El pròxim 15 d´octubre és el Dia Mundial del Dol Perinatal, aquest dia es recorda a tots els nadons que van morir intrauter o que van néixer, però van marxar de forma prematura. És un dia important per donar espai a tots ells i visibilitzar el dol gestacional i perinatal pel qual transiten les famílies.
El dol gestacional és una experiència molt dolorosa, i està molt invisibilitzat en la nostra societat i en la pràctica clínica de l’àmbit sanitari.
Sovint les famílies que pateixen aquest tipus de pèrdua, es troben davant d´una falta de reconeixement sanitari que augmenta el seu patiment i que pot dificultar l’elaboració del seu dol. Per això, és bàsic que els professionals de la salut entenguem que es tracta d´un dol real i legítim i validem l’experiència. D’igual forma, és molt important no minimitzar la pèrdua perquè pot provocar sentiments d´incomprensió, culpa i fins i tot aïllament social.
En aquest context, la formació específica del personal sanitari és clau. L’acompanyament davant una pèrdua gestacional no és només un acte mèdic, s’ha d’acompanyar des d’una comunicació empàtica, d’un correcte maneig del dolor emocional i d’un treball coordinat interdisciplinari. Obstetrícia, llevadores, infermeria, psicologia, atenció primària, tots han de treballar en conjunt per poder realitzar un abordatge integral de tot el procés de dol i detectar d’aquesta manera possibles necessitats, oferir recursos existents i seguiment continuat per ajudar en la recuperació emocional de la família.
Es tracta d’humanitzar l’atenció sanitària, i per això és necessari reconèixer i acompanyar en aquest procés de dol. Això implica incloure continguts de mort gestacional en la formació acadèmica i disposar de guies d’atenció al dol gestacional i perinatal als centres sanitaris. Aquesta és la nostra responsabilitat ètica per aquestes famílies que confien en el sistema de salut i que estan travessant uns dels moments més vulnerables de les seves vides.
Lara Arévalo Blanco
Infermera CAP Carles Ribas
