Text: Ricard Peña, Fotografia: Josep Vicens i Agustí Forteza
Era una tarda sense núvols, totalment estival. La plaça Josep Puig i Cadafalch, acollint l’ombra de l’edifici número 7 de la Fira de Barcelona, va recollir la XXX Nit de les Havaneres amb el Palau Nacional presidint la cima de les escales.
Cap a les 8:30 de la tarda, el grup Pescadors de l’Escala va començar a cantar les cançons típiques d’aquest gènere originari de finals de segle XIX, on els pescadors cantaven als amors perduts de la colònia espanyola de Cuba i les noies cantaven sobre l’enyorança dels nois que marxaven a fer el servei militar durant sis llargs anys. Clàssics com “La Paloma” o “María La Portuguesa” van commoure als més de 600 espectadors que escoltaven sentats davant del petit escenari decorat amb motius mariners.
Isabel Valiente López, presidenta de l’Agrupació d’Artistes de la Marina-Montjuïc, assegura que cada vegada hi ha més moviment dins les associacions relacionades amb les havaneres, si bé el públic objectiu es molt reduit. Parla de com es molt difícil transmetre als joves els sentiments i la passió per una música tan allunyada de la seva realitat.
La tarda es va convertir en nit i la processió de guitarres, veus i acordions va continuar amb els grups de Folk Montjuïc i Havaneres Montjuïc amb la conducció del mestre de ceremònies Jordi Callao. Les agrupacions del barri van rebre a la foscor amb himnes com “Lola la Tabernera” o el reconegut “El dulce encanto de las portuguesas”.
A poc metres de l’escenari donant l’esquena a l’espectacle musical, molts joves i turistes esperen les llums de la font de Montjuïc a les 9 de la nit. Les entonades cap a la dona estimada no suposen un motiu suficient per a apartar les mirades dels telèfons o dels oportuns venedors de cervesa i aigua que deambulen entre la multitud.
Per la seva part, la consellera de La Marina pel Districte de Sants-Montjuïc, Esther Pérez, va destacar la relació del barri amb el seu passat de platja i pescadors, espai on les havaneres es van desenvolupar. “Cada cop costa més de recordar aquest lligam perquè el port ens fa oblidar molt el que teníem, per això s’agraeix moltíssim als grups i la gent del barri que continua amb aquesta recuperació de la memòria històrica”
Cap a les nou i mitja, quatre joves aprofiten l’expectació de la font per a fer una demostració de break-dance. El soroll dels ritmes llatins i els aplaudiments del públic improvisat trenquen l’esperit de l’úl Pot sertim concert de la nit., la mateixa Barcelona ja no sap on guardar la tradició de les havaneres davant la novetat i el turisme, deixant l’olor de ron cremat com l’únic testimoni d’una tradició que sembla no trobar lloc a dia d’avui, però malgrat tot les havaneres de Montjuïc segueixen lluitant per no perdre aquesta tradició amb trenta anys d’història.
