Alejandro Flores
L’Espai Jove de La Bàscula estrena una exposició fotogràfica que tracta sobre l’alopècia femenina (pèrdua de cabell) de la mà de la fotògrafa Irene Vilà. Les fotografies, que s’exposen en el marc del projecte ‘Mostres Artístiques a La Bàscula’ (MAB), pretenen desemmascarar el tabú de l’alopècia en les dones, que són “les que pateixen més les conseqüències emocionals de perdre el cabell”, tot i que afecta per igual a homes i a dones. L’exposició estarà a La Bàscula des del 6 d’abril fins al 31 de maig, i serà el tret de sortida a un projecte que exhibeix les tres mostres artístiques guanyadores de l’edició d’enguany de la MAB.
Irene Vilà és una de les guanyadores, fotògrafa i periodista, ha retratat l’alopècia femenina a través de les històries de tres protagonistes: la Júlia Moreno, la Paula Blanco i la Júlia Vincent. Quan va començar el grau en periodisme tenia clar que li agradava explicar històries, i amb la fotografia es va adonar que era “més fàcil aprofundir en els temes que tractava”. Vilà explica que quan va entrar a la universitat a cursar la carrera, va conèixer la Júlia Moreno, una de les protagonistes del reportatge. “Portava un pelazo, i en qüestió de dues setmanes es va quedar calba. Tothom xerrava i comentava que la Júlia estava malalta”, explica.
A partir d’aquí, comença tot un procés de bany de realitat per a les persones més pròximes a la Júlia, ja que no sabien que una dona podia ser calba. “En un home ho veia una cosa normal i no em preguntava ni em qüestionava res. Em vaig adonar que, fruit de la meva ignorància, li estava fent més complicat l’acceptació de l’alopècia”, indica. Per aquesta raó, i coincidint amb què estava cursant un postgrau de fotoperiodisme, la Irene va decidir dedicar el seu treball final a l’exercici de visibilitzar l’alopècia femenina, tant per ajudar les dones que la pateixen com per les que no.
El procés per dur a terme un reportatge on es tracta una temàtica tabú és complex i requereix de sensibilitat. El període d’acceptació de la pèrdua de cabell pot arribar a ser molt llarg, i Vilà explica que una de les protagonistes va estar amb perruca molts anys i no va dir a ningú que era calba. “Al principi ni fas fotografies, quedes amb elles a prendre un cafè, a sopar, i poc a poc comences a fer-les. És un procés llarg però també molt maco”, recorda la Irene, que va haver d’establir un vincle de confiança abans d’emprendre el reportatge fotogràfic.
La fotògrafa valora que el treball periodístic es pugui mostrar a través de canals alternatius als mitjans de comunicació convencionals. Arribar a l’exposició, sense pressa, veure les imatges i reflexionar, sense la immediatesa que requereix un programa de televisió, per exemple. “Amb aquests temes, més que arribar súper lluny el que busques és que la gent pensi i es generi preguntes. Si una persona aconsegueix això, ja és una victòria”, comenta la Irene, que valora positivament exposar en un entorn jove que té la capacitat “de construir-nos, aprendre i canviar idees”.
L’exposició es podrà veure durant el mes d’abril i tot el mes de maig a l’Espai Jove de La Bàscula. A partir del juny, s’exposarà un projecte multidisciplinari del col·lectiu Serpens Terrestrorum fins al juliol i, finalment, una mostra de fotografia analògica de Laura Rubio, que té un taller al polígon de la Zona Franca i retrata el seu entorn industrial i natural, visitable els mesos d’octubre i novembre.
