Les festes nadalenques i les rebaixes posteriors marquen un període de gran consum, tant d’aliments com de tota mena de productes. La Marina és un barri amb molts comerços locals i de proximitat, alhora que també amb la gran competència del proper centre comercial Gran Via 2 i del comerç electrònic, que deixa el de proximitat en una situació encara de més desavantatge. Així doncs, volem acostar-nos a la realitat del nostre petit comerç de barri a La Marina.
Tot i la crisi econòmica que va afectar molts comerços al 2008, el barri va aconseguir recuperar-se. Actualment les dades que presenta La Marina són positives. De fet en 2018 el 87,43% dels locals de l’eix comercial de La Marina estan en funcionament, el que suposa un total de 440 locals en actiu. A més, d’aquests locals, només un 4,55% són establiments de cadenes comercials grans, del tipus Mercadona, Forns de pa 365…
La gran majoria dels locals que hi ha a La Marina són comerços personals o familiars. Tot i aquestes dades positives, la presidenta de l’Associació de Comerciants, Mei Márquez, adverteix que no hi ha una regeneració comercial, és a dir, que els locals que tanquen, normalment per jubilació dels propietaris, no són reemplaçats per un nou comerç i acaben perdent-se.
Un altre apunt del comerç de La Marina és que està molt concentrat en una zona. Barris més allunyats del centre, com ara Can Clos o el Polvorí entre altres, no tenen prou locals.
Les grans superfícies, sigui el Gran Via o els supermercats, han representat un altre gran repte pel petit comerç, sobretot en el mercat del tèxtil. L’oferta de roba a La Marina és reduïda perquè és difícil competir amb aquests gegants. “La gent va al Gran Via per passejar tota la tarda i per comprar-hi” afirma Maria, propietària de Mavi Moda. És difícil canviar els hàbits de la gent, però també competir en preus, “he de posar les rebaixes com un mes abans, si no és impossible competir-hi”, explica la Maria.
I a més de les grans superfícies en els darrers anys, al petit comerç li ha sortit un altre gran competidor, el comerç en línia. Aquesta opció ofereix la comoditat de comprar les 24 hores del dia des de casa i, segons afirma la Mei, és una opció com més va més escollida, sobretot pel públic jove. Justament aquest col·lectiu és el que preocupa més als comerciants, perquè els joves signifiquen el futur del comerç de proximitat i tanmateix són els que menys ús en fan.
Els hàbits de compra han canviat, afirma l’Ángel, propietari de la carnisseria Ángel-El racó de l’hamburguesa: “Ara la gent té menys temps, per exemple es compra molt més menjar preparat, nosaltres ens hem hagut d’adaptar habilitant un WhatsApp per agafar comandes” ens explica.
I al canvi d’hàbits cal afegir la baixada general del poder adquisitiu i un canvi en la distribució de les despeses. Tots tres factors s’han fet notar sobretot durant aquestes festes de Nadal, ja que els veïns han gastat menys diners que la campanya de l’any anterior, asseguren els comerciants de La Marina.
Aquestes dinàmiques, tant canviants, i l’arribada de nous serveis i inversors en la zona de nova construcció a tocar del barri de La Marina del Prat Vermell i la Fira de Barcelona, han empès l’Associació de Comerciants a buscar maneres de promoure i fer visible el petit comerç, encara amb més força si ben convé.
Així han organitzat un sèrie d’activitats com ara la Fira de Comerciants, La Fira de Nadal, Gòspel al carrer, Òpera als comerços, La Ruta de la Tapa. Els comerços associats valoren molt positivament totes les iniciatives que ajuden a mostrar els valors propis del comerç de proximitat.
Tot i això, la Mei, presidenta de l’Associació, creu necessària una actuació reguladora del comerç per part de les institucions catalanes i nacionals que impedeixi sobretot la capacitat que tenen les grans empreses i el comerç en línia de deslocalitzar les operacions i d’evitar pagar els impostos que hi pertoquen. “Un cop superat aquest mal costum, podrem competir en qualitat del producte i en tracte al client, i… a veure qui guanya aleshores!“, explica en to desafiant.
L’Associació de Comerciants vol presentar els comerciants com els veïns de la planta zero del barri. “Ens fan encàrrecs, ens deixem missatges, ens demanem de fer el boca-orella per a tantes iniciatives…”, ens il·lustra la Mei,i acaba dient: “Ara tanqueu els ulls i imagineu el barri sense comerços a peu de carrer…. “ Això!
Sondeig d’opinió: La relació dels veïns amb el comerç local
- Veïns i veïnes que van al Mercadona o altres grans superfícies per la comoditat i rapidesa que suposa.
- Els que compren el menjar en comerços de proximitat però la roba i coses de casa a les grans superfícies per la falta d’oferta al barri.
- Aquells que compren a les grans superfícies pels preus més competitius que ofereixen.
- Veïns i veïnes que fan ús del comerç local conscients dels beneficis que ofereixen, com el tracte o la seguretat.
- Els que compren només productes concrets en botigues de comerç local.
Un dissabte al mercat de La Marina
Avui s’ha aixecat un dia rúfol: està ennuvolat, fa fred i sembla que vol ploure, però això no sembla aturar als veïns de La Marina de fer la seva tradicional compra de dissabte. Són les 9 del matí i fem camí cap al mercat. Pels carrers molta gent porta carros i bosses que els més matinadors ja han omplert i tornen cap a casa. I és que anar al mercat un dissabte, per alguns, és un ritual de rigorós compliment.
Entrem al mercat, som-hi! Encara no hi ha massa gent i no s’ha de fer gaire cua, cosa que una veïna aprofita per fer la comanda tranquil·lament mentre es posa al dia amb la carnissera. El soroll de tisores tallant car i peix i els ganivets picant fusta ressona en l’aire mig sufocat pel de les converses, sorolls metàl·lics que com més gent s’acosta al mercat més s’esmorteeixen fins a desaparèixer cap a les 10 o quarts d’onze.
La peixatera, i la carnissera, i la dependenta dels congelats… entre més, van saludant a tots els que se’ls hi apropen, un “Hola Juan”, un “¡Què tal, maca!”… i mentre prepara les comandes aprofita per bromejar amb els clients. El tarannà del mercat és així, tranquil i encalmat. La cafeteria es va omplint, arriba un grup de dones grans i s’asseuen a fer un cafè i a petar la xerrada abans de fer la compra. Anar al mercat és una forma de passar el matí i connectar amb els veïns amb un “Com va tot?” al que segueix un “Vamos tirando”.
L’estada són uns deu minuts per parada, cosa del tot impensable entre el jovent acostumat al ritual del supermercat que, després d’haver passat i repassat amunt i avall els passadissos sense intercanviar mot amb gairebé ningú, reserva els 10 minuts finals per pagar a la cua de caixa. Aquí el tracte i la filosofia són completament diferents i el client demana el producte al seu gust: “que vols els filets més fins o gruixuts?”, “el coll com el vols?”.
Un grup de quatre adolescents, que destaquen per la diferència d’edat amb la resta d’usuaris del mercat, semblen confoses a l’hora de buscar una parada on comprar hamburgueses de vedella. Estan fent un treball pel col·legi i és probablement un dels primers cops que entren soles a un mercat per comprar-hi alguna cosa. I és que aquesta tradició, sagrada per uns i en risc de perdre’s per altres, es manté encara molt viva si més no a La Marina. I que duri…
