d’unes canonades, sobreescalfament dels ascensors, i reparacions amb factures elevades una i altra vegada. A més, hi ha requeriments de canvi de peces que poden costar fins a 500 euros i que, segons les empreses, no estan disponibles al mercat i s’han de demanar expressament. A més, un parell de veïns han rebut factures del servei d’aigua de fins a 3 mil euros per unes fuites que tampoc no es van detectar a temps.
Fins ara, tot el veïnat ha hagut de fer front a les nombroses deficiències com ha pogut. La Laura utilitza una olla per escalfar l’aigua i banyar la seva filla, mentre que la Chelo es nega a ser una més de les veïnes que opta per comprar un radiador elèctric. “M’abrigo i utilitzo mantes perquè he de gestionar la meva economia, però passem fred. Una cosa són les múltiples deficiències de l’edifici i l’altra és el sistema de facturació, que no acabem d’entendre i que és més car que el normal”, assegura la Chelo. Totes dues són mares monoparentals: la Chelo, amb un fill de 15 anys, i la Laura, amb una nena petita.
Un sistema complex amb responsabilitats fragmentades
La Comunitat de Veïns i Veïnes ha fet gestions per resoldre el problema durant setmanes i mesos. A l’abril de 2025, ja farà cinc anys en aquesta situació sense resposta efectiva. Mentrestant, llogaters i propietaris han hagut de lidiar amb la complexitat del sistema i pagar despeses elevades de la seva butxaca.
Hi intervenen diversos actors: el Consorci de la Zona Franca, promotor de l’immoble; la constructora immobiliària; l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (IMHAB), ja que els pisos són de protecció oficial; i Ecoenergies, proveïdora del servei de fred i calor, una empresa publicoprivada en què també participa l’Ajuntament.
Després d’una reunió conjunta amb el Consorci de la Zona Franca, Ecoenergies i la comunitat de veïns, les gestions per reparar les incidències han millorat notablement. Tot i això, la comunitat manté la denúncia mentre espera resoldre completament el problema i recuperar part dels costos assumits
Segons la web de la companyia responsable del sistema, la xarxa de calor i fred d’Ecoenergies Barcelona és una solució intel·ligent que redueix l’impacte mediambiental. Amb biomassa, subministra calor i fred mitjançant una xarxa de canonades. El model distingeix tres circuits: el primari (gestionat per Ecoenergies, inclou les centrals, la xarxa de distribució i una part de les subestacions), el secundari (gestionat per la comunitat, correspon a les subestacions de bescanvi situades al peu dels edificis connectats, on es produeix la transferència d’energia tèrmica al circuit propi de l’edifici) i el terciari (gestionat per inquilins o llogaters, és el tram final que distribueix l’energia als diversos espais de la llar).
Millores recents i esperances limitades
Després d’una reunió conjunta amb el Consorci de la Zona Franca, Ecoenergies i la Comunitat de Veïns, les gestions per reparar les incidències han millorat notablement. “Ara triguen un dia el que abans trigaven mesos”, asseguren les veïnes, tot i que mantenen la denúncia a l’espera de resoldre completament el problema i amb l’objectiu de recuperar part dels costos assumits.
Fonts del Consorci de la Zona Franca afirmen que “ja hi haurà temps d’avaluar les responsabilitats de tots els implicats” i que “ara la prioritat absoluta és donar resposta al veïnat; el tema està en vies de solució i ha d’estar arreglat en breu”.
Consultada al programa Sintonia amb els Barris de la Marina FM (102.5) i també interpel·lada al Consell de Barri, la regidora Raquel Gil va explicar que la instal·lació sostenible d’energia és obligatòria per normativa. “Hem de ser capaços de donar resposta als veïns”, va assegurar, alhora que es va comprometre a reunir-se amb ells per escoltar les seves queixes.
