Per Rubén Cruz
Presentem ara una nova secció, dedicada a informar de les notícies d’interès sobre la memòria històrica dels barris de la Marina.
Als peus de les muntanyes s’acumulen pedres de tartera.
La de Montjuïc no és una muntanya granítica ni gaire elevada, sinó més bé rabassuda i porosa de calç, i els còdols que en cauen i rodolen són petits i lleugers. Per treure’n grans blocs s’hi van fer pedreres.
Montjuïc és com un bolet, que brolla del terra connectat pels arrels amb sis bolets més, formant un cercle de set turons. De no gaire altura, i de pedra blana com la tosca de les dents.
Els talaiòtics balears acompanyaven l’exèrcit mercenari d’Anníbal i el seu seguici de més de trenta elefants cap a Roma. Tots van vorejar Montjuïc per la carretera de la Bordeta. Abans d’entrar a la ciutat romana de Barcino pel portal de Sant Antoni, l’expedició cartaginesa va acampar al pla, i sort van tenir els foners baleàrics de la pedrera de Satàlia, on trobaren rocs per posar-se a la faixa i llançar amb fona, per entrenar-s’hi. No van assaltar cap muralla ni passar a sang i foc cap ciutat al peu de Montjuïc,senzillament perquè els cartaginesos es van avançar dos segles a la fundació de la colònia romana de Barcino. En record tenim al Poble-Sec un carrer dedicat a Anníbal i un altre al peu del turó del Carmel dedicat al seu pare, Amílcar, camí dels Pirineus.
Algun dia explicaré qui eren els talaiòtics, si m’ho demaneu. Ara, només recordar “que no hay que llegar primero, sinó que saber llegar”, els sons de la ranxera “El rei” que va popularitzar la Maria Dolores Pradera, i tot seguit llençar una pedra foguera ben esmolada a la vora del mar, com un amor enyorat que les onades poliran, de la nova havanera d’en Tomeu Penya.
Amb pedra tosca hi hem fet un castell mil·lenari anat a menys, alguna borda de pastor ja reciclada i algun enginy per desguassar l’estany de Port, d’aigües estantisses, pedres que l’ampliació del port ens va arrabassar juntament amb la platja.
Amb pocs rocs a la faixa, les gents d’aquests trossos han aconseguit petites victòries sobre el gegant Oblit.
A la Marina som Viquis i alguns també són Rocs. Però hem fet viquis i volem enllestir-ne.
Us deixo amb el Julen cantant-nos a ritme de rumba catalana.
