Ciutat d’intercanvi comercial i cultural
Barcelona, com a ciutat portuària del Mediterrani amb pes, ha estat una ciutat d’anades i vingudes. Ja al segle XVII trobàvem gran activitat a l’interior de la ciutat, a les seves places i les seves avingudes. Comerciants francesos, flamencs o italians venien al port de la ciutat comtal per fer-hi negocis. La capital catalana ha estat, des de sempre, un espai d’intercanvi i de relació constant amb l’estranger, formant part de la seva identitat i història.
Immigració i consolidació de la identitat
Tot i que des d’aquella època ja hi havia immigració, a partir del segle XIX, i sobretot durant el segle XX i XXI, Barcelona va rebre onades migratòries importants. Les primeres migracions van ser d’altres parts d’Espanya, i en època més recent d’altres països i continents. Aquestes onades migratòries s’han dut a terme, en gran part, per persones de classes més humils que han buscat treball a fàbriques, construcció o altres activitats per a poder viure en millors condicions. Aquest tipus de migracions no han estat per passar uns dies, sinó per assentar-s’hi. Molts d’aquests col·lectius han construït nuclis veïnals i vincles comuns amb les persones que han fet el seu mateix recorregut.
Tot i això, és important no confondre aquest tipus de migracions amb el turisme massiu actual. Les persones migrades volen integrar-se i aportar la seva identitat a la ciutat, no consumir-la. És gràcies a aquest col·lectiu que gran part de la ciutat i la seva població han estat essencials per definir la Barcelona que coneixem. Són barcelonins i barcelonines que, tot i provenir d’altres llocs, estan compromesos amb el benestar i el futur de la ciutat.
1992: Any Olímpic i del turisme
L’any 1992 marcarà l’abans i després en la relació entre Barcelona i el turisme. Els Jocs Olímpics d’aquell any van significar una transformació de la ciutat. Hi va haver una millora de les infraestructures i una rehabilitació dels barris. Va ser l’any en què la ciutat es va presentar al món, després dels anys de la dictadura franquista, i Barcelona donava un nou significat i imatge de l’urbs. Tot i que va ajudar a dibuixar aquesta nova realitat i va millorar moltes parts de la ciutat, va provocar un gir del model de l’espai, ara pensat en clau turística.
Des d’aquell moment, l’aposta pel turisme s’ha convertit en un motor econòmic imparable. La construcció d’hotels, fires, festivals i congressos van crear la “marca Barcelona”. Aquest gir urbanístic ha deixat un greu problema per la ciutat, la pèrdua progressiva d’habitabilitat pels veïns i veïnes i del seu caràcter local.
Gentrificació i expulsió
El documental “Bye Bye Barcelona” tracta el tema de la gentrificació des d’una òptica de pèrdua de la identitat i la massificació de la ciutat. Molts barris, els darrers anys, han canviat la seva façana. Zones centrals i amb edificis o espais rellevants i atractius per al turisme, com l’Eixample, Gràcia o el Gòtic han vist com els seus veïns de tota la vida han hagut de marxar per no poder assumir els preus del lloguer que han anat creixent molt. Els fins aleshores domicilis familiars han esdevingut pisos turístics, fons d’inversió estranger i lloguers temporals.
Aquest fenomen és conegut com a gentrificació, on els veïns que han viscut sempre han d’abandonar els seus habitatges per la gran pujada de preus del lloguer que acaben patint quan un barri es fa atractiu. Aquesta gentrificació no només es dona a barris amb atractiu turístic, sinó que és present a barris centrals com el Raval, la Barceloneta o Sants. Aquest esdeveniment provoca la pèrdua de la vida de barri, dels comerços i locals de sempre, per convertir-se en un espai sense esperit.
“Tourist Walk” és un llibre de Marc Javierre Kohan que, a través d’imatges, ens expressa la realitat de la nova Barcelona, la Barcelona del turisme comparada amb la Barcelona dels veïns. És una ciutat que ha deixat de tenir una identitat i llum pròpia i que s’ha convertit en el parc turístic i d’atraccions temàtiques per la població estrangera i temporal. Espais com la Rambla de Barcelona deixen de ser llocs habitables o de senya d’identitat de la població local per passar a ser una barreja d’estereotips sobre Espanya. I comerços o establiments de sempre han de tancar per convertir-se en reclams turístics amb preus descompensats.
Davant aquesta situació la resposta de la ciutadania ha estat ferma. S’han promogut manifestacions, plataformes veïnals i accions de suport en contra dels desnonaments. Els barcelonins estan farts de la situació i no volen deixar casa seva en les mans del que la pugui pagar més cara.
I ara què fem? Quina direcció hauria de prendre la ciutat
Què volem ser? Què estem disposats a fer? Volem ser un aparador turístic o una ciutat amb identitat per viure-hi? Encara som a temps de posar un remei a aquesta situació. Calen mesures des de la política que ajudin la població a viure en bones condicions i en els seus barris i llars. Es necessita limitar els preus del lloguer, dels pisos turístics i invertir en l’habitatge públic i de qualitat. Però, més enllà de la política, cal una acció veïnal i de cohesió social, en la responsabilitat individual i col·lectiva, com conèixer els veïns, implicar-se en les accions del barri i participar en les seves activitats.
Com hem vist al començament de l’article, Barcelona ha estat una ciutat d’entrades i sortides, d’anades i tornades, però això no implica que tota la ciutat s’hagi de convertir en un centre lúdic i d’especulació. Els barcelonins i barcelonines hem de tenir el dret a defensar el nostre veïnat, la nostra tranquil·litat i els nostres drets.
Encara podem decidir el futur de la nostra ciutat, perquè viure en aquesta ciutat ha de continuar sent el nostre dret, i no un privilegi.
