Josep Vicens Busquets, fotògraf amateur i veí de La Marina, presenta la seva exposició ‘Festes i tradicions de La Marina dels 80‘ que estarà oberta fins el 22 d’octubre. Aquesta exposició, situada al Centre Cívic Casa del Rellotge mostra els diferents aspectes humans, socials i paisatgístics del barri entre els anys 1975 i 1993.
El Vicens assegura que “aquest és un reportatge sense la pretensió de que siguin grans fotografies. És simplement un manera de fotografiar que vaig aprendre en els meus inicis. També m’agrada fer bodegó i fins i tot m’atreviria amb la publicitat.” Quan l’hi preguntem per quina fotografia de la exposició escolliria com el moment més important afirma que totes són un moment especial. La inauguració del Centre Cívic Casa del Rellotge, el concert del Serrat, l’homenatge de la Pepita Casanellas… Segons Vicens no hi ha res espectacular ni important. És més un reportatge sentimental. Per ell, el més important d’aquesta feina és quan l’hi diuen com va ser d’oportú. El simple fet de ser en el lloc exacte i captar el moment en el què aquests actes van tindre lloc. Per ell “tot a la vida necessita la seva oportunitat. “Hi ha molta gent que fa fotografies i que mai sortirà enlloc. Hi ha persones amagades que fan coses molt bones i queden en un calaix” declara.
Per què va decidir-se amb aquesta exposició, quina era la seva intenció?
Des de bon principi ho vaig tenir molt clar. L’any passat vaig col·laborar amb l’exposició dels 30 anys del Centre Cívic Casa del Rellotge, les responsables em van dir si volia fer una exposició del que volgués. Així, jo vaig considerar de fer aquesta exposició de coses que han passat al barri. Fer un seguiment dels fets els quals es important tornar-los a reviure. No vaig dubtar en què aquestes fotografies dels anys 80 podien conformar una exposició que ajudés a reviure la història i la il·lusió d’aquell moment en el qual les entitats varen trobar un espai per tirar endavant els seus anhels i aspiracions.
Gràcies al Centre Cívic les activitats culturals es van poder expandir?
El Centre Cívic va ser el motor perquè això funcionés. Potser sense Centre Cívic la gent no hagués trobat un espai per fer les coses. Moltes entitats sense aquest espai només obrien dues hores a la tarda, en canvi això estava tot el dia obert. No va ser total, però definitivament va ajudar a les activitats del barri.
Influeix el canvi generacional en la continuació d’aquestes activitats?
La gent continua implicant-se, el carnaval és un gran exemple. Jo crec que no ha anat en detriment, al contrari. Tot i que algunes festes podrien tindre més difusió, intentar que vingui més gent o buscar dates perquè més persones hi participin. En general, com tots els centres cívics, tenen molta disposició i molta força per tirar-ho endavant. Coses culturals, com cantar en una coral, portar gegants o fer, que no s’ha intentat, una colla castellera, tot això si que potser costaria però si un grup de persones volen és possible. El voler és una cosa important. El voler fer-ho i ajuntar un grup de persones que ho puguin fer possible tot i les dificultats. Tot depèn del sentiment de la gent cap a aquestes coses que son més difícil d’aixecar.
Quins elements són essencials per tirar-ho endavant?
L’entusiasme de la persona és molt important i no tirar el barret al foc a la primera. Cal tenir fe i creure en el que fas. Més implicació que pot tenir en Pitu dels diables de Port o la Joia de Montjuïc és impossible. Sempre cal esgotar fins a l’última oportunitat i intentar-ho al màxim.
Les subvencions influeixen en què cada cop costi més esforç dur a terme les activitats?
Jo no estic a cap entitat però pel que sento s’ha reduït bastant tot i que ningú es pot escudar en les subvencions ja què amb ben poc a vegades es poden fer moltes coses. Tot i així, les entitats poden continuar fent menys però sempre treballant amb il·lusió. Bàsicament, aquestes activitats es realitzen gràcies al voluntariat.
Com valora la introducció d’aquests actes culturals catalans als barris de La Marina?
Molt positiu. La roda d’espectacles és un dels punts que va ajudar molt. El fer un espectacle cada mes mentre a les escoles s’anava introduint al català va ajudar a que no hi haguessin problemes. La gent de fora ho acceptava perfectament. No van haver-hi problemes. Els gegants, les festes majors… tot ha participat a introduir el català i a unir tot un barri. Tots els fills i néts dels que varen venir lluiten com el primers, han donat molt perquè tot això fos possible.
