Rosa Ortiz homenatja el seu pare i manté viva la tradició a la Festa Major de Can Clos
Més enllà del moment de tensió viscut a Can Clos, el barri va gaudir de les seves festes amb normalitat. Enguany, però, tothom va trobar a faltar en Joan Ortiz, veí estimat que ens va deixar fa un temps i que, durant anys i panys, havia col·laborat de manera altruista amb la tradicional paella de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos.
El relleu l’ha agafat la seva filla, Rosa Ortiz, qui, tot i els dubtes inicials davant un ingredient tan exigent com l’arròs, va demostrar amb escreix el seu talent: un cop tastada, ningú en va dubtar.
Així doncs, Can Clos va viure una Festa Major plena d’activitats i de vida, amb infants, joves i adults celebrant plegats allò que dona sentit a un barri: el vincle i la memòria compartida.
En un moment en què col·laborar sembla gairebé una raresa, i en què la pressió del dia a dia fa que molts no vulguin —o no puguin— implicar-se, mantenir vives les festes de barri té un valor que va molt més enllà de la tradició. Són espais on recordem que som comunitat, on ens reconeixem com a veïns i veïnes, i on la cura col·lectiva pren forma entre paelles, jocs infantils, música i abraçades.
Persones com en Joan Ortiz —i ara la seva filla Rosa— són exemple d’aquest fil invisible que sosté un barri, més enllà de les dificultats. Perquè fer barri no és només viure-hi: és implicar-se, compartir, manifestar-se plegats…
Per això, les festes populars no són només un cap de setmana d’alegria. Són un acte de resistència quotidiana i un recordatori que, malgrat tot, ens tenim els uns als altres. Donar-los rellevància és també reconèixer que la vida compartida continua sent un projecte possible —i imprescindible.
