Durant els darrers mesos, les notícies sobre habitatge han copsat els titulars i programes dels principals informatius del país. A Barcelona, es van celebrar dues manifestacions, el 23 de novembre i el 5 d’abril sota el lema “S’ha acabat” per protestar contra el preu i el negoci especulatiu de l’habitatge.
A la Marina del Prat Vermell, nombroses escales de veïns s’han fet escoltar en les seves denúncies d’una situació que els ha mantingut sense aigua calenta ni calefacció durant anys, mentre pagaven unes factures desorbitades de les quals no podien fugir. Per altra banda, el procediment d’entrega de vint–i–quatre habitatges protegits de l’edifici París el passat mes de gener, lliurats per ordre d’arribada en una convocatòria publicada amb tan sols un dia d’antelació, va enfurismar a gran part del veïnat del barri, amb un elevat nombre de persones i joves inscrites en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial, amb anys esperant a la cua per accedir a una llar pròpia.
I com aquests, milers de casos i experiències arreu de la ciutat. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat diverses sessions de debat territorial als deu districtes de la capital catalana durant els mesos de març i abril.
Aquestes trobades són espais de promoció del debat ciutadà, combinant la diagnosi dels agents d’habitatge amb les necessitats reals del veïnat, acompanyant, alhora, la redacció del nou Pla d’Habitatge 2026 – 2033.
Segons l’Observatori Metropolità d’Habitatge un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada
La sessió de Sants – Montjuïc es va celebrar el dimarts 8 d’abril al Centre Cívic Cotxeres de Sants. Un dels punts principals de la dinàmica van ser els debats en grup, dels quals van sorgir una sèrie de propostes que permeten conèixer de primera mà les preocupacions dels conciutadans.
La majoria dels suggeriments recollits al web de Decidim Barcelona plantejaven, en certa manera, una reforma estructural del model de l’habitatge, del sistema administratiu i, en si, del seu mercat.
El lloguer de temporada va ser assenyalat com uns dels principals problemes. En aquest sentit, a l’acta apareixen fins a quatre propostes relacionades amb regular, prohibir o limitar estrictament aquest model d’habitatge.
Una preocupació que no sembla ser infundada, donat que segons un informe de l’Observatori Metropolità d’Habitatge (OMH), un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada, agafant de mostra portals immobiliaris de gran renom com ara Habitaclia o Idealista. Més concretament, d’acord amb dades extretes de l’anàlisi, el 50,4% del total dels anuncis publicats en aquestes webs el darrer trimestre del 2024 feien referència a aquesta tipologia de lloguers.
A més a més, tot i que la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona informa que només representen el 2,68% del parc de lloguers disponibles a la ciutat, el cas és que la seva presència ha crescut exponencialment, passant de 3.900 contractes d’aquesta mena l’any 2023 als 18.406 a finals de 2024 (cinc vegades més), segons dades facilitades per TV3.
Potser per aquests motius una de les propostes recollides era una breu, però clara, “tornar a la figura dels lloguers indefinits”.
La complicada situació de l’accés de l’habitatge ve condicionada, en gran manera, per la delicada situació econòmica de molts particulars i famílies barcelonines, que xoca frontalment amb l’elevat preu de l’habitatge, amb els lloguers amb un preu de mitjana superior als 1.100 €.
Segons l’últim informe anual de salaris de l’Ajuntament, elaborat el 2023, de mitjana, un barceloní percep un sou de 35.402 € bruts/any. Una xifra que, dividit en 14 pagues, deixa una suculenta quantitat de 2.528 € bruts/mes. Evidentment, un terme mitjà implica que hi haurà gent cobrant per sobre, i altres que ho estaran fent per sota d’aquest valor. Si es desgrana per districtes, es pot apreciar que els salaris anuals a Sarrià – Sant Gervasi (56.885 €) dupliquen els de districtes com Nou Barris (26.125 €), Ciutat Vella (26.634 €) o Sants – Montjuïc (30.983 €).
El veïnat va expressar la necessitat d’ajustar els preus del lloguer al seu poder adquisitiu, cenyint-lo, per exemple, al 30% del Salari Mínim Interprofessional o del salari mitjà de la ciutat.
Una precarietat palesa i sentida pel veïnat, que va expressar durant la sessió la necessitat d’ajustar els preus del lloguer al seu poder adquisitiu, amb mesures com ara cenyir-los al 30% del Salari Mínim Interprofessional o del salari mitjà de la ciutat.
Dins aquesta inestabilitat, hi ha col·lectius encara més desfavorits. Alguns dels suggeriments van precisament en direcció a facilitar la incorporació d’aquests grups (joves, famílies monoparentals, famílies d’origen divers, gent gran i persones amb diversitat funcional) al mercat immobiliari.
Els temps convulsos porten a reinventar-se, i en aquest cas les fórmules de les cooperatives i de l’habitatge protegit, en creixement a pols com La Sagrera, Glòries i, especialment, a la Marina del Prat Vermell, van ser molt presents durant el debat. De fet, es va sol·licitar en més d’una ocasió donar prioritat als joves i a la gent gran a l’hora d’accedir a l’habitatge públic, bé sigui en règim de lloguer o de compra, creant, per exemple, promocions exclusivament destinades a aquestes franges d’edat.
Garantir que aquests domicilis siguin concedits de manera justa i que episodis com els de l’edifici París no es tornin a repetir és una altra de les inquietuds del veïnat, que proposa que els HPO de gestió privada tinguin uns criteris d’adjudicació similars als públics.
Una problemàtica amb moltes arestes i amb una solució que, si ben segur existeix, és evident que no serà immediata. Sigui com sigui, ciutadania, entitats i associacions sumen forces per denunciar una situació que està provocant una expulsió progressiva de la ciutat comtal i de les localitats adjacents.
