La Marina és sinònim d’espais verds i arquitectura de primer nivell. Alhora, la Marina és un dels principals barris de la ciutat on s’ha desenvolupat el model d’habitatges de protecció social. Aquest va ser l’eix que van explicar els arquitectes Emili Hormias i Xavier Callejas a la passejada pel barri, titulada “La Marina no és la Zona Franca”, que s’ha realitzat el 20 d’octubre en el marc de l’exposició Una ciutat desconeguda sota la boira. Noves imatges de la Barcelona dels barris, que exposa el MACBA fins al gener de l’any vinent i on n’hi ha un apartat específic dels barris de la Marina. Una iniciativa conjunta amb el Pla de Barris.
El recorregut comença a les 11 del matí des de la plaça de l’Orgull, a la sortida del metro de Foneria. Una vuitantena de persones s’apleguen i fan parada al Jardí dels Drets Humans, a Can Sabaté, a Plus Ultra, al Cal Sèbio, al nou CAI, a la plaça d’Eduard Aunós i, finament, a la Chalmeta.
Anècdotes i aportacions veïnals s’entrecreuen amb les explicacions arquitectòniques de diverses èpoques. De la memòria més recent, la industrial, hi ha testimonis arquitectònics arreu de la Marina. Els Jardins dels Drets Humans són la primera visita. S’hi explica l’herència de la Philips als edificis que l’envolten, la biblioteca Francesc Candel, el mateix jardí i l’actual Wala… I amb la verdor i la calma de la zona es convida els participants a tancar els ulls. Cant d’ocells i serenor. La majoria dels assistents són de fora del barri i desconeixen el lloc. Els arquitectes s’acaben de guanyar l’audiència.
Mariona Benedito, veïna de Nou Barris
“No sabia del teixit social tan arrelat que hi ha. Ni de l’exemple d’arquitectura d’habitatge social paradigmàtic que representa el barri, té nom propi”
En creuar el passeig de la Zona Franca cap a Can Sabaté és impossible no esmentar l’anhel veïnal de millorar aquest tram i convertir-lo en un eix més amable pels vianants. Es comenta el procés participatiu. El nou govern ha promès que en aquest mandat es deixarà enllestit el projecte per executar-lo el mandat vinent. Però quin és el projecte? De Creu Coberta cap a baix ningú ho sap encara.
A la resta de parades aflora també la memòria més primerenca de la Marina, la marítima i l’agrícola. “Sabeu per què es diu la Marina de Port?”, pregunta l’Emili. “Des de l’època Ibèrica el port de Barcelona estava situat on actualment hi és la Marina. Es manté durant l’època romana i els inicis de l’Edat Mitjana fins que l’any 1.020 se cega i es converteix en un llac amb sortida al mar, que s’haurà de netejar constantment degut als sediments que el riu Llobregat va aportant cap al delta…” Ara ja ho sabem.
Eva Font, veïna de Ciutat Vella
“La qualitat de vida aquí és molt positiva, comparada per exemple amb la Ribera al Born. Passa que avui el passeig de la Zona Franca és encara una carretera, però en surto d’aquí amb la idea que és un barri que està per fer”
L’altra l’element que es destaca a la visita són els edificis de protecció social i els diversos models que n’hi ha. Es remunten a l’època franquista, d’autoconstrucció, fins als més nous, ja en democràcia. “Conèixer el procés residencial del barri serveix per entendre els diversos processos que ha tingut la ciutat”, asseguren Hormias i Callejas. A Plus Ultra el Xavi construeix la seva llar, ell mateix destaca l’aposta generacional per tornar a rehabilitar aquests habitatges mig abandonats i recuperar-los per viure-hi, després de gairebé 40 anys en què la zona ha estat afectada i molts no s’han pogut conservar.
A més a més, els guies van ressaltar l’arquitectura de primer nivell, juntament amb la trajectòria d’alguns dels arquitectes, professionals reconeguts que hi han contribuït des de diverses propostes: la Vinya (Arq. Lluís Nadal Oller), Estrelles Altes-La Cadena (Arq. Antoni Bonet), Plus Ultra (conjunt singular de cases baixes dels anys 20, incorporat l’any 2000 al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric Artístic de Barcelona), Sant Cristòfol (Habitatges SEAT, Josep Maria Bosch Aymerich i Antoni Pineda i Gualba), van ser alguns dels mencionats.
“Estem orgullosos de viure aquí”, era el missatge constant. I feia forat entre els assistents, els perfils dels quals eren diversos. Hi havia veïns i veïnes dels que acaben d’aterrar al Prat Vermell. Vam conversar amb Souad Alami, que ve de Sant Antoni, a tocar de Poble-Sec, “buscant tranquil·litat”. “Abans de venir tenia referències dolentes de la zona, però més o menys la coneixia i, francament, visc molt bé en relació amb on estava, perquè això s’estava massificant. Ara estic intentant fer vida de barri i molt bé, això sí, de moment el comerç està costant”.
També hi era veïnat dels barris del voltant del Districte, com l’Ariana, que és d’origen veneçolà i viu a Sants. “He llegit que hi ha un moviment veïnal que fa molta cohesió i això m’agrada perquè permet recuperar la memòria històrica, el patrimoni cultural i reconèixer la importància de l’organització veïnal. També m’interessa conèixer com ens podem articular per fer front, per exemple, al problema de l’habitatge, en una ciutat com Barcelona on la qüestió reclama alternatives urgents i l’experiència de la cooperativa Micaela Chalmeta en sembla interessant pels valors que promou, que no són merament mercantils”.
Igualment, van participar veïns i veïnes de barris d’arreu la ciutat. La Mariona Benedito i Eva Font Gallard en són, l’una de Nou Barris i l’altra de Ciutat Vella. “Ara ja m’ha quedat clar que la Marina no és la Zona Franca, sinó que és un barri amb nom propi”, diu la Mariona, i segueix: “Havia estat pel barri perquè soc arquitecta i he participat en alguns concursos per fer-hi habitatges, però no sabia del teixit social tan arrelat que hi ha. Ni del que representa tot el conjunt: un exemple d’arquitectura d’habitatge social paradigmàtic; tampoc sabia de l’estructura de patis interiors d’illa que poden acabar fent una xarxa per on passejar, molt amable i envejable a Barcelona”.
Parla l’Eva: “La qualitat de vida aquí és molt positiva, comparada per exemple amb la Ribera al Born (Ciutat Vella). Passa que avui el passeig de la Zona Franca és encara una carretera, gairebé industrial, això sí que no ajuda. És un barri que coneixem ben poc, en surto d’aquí amb una altra idea: és un barri que està per fer, com quan es va fer la Vila Olímpica o el Poble Nou”.
I tampoc no van faltar els professionals de diversos projectes que es desenvolupen a la zona, com la gerent del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, Maria José Martí. “Ens interessa obrir el Districte Administratiu al barri, volem trobar la manera de fer-ho… Abans de venir-hi, els empleats pensaven que era un barri depauperat, però no ens imaginàvem que tingués tants jardins i que hi hagués tants edificis d’interès arquitectònic, és un barri molt potent”.
L’experiència cooperativa de la Chalmeta i un pica-pica van tancar la jornada. La visita ha estat una oportunitat per descobrir un barri sovint malentès, i un pas per transformar la imatge que la ciutat té de la Marina, un barri ple d’història i de futur que reivindica el seu present amb orgull. La Marina no és la Zona Franca, malgrat que també hi ha veïns i veïnes que reivindiquen resignificar “Zona Franca” vinculant-lo al món obrer i fabril que va caracteritzar el barri.
