Segons dades del Consell General del Poder Judicial, la mitjana de desnonaments diaris se situa en 3’5, només a la capital. Agafant les dades de tota Catalunya, pugen a més d’una vintena al dia, amb un llançament cada 55 minuts, segons informa la mateixa font.
Unes dades que, tot i colpidores, són fredes, donat que els números no tenen la capacitat de transmetre la realitat que s’hi amaga al darrere. El cas dels veïns i veïnes del carrer Burgos 26 és un dels que més soroll està fent al districte. De la mà del Grup d’Habitatge de Sants, el veïnat va irrompre al ple extraordinari del passat 19 de setembre, celebrat a l’edifici de Creu Coberta. Des d’aleshores, els representants veïnals, acompanyats i recolzats per un grup d’arquitectes i d’activistes, han mantingut diverses reunions amb delegats polítics de Sants – Montjuïc i l’Ajuntament amb la voluntat d’acordar solucions per les 23 persones que residien a l’edifici i que, amb la previsió d’un desnonament cautelar (sense avís previ ni data fixada) imminent, van esgotar totes les vies per trobar-hi un remei.
La Marina va conversar el passat 30 de setembre amb la Nàdia Aite, qui exerceix com a portaveu del bloc. La veïna, procedent d’Itàlia, obre les portes del seu domicili i relata les dificultats i condicions en les quals viuen les diferents famílies i persones de l’edifici.
“No he parat mai de buscar en tots els anys que porto aquí, però és impossible. El màxim que puc gastar mensualment són 500 euros, i amb això no em puc permetre gairebé ni una habitació”
En el seu modest apartament també hi viuen en Chispas i l’Oro, dos gossos que, a més a més de ser els seus companys de pis, s’han convertit en la família de la Nàdia.
“Estem intentant aconseguir visibilitat, que s’ha de dir que la tenim”, declara la veïna. “Ara, si aconseguirem alguna cosa, no ho sé. Certament, és pràcticament impossible, però és això o resignar-se a dormir al carrer”.
“Ens van comunicar un procediment de desnonament cautelar, que, bàsicament, no ens dona possibilitat a negociar o evitar que es produeixi. És un procediment ja tancat, o sigui que quan tu el reps, s’ha acabat”, declara contundentment la portaveu.
“Amb nosaltres està treballant un grup d’arquitectes que ha revisat l’immoble i ha elaborat un informe per diagnosticar les possibilitats perquè el bloc deixi de ser un infrahabitatge, que és el principal argument de l’Ajuntament per desnonar-nos”. “Simplement, demanem que ens deixin quedar aquí fins que ens puguin oferir una solució digna i no ens aboquin a viure al carrer”.
“Jo, per sort, i també perquè tinc sostre, tinc un treball. Una cosa que em permet tenir una vida mitjanament normal; vaig a treballar, torno a casa, estic amb ells [en Chispas i l’Oro] i tinc on dormir. Evidentment, tot això s’acabarà si em quedo al carrer. Sé el que és i no vull tornar a passar pel mateix”, conclou.
La Nàdia, tot i ser una ocupa, paga un “lloguer” mensual de 270 euros a la persona que els cedeix els habitacles i que s’encarrega de mantenir en ordre l’edifici, sigui en qüestions de neteja o de seguretat. Com que no té aigua corrent, visita religiosament la font més propera per omplir les més de cinquanta garrafes d’aigua que emmagatzema en una de les estances del seu pis. “L’aigua de què disposo la divideixo entre les tasques de la llar, la higiene personal i el consum”, assenyala en ensenyar el seu magatzem improvisat.
“Intentem viure com a persones normals, en definitiva. Si aquest edifici no cau a trossos és perquè la gent que hi viu es dedica al seu manteniment i que, en la mesura del possible, tot estigui en les millors condicions”. “Tot el que tinc a casa, o la immensa majoria, són coses recollides del carrer, netejades i desinfectades, però del carrer. Tot això, que potser per molta gent és brossa, per mi ho és tot, perquè, quan dormia a la boca del metro de Rambla Catalunya vaig experimentar el que era no tenir absolutament res”.
“Jo, que em conec tots els menjadors socials i, en definitiva, els llocs que visites per sobreviure quan no et queda una altra opció, gràcies a aquest pis soc una persona autònoma. Perdre’l és renunciar a absolutament tot el que he construït durant els últims anys, especialment si el que m’espera és tornar al carrer”, afegeix.
“Tinc un treball perquè tinc sostre; això em permet viure mitjanament normal. Tot això s’acabarà si em quedo al carrer”
Respecte a la convivència amb els veïns, assegura que és quelcom que sempre és complicat. En declaracions als mitjans, el veïnat de la zona va assenyalar als inquilins del carrer Burgos 26 com els causants de gran part de la brutícia i inseguretat del barri. “Pregunteu a les botigues quants robatoris i quantes baralles han causat”, va declarar una veïna a 3Cat.
La Nàdia ho nega. “Si algú ha robat mai a la gent del barri, no hem estat nosaltres. No és veritat. Com som ocupes som ciutadans de tercera i, en conseqüència, un col·lectiu idoni per culpar de tot el que passa”, afirma afligida.
En ser preguntada sobre la cerca d’alternatives, explica que “sempre ha mirat d’altres opcions”. “No he parat mai de buscar en tots els anys que porto aquí, però és impossible. El màxim que puc gastar mensualment són 500 euros, i amb això no em puc permetre gairebé ni una habitació, molt menys un pis, que poques vegades baixen dels 900 euros”, afirma.
“Vull que quedi clar que no demano quedar-me per sempre, perquè jo aquí estic sobrevivint, demano que m’ofereixin alternatives per viure com una persona”, afirma amb l’emoció a flor de pell.
Finalment, el matí del passat dimarts 22 d’octubre, mitja dotzena de furgonetes de la Guàrdia Urbana van envoltar l’edifici i van escortar fins a l’exterior de la finca als residents, que van amuntegar les seves pertinences en carretons de supermercat.
A un costat de la cinta policial, desenes de curiosos i curioses s’apleguen per observar la seqüència de fets. Entre el murmuri, comentaris de tota mena. Una parella debat sobre l’ètica d’ocupar un immoble. “Què has de fer si no tens alternativa? No dormiràs al carrer!”, pregunta ella. “Que treballin, com fem tots”, li rebat ell.
Mentrestant, uns operaris instal·len alarmes de seguretat al recinte i tapien les que, hora i escaig abans, eren les llars dels vint-i-tres veïns i veïnes. A l’altra banda, abraçades i petons que intenten reconfortar entre membres dels sindicats i els inquilins del carrer Burgos 26, que conversen amb els agents d’Emergències Socials presents a l’àrea. Davant d’ells, l’abisme d’incògnites en el que s’ha convertit el futur.
Resposta de l’Ajuntament als mitjans
L’Ajuntament de Barcelona assegura que la finca està en molt mal estat. De fet, arran d’una inspecció que el districte va fer a l’abril, es va poder constatar que no compleix amb les condicions d’habitabilitat mínimes i els Bombers també van assenyalar que el risc d’incendi és molt alt. Per tot plegat, es va obrir un expedient d’infrahabitatge i fonts del districte també detallen que s’ha rebut l’autorització judicial per desallotjar l’edifici. Asseguren, a més a més, que també s’havien detectat actes delictius i dinàmiques problemàtiques amb algunes persones que ocupaven l’espai.
El districte també detalla que els Serveis Socials estan fent seguiment de les persones amb perfil de vulnerabilitat i han estat treballant, cas per cas, per trobar alternatives d’habitatge. A alguns d’ells, segons declaracions veïnals, se’ls ha ofert una pensió on poden quedar-se fins al 5 de novembre. També precisa que, gràcies a aquest seguiment, les famílies amb menors ja han estat reallotjades.
