Víctor Recacha
“El dia 1 va morir la meva mare al migdia”. La María Madrona, veïna de La Marina, va perdre la seva mare a principis d’abril.
Ningú li va fer mai un test de Covid. Tot el contrari: la residència Font Florida va dedicar molts esforços a intentar convèncer la filla que es tractava del “desenllaç final” de l’Alzheimer. Però Madrona es va trobar la seva mare amb una greu insuficiència respiratòria, i finalment un metge, que “no es va ni apropar a la meva mare”, va corroborar en veure-la que “és un Covid com una casa de gran”. “S’estava ofegant. [El doctor] em va dir que no tenia volta enrere. Va dir que estava sofrint molt. Li va posar una bomba medicalitzada per ajudar-la a morir”.
Dues setmanes més tard, Madrona va ser ingressada a l’hospital per coronavirus. “Sóc el PCR amb cames de la meva mare”.
La familiar assegura que, en alguns casos, a la residència “no van deixar derivar” els avis a l’hospital. Ella ho va demanar. Tot i que no l’hi van negar, sí que es va sentir manipulada: “Em van pressionar perquè no me l’emportés. Em van dir que moriria al passadís de l’hospital sola, sense que la pogués agafar de la mà”. Motiu pel qual va decidir quedar-se al centre.
A Font Florida, els familiars afirmen que han mort més de 30 residents d’un total de 88 places durant la crisi sanitària.
Però la mare de Madrona és una de les més de 4.000 persones que han mort als centres de gent gran de Catalunya. “Sabem que són moltíssims més”, diu Maria José Carcelén, portaveu de la plataforma de familiars afectats 5+1.
L’entitat ha presentat una denúncia a la Fiscalia de Barcelona per investigar els delictes d’“homicidi imprudent, denegació d’auxili i omissió del dret de socors”. Primer l’acusació afectava a 11 geriàtrics de la Generalitat, però s’ha ampliat a 30 residències, on l’associació alerta que s’ha denegat la derivació a l’hospital —el que volen descobrir amb la investigació és qui hauria donat l’ordre—. En altres casos, parlen de desnutrició i deshidratació un cop els avis arribaven a l’hospital.
La Coordinadora de Residències 5+1 ha presentat una proposta de resolució al Parlament “per garantir una atenció digna i que a la pròxima onada de coronavirus no passi el mateix que ara”. Exigeixen un pla de xoc per dotar els geriàtrics dels recursos necessaris.
Els afectats van reclamar-ho en una manifestació el 16 de juny a la Plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat. El president Quim Torra els hi va rebre. “Li vam entregar la proposta, li vam explicar el que havia passat”, diu Carcelén. Des de la plataforma, li van demanar que donés suport a la resolució perquè s’aprovés al Parlament. La resposta del president? “Que s’ho mirarien, que no tinguéssim el menor dubte que la seva preocupació era la gent gran”.
Però de moment, en plena batalla legislativa i judicial, la portaveu es mostra “preocupada per si deixem morir una part de la societat com si fossin animals”.
Carcelén és familiar d’una persona usuària d’un altre centre de gent gran del districte, el Vidal Aunòs. És també de titularitat pública, i després de ser escenari de més de 27 morts, el Govern va intervenir-lo per retirar-li la gestió a l’empresa Eulen. També té obert un expedient sancionador per part de la Generalitat per la gestió durant la pandèmia, i en paral·lel, dos cuidadors van ser detinguts investigats per maltractaments i abusos sexuals a una resident.
En el cas de Font Florida, qui s’encarrega de la gestió és el grup Mutuam. Una empresa que els familiars acusen d’enriquir-se i no invertir prou en el benestar de les persones. Segons Crónica Global, el proveïdor està en mans d’exdirigents de Convergència i Unió i ha rebut 104 milions d’euros públics en factures del Govern entre 2012 i 2017.
Madrona opina que “és molt preocupant que estigui en mans privades una cosa que és pública. Allò públic ha de ser públic. Salut ha de ser qui gestioni aquestes residències”. En cas contrari, pensa que les conseqüències en les vides dels residents són molt greus: “Maltractament és com actues i també el que no fas, perquè és molt fàcil mofar-se d’algú. És un tracte indigne”. Així descriu el dia a dia a la residència on va perdre la mare. Una realitat que confirma amb tristesa una altra familiar consultada.
Mentrestant, Madrona assegura que hi ha por a queixar-se per les possibles “represàlies” que podrien patir els avis. “Perquè el tracte no era el millor ni moltíssim menys”, recorda del temps que hi va passar la seva mare. L’única solució que hi troba és organitzar-se: “Un per un, la residència pot amb tothom. Si ens manifestem tots, les coses canviaran”.
La pandèmia de coronavirus ha estat un cop fort a tot el món. Hi ha confirmat aproximadament mig milió de morts i més de 10 milions de casos al planeta. I la crisi no ha acabat. Segueix costant milers de vides cada dia, en especial a regions on ara és hivern, com Sudamèrica. I la previsió dels experts és que als llocs on l’expansió del virus s’ha frenat de la mà de l’estiu, hi hagi un probable rebrot a la tardor, si no abans.
Fent balanç del que ha passat fins ara, un dels fets més surrealistes és que, a Europa, la majoria de morts amb la Covid no ha estat als hospitals. Perquè, segons l’Organització Mundial de la Salut, més de la meitat ha estat a les residències. I a Espanya, és una dinàmica que està adoptant una força encara més cruel. Perquè en aquesta pandèmia, els centres de gent gran espanyols són l’escenari de set de cada deu de les morts que provoca aquesta malaltia que encara està lluny de marxar.
