La Fundació Mans a les mans portava el projecte en concurs amb el Consorci d’Educació de Barcelona; ara l’ha guanyat una escola de Les Corts.
Es tracta d’un servei que el Consorci d’Educació de Barcelona treu a concurs anualment. El projecte té per finalitat complementar l’atenció educativa que ofereixen els centres educatius a l’alumnat; en la pràctica, és un recurs per intentar reorientar els i les joves que no s’han adaptat al sistema educatiu perquè no abandonin la seva formació. A la unitat d’escolarització compartida (UEC), els joves d’entre 14 i 16 anys rebien atenció personalitzada que els permetia seguir els cursos de l’ESO amb més facilitat. La idea és introduir-los en itineraris d’oficis per provar de motivar-los a continuar el cicle educatiu, segons s’explica al web del Consorci d’Educació de Barcelona.
Fins aquest curs la Fundació oferia els serveis de la UEC Bon Port (alumnat de 14 a 16 anys) i el projecte Pas Endavant ( per joves de 16 a 22 anys) itineraris per aprendre oficis com ara hostaleria, esports, maquillatge, mecànica, atenció sociosanitària o producció i so, entre d’altres, per ajudar-los a trobar la seva vocació i que poguessin encaminar un futur laboral que els agradés.
Ara bé, bona part de tot això no es podrà continuar, aquest curs la Fundació només podrà mantenir el projecte Pas Endavant per joves de més de 16 anys, ja que ha perdut el concurs de la convocatòria de la UEC. El servei passarà a prestar-se a les Corts, donat que la licitació ha estat guanyada per una escola concertada d’aquell barri en presentar un pressupost més reduït en uns 4 mil i escaig euros de diferència. Les bases del concurs puntuaven fins a un 51% a l’opció més barata en comparació amb el 49 % de punts pels aspectes tècnics i pedagògics.
Enguany, a més, el concurs ha suprimit el criteri de territorialitat “per tal de donar cobertura a tot el territori i procurant que el servei es presti de la forma més extensa possible…”, s’apunta al plec de condicions, que no obliga a situar el servei en un lloc específic. Un criteri cabdal fins ara, segons l’entitat, perquè facilita l’assistència de l’alumnat i aprofita les sinergies que es donen entre la resta d’agents que hi treballen a la zona, a més d’atendre més directament la desigualtat.
Així, immediatament de saber la notícia, l’entitat ha contactat amb les famílies per informar-les del nou centre i que els joves no es vegin perjudicats, alhora que ha enviat un escrit amb “reflexions” al respecte al Consorci d’Educació de Barcelona. Fons del mateix Consorci apunten que les dues empreses van empatar en els criteris tècnics i l’escola de les Corts va guanyar en la proposta econòmica, en ser més barata. A la pregunta de com és possible que no es tingui en compte la realitat socioeconòmica i cultural de la zona, es limiten a respondre que les UEC atenent alumnat de tot Barcelona. Així estan les coses en la Conselleria que acaba de canviar el Conseller Cambray, combatut per bona part del sector educatiu i que recentment lidera la filòloga Ana Simó.
Igualment, del tema es va informar a l’Assemblea de la Unió d’Entitats de la Marina, en què participen una cinquantena d’associacions vinculades al barri. “Estem preocupades perquè l’administració sovint ensopega amb coses que per nosaltres ja són bàsiques, i és que per tenir incidència real els projectes educatius han de tenir continuïtat; a la Marina el repte educatiu és majúscul, per això des de la junta directiva i a iniciativa de la Luisa Montero, que és promotora escolar, hem informat la nova regidora Raquel Gil”, ha expressat la Rosalia Fernández, presidenta de l’entitat, consultada per aquest mitjà.
Fa nou anys que la Fundació Mans a les mans venia fent aquest acompanyament, avalada pels projectes d’èxit amb infants i adolescents. Precisament, l’Ajuntament els va reconèixer amb la Medalla d’Honor de la Ciutat, l’any 2021, “per la seva tasca en l’àmbit de l’educació, la formació i la integració sociolaboral d’infants, adolescents i joves”, deia el reconeixement aplaudit per les famílies i l’entorn en què actua l’entitat. Un any més tard, al 2022, el diari Ara i la Fundació la Caixa ratificaven la bona feina i li atorgaven el premi Tatiana Sisquella a la integració social.
Tants d’èxits es deuen a la metodologia emprada per la Fundació, adquirida d’anys de feina amb la canalla i el jovent; va néixer d’un esplai i ha anat creixent fent suport a la població més vulnerable del barri. L’objectiu ha estat acompanyar les famílies per crear vincles emocionals, facilitar un entorn amable i fer-los costat en les passes més difícils. Així, un cop acabat l’horari lectiu, es dona un reforç escolar a nens i joves d’entre 6 i 17 anys, una mena de classes de repàs, i també volien tenir la possibilitat de fer tallers com música o cuina amb la idea que els nois i noies es divertissin al centre i tinguessin ganes de seguir venint-hi.
I és que mirant les estadístiques és paradoxal: el 34,6% de la població barcelonina té estudis universitaris o un grau superior. Aquest percentatge baixa dràsticament en barris com el nostre (la Marina de Port), on només en tenen un 17,5%. A més, Catalunya, amb un 14,8% és una de les comunitats amb una de les taxes més elevades d’abandonament escolar, només superada per Andalusia (17,7%), Murcia (17.3%), Castella la Manxa (15.5%) i Balears (15,4). Lluny de les dades del País Basc (4,8) o Cantabria (6,4%), millor situades en aquest aspecte.
A això cal afegir la complexa realitat social que va originar el projecte de UEC a la Fundació, animada pel mateix Consorci d’Educació: la Marina no només és un barri amb nivell educatiu molt per sota de la mitjana de Barcelona –cosa que explica l’atur estructural que patim— sinó que encara és un barri pobre: un barcelonès mitjà ingressa 1.852 euros/mes comparat amb els 1.416 d’un veí de la Marina de Port o els 1.044 d’un veí de la Marina del Prat Vermell.
La Fundació oferia als joves no escolaritzats d’entre 16 i 22 anys tallers d’oficis com ara informàtica, hostaleria, esports, maquillatge, mecànica, atenció sociosanitària o producció i so, per ajudar-los a trobar la seva vocació i que poguessin encaminar un futur laboral.
Les bases del concurs puntuen fins a un 51% a l’opció més barata, en comparació amb el 49% destinat a avaluar els aspectes tècnics i pedagògics
