L’altre dia vaig assistir a la presentació d’una de les revistes sobre masculinitats més capdavanteres del país, un projecte autogestionat, sense publicitat i on hi ha un equip multidisciplinari que reflexiona sobre temes que ens afecten a la Comunitat Gai.
Al final de la presentació, un noi del públic assenyalava que en els espais d’oci dirigits al públic gai la diversitat brillava per la seva absència i que l’estereotip d’home gai li havia portat a patir complexos per ser massa prim.
A l’escenari, un coach va interpel·lar aquesta persona dient-li que no devia un cos perfecte a ningú i que si feia esport ho havia de fer per ell mateix. I, a més a més, que si no li agradaven aquests espais, té el poder de no consumir-los.
La resposta del coach simplifica una realitat complexa, carregant sobre l’esquena de l’individu la responsabilitat del seu benestar, cosa que em sembla buit i perillós a parts iguals. No només patim la pressió estètica, sinó que ara també ens hem de sentir malament per sentir aquesta pressió!
Totes les solucions simples amaguen una realitat complexa. Hem d’entendre que com a gais arrosseguem amb la ferida del rebuig i amb la idea que ningú no ens estimarà. Això ens ha portat a buscar la validació en el capital sexual i a lligar com a font d’autoafirmació, interioritzant i perseguint estereotips desitjables.
La veritable superació d’aquests complexos i estereotips exigeix un esforç col·lectiu i cultural. Necessitem espais que celebrin la diversitat real i un canvi de paradigma on la nostra validació provingui de la connexió autèntica i l’autoacceptació, no de la conformitat a un ideal. La resposta no és dir-li a l’individu que “té el poder” d’ignorar el problema, sinó, treballar junts per transformar les normes i construir comunitats on tots siguem valorats per alguna cosa més que pel cos.
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5) @moradoarcoiris
