Que potser vivim a un cul de sac de Barcelona?

Sóc el Vicente Masip, veí del barri d’Eduard Aunós.

Visc a una maçana d’habitatges acabats de entregar si fa no fa quatre anys i, cada matí, quan surto al carrer per anar a la compra o a agafar  l’autobús al Passeig de la Zona Franca, no me’n sé avenir de l’abandó que podem observar veïns i vianants.

Els elements que urbanitzen la nostres vides a una ciutat i que tant havien atret la nostra atenció per fer-nos venir a viure-hi, deixats de la mà de Déu.

Plantes de jardineria malmeses o mortes per manca de cura, cagallons de gossos que ningú no recull del terra, bancs de fusta arrencats i encara mai no reposats, bancs de formigó empastifats de gargots, brutícia al carrer Pontils en el tram comprés entre Motors i Ulldecona.

Potser a causa de les obres que envolten la nostra illa de cases encara no és l’hora que els jardiners tinguin cura de les plantes (regades amb un sistema de reg de degoteig) i arrenquin les males herbes del terra, que els vianants respectin la higiene i el mobiliari comuns del barri, i que els escombraires passin amb les seves eines a fer el net que tant convé.

Em sap greu l’estat de tot plegat, i penso que no hauria de passar si volem dignificar la vida als barris de nova construcció, que bé ens ho mereixem: els uns perquè comencen una vida nova, i els altres perquè hem patit condicions dolentes de vida durant massa temps.

Per això he demanat la regidora del Districte, la senyora Esther Pérez, que consideri la situació com és i rebi aquest denúncia amb la mateixa bona voluntat que jo hi poso en explicar-la públicament.

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.