Text: Esther Pardo
Aquest any que entra, tant rodó, tant rodó.. l’haurem de dir com els anglòfons: vint-vint i serà gairebé com si féssim dos petons. Doncs ben bé podria ser l’any de l’esperança. També és cert que esperar massa ens pot portar a la frustració si no aconseguim el que desitgem. És per això que serà millor, sempre, esperar coses per als demés.
Serà l’any d’esperar que canviïn les coses però fent l’esforç que costa aconseguir-ho. Si esperem tenir salut haurem de mirar el que mengem i els hàbits que tenim. Si esperem feina, l’haurem de buscar i treballar per aconseguir-la. Si esperem una mica de sort, pot ser que ja la tinguem i no ens n’adonem.
També podem tenir esperança en la humanitat, en què canviïn les coses i el món no se’n vagi a fer punyetes. Per no frustrar-nos si no obtenim el resultat desitjat, podem posar-nos a fer feina a casa, al barri; no cal més lluny. Sempre és millor anar del local al global o “ si vols que el món canviï, comença per canviar tu” – Si tu et mous, tot al teu voltant es mourà.
Podem tenir esperança en què aquest any, els polítics no ens faran anar a votar una altra vegada, però si no hi ha més remei, ho haurem de fer de nou, sense frustració, els incapaços hauran estat ells i no tu; i procurant tenir l’esperança que el vot servirà per alguna cosa.
Esperança en un any, com en qualsevol altre, al que li entreguem les il·lusions no acomplertes l’any anterior del que arrosseguem les frustracions del no aconseguit.
Com diem a casa “ Carpe diem”, aprofita el moment. I cada dia encetem un dia nou i el degustem amb el que té de dolç o d’amarg. I al vespre, el tanquem a l’espera d’un de nou.
Nou any- Nova Esperança