En una economia eminentment capitalista i de mercat, altres formes de comprendre i tractar l’economia s’erigeixen com a vies alternatives per fer-se un forat al mercat, una tasca pas fàcil.
Concretament, tal com les defineix el portal de la Generalitat de Catalunya, “l’economia social comprèn totes aquelles formes de dur a terme activitat econòmica que tenen com a finalitat la resolució d’una problemàtica social o bé satisfer les necessitats econòmiques dels seus associats”.
PARTICULARITATS DEL MODEL COOPERATIU
Tot i que existeixen múltiples tipologies de cooperatives, en general, la principal diferència amb la resta de models mercantils és l’alt grau de participació dels socis des del moment de la constitució, a més a més d’un important caràcter democràtic.
Segons el portal “ViquiLlibres”, aquests models de negoci “són associacions de persones físiques o jurídiques amb interessos i necessitats comunes, que creen un patrimoni comú que no es pot repartir i sense afany de lucre”. En aquest sentit, la responsabilitat dels socis pels deutes de la cooperativa queda limitada i la incorporació i baixa de socis és lliure i voluntària.
Com s’ha esmentat, es tracta d’un model amb un fort component democràtic, motiu pel qual cap soci pot posseir més del 25% en les cooperatives de primer grau, ni més del 45% en les de segon grau. De la mateixa manera, el 30% dels excedents obtinguts s’ha de destinar al fons de reserva obligatori i al fons d’educació i promoció.
Tot i ser un model participatiu, les cooperatives podran contractar treballadors que no siguin socis, a condició que el nombre d’hores que treballin no sigui superior al 15% de les hores que dediquen a l’empresa els socis (o el 25% per a les societats amb menys de 25 treballadors).
ARRELAMENT A CATALUNYA
Segons el portal de l’Administració catalana, el cooperativisme és “la forma d’economia social amb més pes i tradició a Catalunya, amb prop de 4.000 cooperatives existents i més de 42.000 llocs de treball”. Amb aquestes dades, és la comunitat autònoma amb més cooperatives de tot l’Estat Espanyol.
Una forma d’activitat que, tot i semblar força moderna, es remunta als 125 anys d’història, o més si es tenen en compte les primeres “proto-cooperatives”, com ara la Companyia Fabril de Teixidors a Mà de Catalunya, una fàbrica amb 200 treballadores impulsada el 1842 per la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona.
El naixement oficial, però, arriba l’any 1899, amb la celebració del Primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear a tocar de casa, al Palau de Belles Arts de Montjuïc, amb la participació de quaranta – vuit entitats.
COOPERATIVISME AL DISTRICTE
El districte de Sants – Montjuïc és el més extens de tota la ciutat i, per tant, també el més divers. Dins la varietat, també hi ha espai per diverses tipologies de negocis, entre els quals, evidentment, les cooperatives. Concretament, aquest passat mes de gener va finalitzar el procés de rehabilitació i adequació del Bloc 4 de l’antic recinte industrial de Can Batlló, el qual, sota el nom de Bloc4BCN, s’ha convertit en el pol més gran de promoció del cooperativisme a Europa.
En concret, aquesta nau de 4.500 m2, té capacitat per acollir i permetre l’activitat de més de seixanta projectes vinculats a “ tecnologia i digital, atenció i cura de les persones, energia, habitatge, mobilitat, cultura, turisme i tèxtil sostenible, comerç de proximitat i alimentació sostenible i agroecologia”, segons es va publicar a la web de l’Ajuntament de Barcelona.
Ara, aquest centre de cooperatives es troba en ple rendiment, amb múltiples projectes basats en la cura de l’entorn i la responsabilitat ecològica, com ara PASSIVA, arquitectura i construcció sostenible, dels arquitectes Marina Franco i Xavier Calleja, ubicada al Bloc 8, oferint-li una nova vida a aquests antics blocs fabrils.
A la presentació de la nova marca que feien fa un parell de mesos destacaven el compromís amb valors com “la cura de l’entorn, del medi ambient i de les persones”, sense renunciar a l’excel·lència professional “i apostant per aprofitar més i millor els recursos”, asseguraven.
Entre les companyies presents al recinte, també s’hi troba Bruna, una cooperativa audiovisual especialitzada en la producció d’espots publicitaris i documentals. En Pere Nadal, té 38 anys i és un dels fundadors de la companyia.
En el seu cas, la relació amb aquest món va començar des de ben aviat, ja que amb 16 anys va incorporar-se a la cooperativa familiar. Als 28, va estudiar direcció de fotografia en cinema i publicitat amb en Carlos, un altre dels integrants de Bruna. Quan estudiaven junts, els hi va arribar un encàrrec de producció de vídeo, a partir del qual van començar a treballar conjuntament fins a crear el projecte en el qual es troben immersos avui en dia.
“La presa de decisions és molt més laboriosa perquè ha d’haver-hi un consens; és més satisfactori, però el repte és ser eficients”
Com s’ha esmentat anteriorment, el cooperativisme és una fórmula empresarial que, en la teoria, pretén ser democràtica i horitzontal. A la pràctica, no sempre és així, tal com li va passar a en Pere. “Vinc del cooperativisme, però d’un patró bastant ranci”, explica. “Aquest model facilita que la manera de treballar sigui menys estamental, però sense voluntat no serveix de res. Abans de crear Bruna, vaig treballar a una cooperativa on hi havia una persona que exercia de cap de manera molt clara, un dels motius pels quals vaig acabar marxant”, relata.
“Realment va ser una experiència que em va ajudar a veure el que no volia que fos la meva cooperativa.
“En el nostre cas, tots som responsables de les tasques, i cadascú, des de la seva participació, aporta el millor”, assegura Nadal. Pel que fa a les principals dificultats, assenyala que, com a la gran majoria de negocis, l’apartat econòmic és el més complicat. “Quan vam començar, jo tenia un altre treball, perquè els projectes que sortien no donaven els ingressos suficients per a viure en condicions. Aleshores, entre una cosa i l’altra potser cobràvem entre 600 i 700 euros al mes.
En aquell moment, fa 7 anys, quan vam crear la cooperativa, pagàvem 450 euros de lloguer i vivíem en parella, motiu pel qual podíem subsistir. Amb els preus i condicionals actuals, hauria estat impossible començar des de tan avall”.
Avui en dia, però, la situació ja és molt més estable, així que en Pere es dedica exclusivament a Bruna. “En un any vam doblar el nombre d’integrants mantenint el sou i, de mica en mica, el vam anar apujant i ara podem dir que gaudim d’uns ingressos que, sense ser una bogeria, ens permeten viure bé”, expressa.
En Pere valora molt positivament l’entorn del Bloc4BCN i de Can Batlló. “Ens va arribar que s’obria aquest espai i immediatament ens va interessar. Per sort, ens van acceptar la sol·licitud per entrar i vam deixar l’anterior espai de cotreball en el qual estàvem per venir aquí. Vam apostar pel canvi per estar en contacte amb el nucli dur del cooperativisme, tenir sinergies amb altres projectes i gaudir d’una major visibilitat”, conclou el soci fundador.
Sortint del Bloc 4, baixant al carrer i passant per davant de l’Escola de Mitjans Audiovisuals, s’arriba a la Cantina LAB Can Batlló.
Allà hi treballa la Marina, de 41 anys i natural d’Argentina, d’on va arribar fa pràcticament quatre anys. En fa dos que n’és treballadora i un que també n’és sòcia. A la cantina, exerceix el càrrec de cap de cuina.
“A part d’això, també soc psicòloga. Intento aplicar aquests coneixements en el meu treball. La cuina és un ambient molt dur, que exigeix molt i on has de ser molt freda i conscient del que estàs fent. Per tant, és fàcil estar nerviosa i és fonamental que tots els companys estiguem tranquils treballant i ens sentim en sintonia”, afirma.
La persona, al centre. Un símil de l’antropocentrisme de l’Edat Moderna que s’ha convertit en la bandera dels cooperativistes
“Indiferentment que jo sigui la persona responsable, ells també són part del meu equip i no podria fer res del que faig si no hi fossin, i viceversa. En definitiva, intento ser la persona que desfà els nusos, tant en la cooperativa en general com en la cuina”. “Can Batlló em va enamorar des del primer moment i utilitzar aquest recurs per crear un model de cuina més conscient i col·laboratiu és el que em va interessar per quedar-me”, explica la Marina.
“Intentem que el model també es noti en els plats que servim. La gent que ve escull el nostre menjar perquè és casolà, sense gluten, ecològic i de kilòmetre zero. De la mateixa manera, el tracte que donem als clients també és pròxim i familiar”, rebla la cap de cuina.
“El sector de l’hostaleria és dur, com he dit abans. Per tant, o l’estimes o l’odies. Jo l’estimo i intento aconseguir que els que treballen amb mi també ho facin. Quan veig a una persona angoixada, li recomano que surti, descansi, respiri i torni quan se senti bé. Avui ha sigut un dia dur i demà necessites entrar més tard, doncs endavant. Crec que és el fonamental de l’horitzontalitat, el factor humà”, expressa.
“Alhora, en ser sòcia treballadora, també ets molt més conscient de les dificultats i de l’esforç que implica fer que el negoci funcioni. D’aquesta manera, es crea una consciència entre els treballadors que això és tot nostre i que s’ha de cuidar. Si ets només propietari, vens, fas la caixa i marxes. O si ets un assalariat, fas les teves hores i et despreocupes. Nosaltres ens involucrem en el projecte d’una altra manera molt més àmplia”, conclou.
El cooperativisme és la forma d’economia social amb més pes i tradició a Catalunya, amb prop de 4.000 cooperatives existents i més de 42.000 llocs de treball
Al costat de la Marina està assegut en Marc, que s’encarrega de la comunicació i economia de la Cantina. Té 34 anys i abans d’això era tècnic d’ascensors.
“La meva feina no m’omplia i, aleshores, d’alguna manera el projecte em va trobar, a la vegada que jo el vaig descobrir també”, expressa. “El meu objectiu és l’autorealització, construir un projecte de transformació social, treballant amb productes ecològics i proveïdors locals, amb molta oferta vegana i amb un sistema horitzontal”.
Respecte a la sostenibilitat econòmica del projecte, confessa que ha costat molt tirar endavant des d’un principi. “Considero que el fet de ser un projecte cooperatiu és una dificultat afegida molt important, en el sentit que la presa de decisions és molt més laboriosa i lenta que en un sistema vertical. Aquí ha d’haver-hi un consens, el que allarga els temps. És més satisfactori, però menys eficient”, assegura en Marc.
“En una empresa amb una jerarquia, les decisions són molt més àgils. Tot plegat ens ha fet passar per dificultats econòmiques que ens ha portat a reinventar-nos i adaptar-nos i, avui en dia, més o menys ho anem aconseguint, amb molt d’esforç, això sí”. “El fet de treballar amb productes de qualitat, ecològics i de proximitat i mirar d’ajustar-se a uns preus populars és una altra dificultat afegida”, manifesta.
La persona, al centre. Un símil de l’antropocentrisme de l’Edat Moderna que s’ha convertit en la bandera dels cooperativistes de Can Batlló.
