Julio Baños i Soria (Can Tunis, Barcelona, 1935) és un ciutadà barceloní de sempre que s’ha bregat a les lluites veïnals i en el compromís sindicalista. Ha estat víctima de les expropiacions de l’Estat, les quals el van obligar a instal·lar-se al barri de la Marina, i fins i tot ha hagut de conèixer en primer persona l’emigració per millorar la seva qualitat de vida. Després de treballar com a tècnic de control de qualitat, va centrar la seva vida en el món de l’escriptura. Actualment també participa a la Fundació Paco Candel com a tresorer de l’entitat i des de 1992, treballa a l’Arxiu Històric de la Marina per recuperar la història del barri.
Aquesta afició per escriure ja et venia de jove?
Sempre he tingut en ment allò que diuen que a la vida has de fer tres coses: tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. No és que fos un apassionat de la literatura, però sí que escriure un llibre era un dels meus objectius a la vida que havia d’acomplir.
Quins són els temes que t’han portat a agafar paper i ploma per començar a escriure?
Sóc un amant de la prehistòria. Per això, la primera obra, Prehistòria i Filatèlia, el vaig dedicar als inicis de l’ésser humà, quan l’home començava a caminar. Tot i així, molts dels meus llibres fan referència als orígens i la història local de Can Tunis perquè és una forma de deixar constància de tots els detalls del passat del meu barri, que estimo molt. Un altre dels temes que sempre he tingut al cap han estat els paisatges, aquelles masies espectaculars o aquells pescadors que estaven tot un dia treballant a la platja, però que van acabar desapareixent per la construcció del Port de Barcelona o per la desviació del riu Llobregat.
Obres com aquestes poden donar a conèixer el veritable passat d’un barri com Can Tunis?
Moltes persones associen Can Tunis com el mercat de la droga. Altres amb ganes de difamar afirmen que era un barri de barraques on la gent vivia com a porcs. Avui puc dir que tot això és mentida perquè Can Tunis amaga un passat gloriós. Comptava amb un hipòdrom, una sucursal de la cooperativa Flor de maig o un ateneu popular, entre altres. Per això, és important que persones que vam viure la vida quotidiana de Can Tunis ho expliquem.
També has col·laborat en una de les obres de Francesc Candel, Donde la ciudad cambia su nombre.
El Paco Candel era molt amic meu i teníem molt bona relació perquè el coneixia des que era jovenet, quan venia a casa meva a treballar amb el meu germà. Per això, en l’última edició del seu llibre em va demanar si podia fer el pròleg. En ell, havia de contrastar l’època actual amb la forma en què vivíem quan ell va escriure per primer cop el seu llibre, Donde la ciudad cambia su nombre.
Què va significar per tu que un escriptor com Francesc Candel et demanés escriure el pròleg del seu llibre?
Va ser un gran honor perquè mai m’hagués imaginat que un autor de la talla del Candel demanés a un principiant com jo fer aquesta feina.
A part d’escriure, també has participat en altres iniciatives com el Centre de Documentació Històric Montjuïc-la Marina. Com vas començar en aquest projecte?
En el moment en què s’inaugurava la casa del rellotge, un grup de voluntaris del barri de Sants es va entusiasmar per començar l’arxiu històric de Sants. Des de la Marina també vam pensar que seria un bona idea tenir un arxiu històric per preservar els detalls del passat més importants d’aquí, del nostre barri. Ens vam posar en contacte amb un voluntari encarregat de portar la documentació i fotografia del centre excursionista, secció de Sants, perquè ens ajudés a començar aquesta nova iniciativa. Posteriorment, la Casa del Rellotge ens va cedir un espai i hem aconseguit recopilar a dia d’avui més de 8.600 fotografies i documents.
Quina ha estat la teva experiència al treballar a la Fundació Paco Candel?
Quan vaig entrar, haig de confessar que em vaig sentir un tant fora de lloc ja que estava envoltat de grans personatges del panorama cultural català com la periodista Mònica Tarribas, l’expresident Jordi Pujol, el sociòleg Salvador Cardús o el pintor Joan-Pere Viladecans, entre altres. Però em vaig endur una grata sorpresa ja que tot i que jo només sóc un escriptor aficionat, em van acollir com un més.
Durant aquesta anys, has format part de diverses mobilitzacions per a la millora del barri. Per què creus que és tan important aquests moviments socials?
El meu pensament és que la vida la de viure tothom dignament perquè el món no és de quatre, sinó de totes les persones. Aquesta és la mateixa situació que es dóna amb els barris perquè un d’obrer ha de tenir els mateixos drets que un barri alt de Barcelona. Per aconseguir aquestes igualtats, la lluita comença aquí, amb les petites reivindicacions dels grups veïnals.
