La música i la poesia són dues de les expressions artístiques més antigues i, sovint, també de les més ben avingudes. Quan es troben, donen lloc a un llenguatge compartit que acompanya, emociona i crea comunitat.
El passat dilluns 22 de desembre, la Biblioteca Francesc Candel va esdevenir un d’aquests espais de trobada gràcies al recital que van oferir el poeta Josep Maria Pérez i el guitarrista i cantant Gabriel Vallone, tots dos veïns de la Marina. La Sala Polivalent es va omplir d’un públic atent i proper, disposat a deixar-se portar per una tarda de paraules i melodies.
No va ser un recital distant ni solemne. Entre poema i cançó, alguns assistents es van animar a llegir versos propis o a compartir fragments que els havien marcat, generant un clima de complicitat que va ser recompensat amb aplaudiments espontanis.
Pérez va estructurar la seva intervenció en diversos blocs temàtics, passant de la infantesa als prejudicis socials, del pas del temps a la discriminació. Un dels moments més intensos va arribar quan, en Josep, membre de la comunitat LGTBIQ+ del barri present al públic, va recitar un poema contra l’homofòbia que va ressonar amb força a la sala, provocant un silenci carregat d’emoció abans de l’aplaudiment col·lectiu.
Vallone va posar-hi la banda sonora amb una selecció de cançons que, entre la sensibilitat i la proximitat, van anar cosint el recital. La seva guitarra i la seva veu van dialogar amb els poemes, reforçant-ne el to i creant un fil narratiu que mantenia el públic connectat.
No era la primera vegada que aquest tàndem actuava plegat —ja ho han fet en actes com l’encesa de llums del Port de Barcelona—, però la Biblioteca Francesc Candel va oferir un marc íntim que va fer l’experiència especialment propera. Una tarda en què la poesia i la música no només es van escoltar, sinó que es van compartir.
